El 2020 el nombre de desocupats a Espanya es va situar en 3,7 milions de persones, de les quals gairebé un 54 % eren dones. Les desigualtats en matèria laboral i social que ja s’anaven arrossegant s'han vist agreujades per la pandèmia generada per la COVID-19, ja que com posa de manifest l'Informe Mundial sobre Salaris que l'Organització Internacional del Treball (OIT) va presentar, les dones són les que més estan patint els efectes adversos d'aquesta crisi.
Un d'aquests grans greuges es reflecteix en la bretxa salarial; és a dir, la diferència existent entre els salaris que perceben els treballadors de tots dos sexes. Segons les dades de l'OIT, els sous de les dones es van reduir en un 14,9 % el primer semestre de l’any passat, davant de l’11,3 % que van perdre els homes. Un dels motius és que elles estan més representades en els sectors més afectats per les restriccions, com el de l'hostaleria o el de les cures, tal com recull l'estudi Covid-19 y desigualdad de género en España, elaborat per Esade, de manera que les dones tenen més probabilitat que els homes d'haver perdut la feina des de l'inici de la crisi.
Pot interessar-te: La bretxa de gènere, una altra víctima de la COVID-19
En el cas de les dones amb filles i fills, més del 66 % es veuen obligades a quedar-se a casa mentre estan aplicades les mesures de distanciament social o confinament, ja sigui perquè treballen en sectors no essencials o perquè no treballen. Segons l'estudi d'Esade, en aquest cas «és probable que assumeixin la majoria de les tasques addicionals de cura infantil, el que reforça les normes tradicionals de gènere i en perjudica potencialment les perspectives laborals a llarg termini a causa de la pèrdua de capital humà». A més, el 44 % de les mares ocupades en treballs essencials tenen parelles que també fan un treball essencial; de manera que, a causa dels confinaments, és possible que moltes es vegin forçades a reduir les seves jornades o sol·licitar excedències per tenir cura dels menors.
Referent a això, l'estudi The Child Penalty In Spain, publicat pel Banc d'Espanya, revela que l'anomenada penalització maternal redueix en un 11,4 % els ingressos laborals de les dones el primer any de maternitat respecte dels homes. És més, la diferència del nivell salarial arribaria fins al 28 % a llarg termini.
Un exemple clarificador de com influeixen la maternitat i les tasques de la llar és el que aporta l'estudi Género e investigación científica en la Universidade de Vigo en tiempos de Covid-19, de la Universitat de Vigo, que reflecteix que els homes han continuat revisant i enviant articles d'investigació en un 75 % dels casos, mentre que només ho van aconseguir el 58,6 % de les dones. D'altra banda, el 18,3 % dels homes van sol·licitar projectes d'investigació, davant de l'11,3 % de les dones. Novament són les dones les que mostren un impacte més elevat, i el 33,8 % admeten que la seva activitat investigadora va disminuir considerablement, davant del 16 % dels homes.
Pot interessar-te: La pandèmia reverteix els avenços en matèria d'igualtat a l'entorn laboral
La bretxa salarial en xifres
Tenint en compte les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) sobre els salaris a Espanya, les dones amb un salari a temps complet cobren, de mitjana, un 11,5 % menys que els homes; és a dir, 3.300 euros menys de mitjana a l'any —les últimes dades disponibles corresponen al 2017. Aquesta bretxa creix fins al 21,9 % si es mesura el salari mitjà brut.
Des de Closingap, un clúster centrat a analitzar el cost de la desigualtat de gènere i a promoure mesures per acabar amb les bretxes de gènere, exposen que, si s'erradiqués la bretxa en la taxa d'ocupació i la bretxa en la taxa de parcialitat, el producte interior brut (PIB) espanyol podria incrementar-se en 201.913 milions d’euros; el que es traduiria en un increment del 16,8 % del PIB de l'any 2018. Aquest augment potencial de la producció estaria impulsat per una creació d'ocupació femenina de 2,3 milions i pel traspàs de dones que actualment treballen a temps parcial i que passarien a fer-ho a temps complet. Així mateix, en termes de bretxa salarial, les dones cobren 5.784 euros bruts de mitjana a l'any menys que els homes. Aquesta diferència té un cost d'oportunitat de 49.502 milions d'euros.
En el cas d'Europa, com reflecteixen les dades de l'Oficina Europea d'Estadística (Eurostat) corresponents al 2018, les dones a la Unió Europea (UE) guanyen de mitjana gairebé un 15 % menys per hora que els homes. Hi ha grans diferències entre els països membres: la bretxa salarial més gran de gènere és la d'Estònia (23 %); mentre que el país de la UE amb la bretxa salarial més baixa és Romania (3 %). Espanya se situa en una posició intermèdia amb un 13,9 %.
Al ritme actual, la bretxa salarial de gènere a Espanya desapareixerà el 2046, segons un informe elaborat per la Confederació Europea de Sindicats (CES) que es va publicar al mes d'octubre. Mentrestant, a escala europea aquesta diferència entre els sous dels homes i els de les dones no acabaria fins a l'any 2104.
