La crisi causada per la COVID-19 va canviar en gran manera els plans a curt i mitjà termini de moltes persones, cancel·lant o posposant moltes decisions, sobretot aquelles que implicaven un gran desemborsament com ara la compravenda d'un habitatge. En el conjunt de l'any, les operacions de compravenda d'habitatge van disminuir un 17,7 % pel que fa a 2019, la caiguda més gran d'aquest indicador en set anys.
No obstant això, el panorama ha canviat per complet. De l'anomenat 'efecte confinament', caracteritzat per una cautela major de l'habitual, s'ha passat a un període de reactivació. El maig d'aquest any es van realitzar més de 47.000 operacions de compravenda, i era el quart mes consecutiu en què se superaven les 40.000 transaccions. En els cinc primers mesos de l'any, la compravenda d'immobles acumula un repunt del 24,8 %, gràcies sobretot a l'increment interanual del 107 % del mes de maig, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), si bé cal tenir en compte que el període de comparació va estar marcat pel confinament estricte per evitar contagis per coronavirus.
Com s'ha traslladat aquest major interès als preus? Segueixen sent les capitals les més demandades?
Una recuperació exprés
A l'inici de la pandèmia, davant rumors d'una baixada històrica en el preu de l'habitatge propiciada per la incertesa del moment, diferents analistes van demanar que es mantingués la calma.
Tal com auguraven, el preu s'ha estabilitzat i no s'ha experimentat una disminució notable en aquesta variable. Segons xifres de Tinsa, el mercat immobiliari espanyol va experimentar una lleugera baixada en el tercer i quart trimestre de 2020 –amb un -0,4 % i un -1,5 %, respectivament–, però va tornar a créixer en el primer trimestre de 2021, amb un 0,6 %; i en el segon, amb un 2 %.
En el cas de l'habitatge de segona mà, des de Fotocasa apunten a un descens trimestral del -0,7 % en el segon trimestre del 2021 i a una pujada interanual del 0,5 %. "Interanualment, ens trobem amb un creixement moderat que formalitzarà l'estabilització en els pròxims mesos", apunta María Matos, directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa.
A més, l'obra nova es va encarir un 8,2 % anual al tancament de 2020 i va marcar una pujada trimestral en el primer període de 2021 d'un 2,3 %, segons xifres de l'INE recollides per Idealista. Segons els experts consultats pel portal immobiliari, s'espera que l'obra nova es mantingui en els nivells de preu actuals o fins i tot tendeixi a l'alça, especialment a les zones més demandades.
Pot interessar-te: És un bon moment per comprar un segon habitatge?
Tendència a l'alça
La tendència alcista en el preu de l'habitatge és especialment acusada, segons Tinsa, a les illes, País Basc i Galícia, que són les regions on més increments s'han registrat durant l'últim any.
El valor mitjà de l'habitatge acabat, tant nou com usat, es va situar en 1.421 euros per metre quadrat en el primer trimestre de 2021, la xifra trimestral més alta des del mateix període de 2012, segons Tinsa.
Per províncies, Guipúscoa i Madrid són les úniques que superen la barrera dels 3.000 euros per metre quadrat: en la primera, el preu se situa en 3.143 euros, mentre que en la segona arriba als 3.111 euros.
Per darrere es troben Barcelona, amb un preu mitjà de 2.968 euros per metre quadrat; Balears, amb un preu de 2.848 euros; Biscaia amb 2.842 euros; Àlaba amb 2.489 euros; Màlaga amb 2.338 euros; i Girona amb 2.063 euros, tal com destaquen des de Fotocasa.
A la part baixa de la taula es troben Ciudad Real amb 963 euros per metre quadrat; Toledo amb 975 euros; i Àvila amb 994 euros.
Pot interessar-te: Sant Sebastià, Madrid i Barcelona, les ciutats amb els barris més cotitzats per comprar un habitatge
Les capitals més cares
A les capitals de província, el País Basc també se situa al capdavant pel que fa a preus, segons Fotocasa. En concret, Sant Sebastià compta amb una mitjana de 5.569 euros per metre quadrat; seguida de Barcelona amb 4.378 euros; Madrid amb 3.903 euros; i Bilbao amb 3.368 euros.
Per la seva banda, els preus més baixos en capitals de província es troben a Àvila amb una mitjana de 1.158 euros per metre quadrat, Lleida amb 1.178 euros, i Ciudad Real amb 1.228 euros.
Madrid i Barcelona, amb diferències
Les dues grans capitals espanyoles mostren un panorama molt diferent en el seu camí cap a la recuperació: Madrid continua a l'alça, mentre que els preus disminueixen en diversos districtes de Barcelona, en gran part a causa de la reducció del turisme a la capital catalana.
Segons Fotocasa, el preu de l'habitatge a Madrid va pujar en el segon trimestre de 2021 en 19 dels 21 districtes de la ciutat. Per la seva banda, a Barcelona es van registrar descensos en sis dels 10 districtes. Per barris, el preu mitjà de l'habitatge va pujar a Madrid en 48 dels 83 barris de la capital (el 58 %), mentre que, a Barcelona, 35 dels 58 barris (el 60 %) baixen el seu valor trimestral.
El preu del lloguer
La pandèmia de la COVID-19 també va tenir el seu efecte en els preus del lloguer. En aquest cas, les caigudes encara es mantenen el 2021: el preu mitjà va baixar un 1,9 % de mitjana en el primer trimestre de l'any, i un 3,6 % en comparació amb l'any anterior.
El descens més notori en aquest cas es dona a les comunitats autònomes amb el preu més alt o amb un major pes del turisme en la seva economia: Catalunya (-8,7 %), Madrid (-8,6 %), Canàries (-5,9 %), i la Comunitat Valenciana (-4,1 %) encapçalen les baixades durant l'últim trimestre.
