Disposar d'un habitatge propi és el somni de qualsevol persona, encara que convertir-lo en realitat continua sent complicat, especialment si s'és jove. La inestabilitat laboral, les dificultats per estalviar i els pocs ingressos són les principals barreres.
L'escriptora Virginia Woolf l'anomenava «una habitació pròpia». La conquesta d'aquest espai vital femení també podria equiparar-se al somni de qualsevol jove que vol disposar d'un habitatge en propietat. Independitzar-se, però, no està a l'abast de tots. Només el 17,3 % de la població d'entre 16 i 29 anys està emancipada, segons les últimes dades de l'Observatori d'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE).
Pot interessar-te: Com poden accedir al mercat immobiliari els joves
L'estudi, que correspon al segon trimestre del 2020, constata una realitat que no només ve de lluny; a més, s'ha vist agreujada amb la situació derivada de la pandèmia i s'ha convertit en el mirall d'un col·lectiu cada vegada més perjudicat per la precarietat laboral, la incertesa econòmica i la dificultat per estalviar. «La fràgil situació al mercat laboral i les dures condicions del mercat de l'habitatge han fet minvar encara més l'emancipació residencial de les persones joves, que ha caigut fins a mínims històrics», adverteix l'estudi d'aquesta entitat.
Espanya, un país de propietaris no tan joves
La pandèmia està carregant amb duresa contra els més vulnerables, també, en termes econòmics. Abans de la COVID-19, els joves necessitaven, de mitjana, més de cinc contractes per treballar durant un any, segons Comissions Obreres (CCOO). A aquesta inestabilitat laboral cal sumar-hi el fet que, el 2020, un 30 % dels joves tenien feina i, entre els que la conservaven, el 29,6 % es van veure afectats per expedients de regulació d'ocupació (ERTO) o una aturada parcial.
Edesio Ureña, professor de finances del Centre d'Estudis Financers (CEF) de Madrid, destaca aspectes com «l'entrada més complicada i tardana d'aquest col·lectiu al mercat laboral, el seu baix nivell d'ingressos, una menor independència econòmica que prolonga l'estada a la llar paterna i la globalització». A més, aquesta última causa «fa que els joves desconeguin amb exactitud si desenvoluparan la seva carrera laboral al nostre país, el que suposa un fre a la decisió de compra d'un habitatge a Espanya», afegeix.
Les llars espanyoles que viuen en règim de propietat ascendeixen al 76,7 %, segons les últimes dades disponibles de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) del 2017. No obstant això, les noves generacions no gaudiran de la mateixa disposició que els seus pares. Un informe de la Universitat de Còrdova ja ho anunciava el 2019: «Des del començament de l'anterior crisi financera s'està produint un descens accelerat de joves propietaris: avui només el 26 % dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, davant del 54 % del 2008». De fet, la majoria dels millennials disposa d'un salari un 30 % més baix que el dels seus progenitors.
«Ens ha tocat viure un moment en què cal estar constantment reinventant el present per consolidar el futur», comenta Ureña. «Aquest escenari tan canviant determina que una de les decisions d'inversió més importants a la vida d'una persona, com és la compra d'un habitatge, s'estigui retardant», afegeix el professor de finances. Molts joves opten per emancipar-se llogant un pis (el 58,8 %), gairebé sempre compartit, o prefereixen seguir a casa dels seus pares per així, almenys, poder estalviar.
Al segon trimestre del 2020 adquirir un habitatge semblava una possibilitat òptima per als que volien emancipar-se. Els preus immobiliaris van disminuir un 1,67 % en un any i els tipus d'interès estaven en mínims històrics. Però, tal com assenyala el CJE, l'estalvi previ estava fora del seu abast —equivalia a 3,9 vegades el salari que arribava a percebre un jove en tot un any— i suposava destinar més de la meitat del seu salari net, el 58,4 %, per pagar les quotes hipotecàries.
Pot interessar-te: Quants diners hem de destinar a la hipoteca?
Des de l'Administració s'han posat en marxa diverses mesures per ajudar els joves a independitzar-se. Una d'elles és el Pla Estatal d'Habitatge 2018-2021, ampliat fins al desembre de 2022, que compta amb un paquet de mesures sobre la compra, el lloguer, la rehabilitació i la promoció d'immobles. Aquest programa es limita a les poblacions o nuclis de menys de 5.000 habitants, el que afavoreix els que volen viure en alguna de les 6.827 localitzacions espanyoles que no superen aquest cens.
Entre altres requisits establerts pel Govern, els joves que vulguin beneficiar-se’n han de tenir menys de 35 anys i els ingressos de la unitat de convivència han de ser inferiors a tres vegades l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), de forma general, que el 2020 se situava en 564,90 euros al mes, 6.778,80 euros anuals en 12 pagues i 7.908,60 a l'any en 14 pagues. L'IPREM és un índex utilitzat a Espanya com a referència per a la concessió d'ajudes, subvencions o subsidis d'atur.
Si els joves volen comprar un immoble, l'ajuda és de fins a 10.800 euros, amb un límit del 20 % del preu d'adquisició inferior a 100.000 euros; mentre que en el cas del lloguer, es poden adquirir ajudes de fins al 50 % per al lloguer mensual que no superi els 600 euros i fins al 30 % en el tram entre 601 i 900 euros en aquelles ciutats on el preu mitjà del lloguer sigui superior. Tot aquest pressupost es vehicula a través de la comunitat autònoma on es resideix.
Què s’ha de tenir en compte abans d’hipotecar-se?
Els experts tenen diverses recomanacions per a aquells que, un cop superades les barreres, tenen capacitat econòmica per adquirir l’espai propi tan anhelat. Ureña aconsella que, en demanar una hipoteca, es tinguin uns estalvis d’almenys el 25 % del preu d'adquisició de l'habitatge i, si recorren al finançament bancari, han de saber que el préstec es concedeix d'acord amb la solvència de la unitat familiar, «i el criteri estàndard és d'un 35 % dels ingressos nets d'aquesta unitat».
Pot interessar-te: Què cal tenir en compte a l'hora de demanar la primera hipoteca?
Això últim vol dir que, per a una parella que disposi d'uns ingressos nets de 3.000 euros al mes, el criteri estàndard de solvència que aplicarà el banc serà d'un 35 % sobre aquests ingressos; és a dir, 1.050 euros. «Aquest import és la quota màxima mensual que aquests futurs prestataris podrien pagar. Amb aquesta quota, l'entitat financera obtindria l'import màxim del préstec que podria concedir-los aplicant fórmules matemàtiques», explica el professor de finances del CEF.
Malgrat això, Ureña suggereix que «comptin amb prou recursos per viure amb comoditat. Això suposa que, en general, la seva ràtio d'endeutament no superi el 45 % dels seus ingressos nets mensuals». Per a ell, l'estabilitat laboral i la recurrència de recursos són clau. «Sé que pronosticar el que serà de nosaltres d’aquí a 20 anys és complicat, però la maduresa i la prudència són bones conselleres a l'hora de fer el pas i prendre la decisió de convertir-se o no en propietari», conclou.
Pot interessar-te: De llogater a propietari, estic a punt per al canvi?