Alguns dels factors que influeixen en aquestes diferències, tal com explica la Comissió Europea, són que les dones s'encarreguen d'importants tasques no remunerades, com les domèstiques i la cura dels infants i dels familiars, amb molta més freqüència que els homes; que la segregació en l'ensenyament i el mercat laboral, en certs sectors i professions, provoca que les dones estiguin sobrerepresentades, mentre que en d’altres són els homes els que ho estan, o que les dones solen passar més temps fora del mercat laboral, cosa que no només n’afecta la remuneració per hora, sinó també el seu futur.
Conseqüències a llarg termini
A ONU Mujeres alerten que les conseqüències s'arrossegaran molt més enllà de la pandèmia. L'organització calcula que més d’11 milions de nenes podrien no tornar a l'escola després de la crisi de la COVID-19. L'evidència de crisis anteriors revela que moltes no reprendran els estudis. «L'aprofundiment de les diferències de gènere en l'educació té greus conseqüències per a les dones, entre elles: una reducció significativa en la quantitat de diners que guanyen i com els obtenen», afirmen.
Així mateix, «les dones són susceptibles de topar-se amb obstacles a llarg termini pel que fa als seus ingressos i en la seva participació en el mercat laboral. L'impacte en les jubilacions i en els estalvis afectarà la seguretat econòmica de les dones en el futur», assenyalen des de l'organisme, des d'on preveuen que augmentarà la pobresa extrema.
Pot interessar-te: La bretxa de gènere en les pensions de jubilació
En aquest sentit, el passat mes de setembre ONU Mujeres va presentar l'informe Del conocimiento a la acción: igualdad de género tras la COVID-19 en què assenyala que la taxa de pobresa de les dones augmentarà un 9,1 % aquest any. Una xifra que contrasta amb la reducció que esperaven del 2,7 % entre els anys 2019 i 2021, abans que esclatés la crisi actual.
Referent a això, l'estudi revela que la situació derivada de la pandèmia empenyerà 96 milions de persones a la pobresa extrema el 2021, de les quals 47 milions són dones i nenes. Per tant, el nombre total de dones i nenes que viuran en la pobresa extrema serà de 435 milions i les projeccions mostren que aquesta xifra no tornarà als nivells anteriors a la pandèmia fins a l'any 2030.
Si bé la crisi afectarà la pobresa mundial en general, impactarà més fortament en les dones en edat reproductiva. Així, per a aquest any per cada 100 homes d'entre 25 i 34 anys que visquin en pobresa extrema, hi haurà 118 dones; una bretxa que augmentaria fins a les 121 dones per cada 100 homes el 2030.
Pot interessar-te: Quin serà l'impacte en els salaris després de la pandèmia?
Altres bretxes
A més d'entre homes i dones, la COVID-19 també ha fet més grans altres bretxes existents. D'una banda, la que es produeix entre treballadors amb un nivell educatiu baix i empleats amb estudis superiors. Segons els últims informes de la Comissió Europea, la caiguda de l'ocupació de treballadors amb un nivell educatiu baix ha estat especialment important en diversos països d'Europa. Així, França i Espanya només han aconseguit recuperar el 20 % dels llocs de treball de baixa qualificació destruïts per la pandèmia.
Pot interessar-te: 'E-learning': formar-se o reciclar-se per millorar l'ocupabilitat
D'aquesta manera, la crisi de la COVID-19 ha afectat especialment els treballadors amb salaris més baixos, el que ha provocat un augment de la desigualtat entre les rendes més altes i les més baixes dels espanyols de fins al 36,1 %; la xifra més elevada de la UE segons l'Informe Mundial sobre Salarios de l'OIT. Això es deu principalment a la destrucció de llocs de treball per la pandèmia i, especialment, a la reducció del nombre d'hores treballades.
Com posa de manifest l'Informe Evolución Salarial 2007-2020 de l’EADA Business School i ICSA Grupo, els més ben remunerats tornen a ser els directius, el salari mitjà dels quals se situa en els 86.257 euros anuals; el que suposa una pujada de l'1,75 % respecte del 2019. La millora dels empleats, amb una retribució bruta de 23.531 euros l'any, és de l’1,2 %. A diferència de l'informe de l'any passat, els que han tingut menys increments salarials han estat els comandaments intermedis, de només el 0,3 % i amb un salari brut anual de 43.056 euros.
Oxfam Intermón i el seu estudi El virus de la desigualdad indiquen que les fortunes dels milmilionaris han assolit el nivell previ a la pandèmia en tan sols nou mesos; mentre que per a les persones en major situació de pobresa del món aquesta recuperació podria trigar més d'una dècada a arribar. L'organització ha alertat que l'impacte de la COVID-19 a Espanya podria deixar un milió de persones més per sota de la línia de la pobresa, fins a arribar als 10,9 milions de persones; de manera que l'efecte de la pandèmia portaria el país a «nivells inèdits». Així, les persones en situació de pobresa severa —que viuen amb menys de l'equivalent a 16 euros diaris— podrien arribar als 5,1 milions a Espanya.
