Com a director general de l’Associació d’Empreses Industrials Internacionalitzades (AMEC) i amb un seient en el Consell d’Administració de l’Institut de Comerç Exterior (ICEX) en el seu bagatge, Joan Tristany es dedica a treballar per a la millora competitiva de les empreses perquè puguin afrontar la seva expansió transnacional amb garanties. En la conversa, es mostra confiat que l’hivern de la COVID-19 anirà seguit d’una floració empresarial, gràcies a uns gestors que saben buscar agafadors en múltiples mercats i fonts.
Admet que el verb exportar “es conjuga amb dificultat” en aquests temps de pandèmia global, ja que gran part dels mercats han quedat tancats i s’ha produït una “aturada del consum”. En aquest context, la tendència generalitzada és buscar paral·lelismes entre la situació actual i la desfeta financera de l’any 2008, però Tristany hi troba diferències substancials, i no només pel que fa al catalitzador. “La crisi en què ens trobem té certa mobilitat i no impacta igual a tot arreu, de manera que hi haurà una sortida desigual i no sincronitzada”, explica.
Pot interessar-te: Escolta les claus de Joan Tristany sobre ‘Exportar en temps de coronavirus’ en el Podcast de Banc Sabadell
L’experiència són deu graus
El director d’AMEC insisteix que, independentment del sector i del territori, cal posar la lupa en l’evolució del capital humà, tecnològic i organitzatiu de les companyies a dotze anys vista de la devastadora caiguda de Lehman Brothers. I el balanç, a parer seu, és esperançador: “Els gestors que són avui al capdavant de les companyies ja s’han enfrontat a la crisi del 2008, una situació incerta i complexa, i per aquesta experiència prèvia no cometran els mateixos errors que llavors”.
“Després d’aquella crisi s’han creat organitzacions líquides que es poden adaptar a situacions de canvi, i això és fonamental”, explica. “Ara estem immersos en una pandèmia, però la crisi següent pot derivar d’un conflicte bèl·lic, o d’una guerra comercial de la qual ja som testimonis”.
La seva recepta per curar-se en salut davant de qualsevol entrebanc es resumeix fàcilment: diversificació, diversificació i diversificació. La triple repetició no és una frivolitat, ja que aquesta eina, per ser realment efectiva, s’ha de donar en tres àmbits diferents: “Com més diversificació, més control del risc; i no només en els mercats, sinó també pel que fa a les fonts d’aprovisionament i als sectors d’aplicació dels productes que es comercialitzen”.
"Hay que pensar de forma amplia: las empresas que actualmente están vendiendo solo a España tienen un gran problema; las que venden a España y la Unión Europea (UE) tienen un problema menor; y las que venden a España, la UE, China y Latinoamérica tienen un problema aún menor", subraya.
Aquesta diversificació ha de formar part de l’estratègia de l’empresa i s’ha de dur a terme de manera progressiva, amb una gestió ajustada als riscos que s’assumiran: “No podem passar de dirigir-nos a tres mercats a fer-ho en dotze, perquè podem incórrer en riscos no assumibles”. En definitiva, és necessari fer, com a pas previ, un exercici de prospectiva, planificació, identificació d’inversions i gestió de riscos.
En general, Tristany aposta per una organització “flexible” que pugui adaptar-se a les diferents ramificacions que afronti el negoci. “Així, podrem canviar la nostra operativa quan calgui, agafant-nos a les diferents possibilitats de què disposem”, comenta.
Innovació sobre la marxa
De cara al futur, l’exconseller de l’ICEX afirma que les empreses que tenen prevista la innovació “en processos” sortiran abans de la crisi i ho faran més reforçades.
Malgrat que encara estem en el moment de drenar l’aigua, les empreses que van aprendre la lliçó arran dels esdeveniments del 2008 “posen els llums llargs i també els curts”, mantenint una perspectiva àmplia que els permet llepar-se les ferides mentre exploren noves oportunitats. Aquestes oportunitats “arribaran” i ho faran de la mà del canvi de paradigma que suposa la digitalització, que “obrirà nous instruments de promoció internacional i de relació amb els clients”.
Partint d’estudis elaborats per AMEC, assenyala Tailàndia, Vietnam, Malàisia, la Xina, l’Índia i les Filipines, entre d’altres, com els mercats amb més potencial per a les empreses. Àsia serà, doncs, la Terra Promesa dels emprenedors espanyols amb visió de futur. Això sí, Tristany apunta que caldrà esperar a poder analitzar les seqüeles de la pandèmia per comprovar la vigència d’aquestes dades.
“Encara que és cert que hi ha mercats amb un desenvolupament important previ a l’esclat de la pandèmia, ara cal veure quina evolució tenen”, adverteix. “S’haurà d’observar on tindrà més impacte la COVID-19 o on l’hibernació de l’economia serà més curta, com sortirà cada zona del desgel i si mantindrà la capacitat de consum”.
La primavera després de l’hivern productiu
Aquest serà un any complicat, amb pèrdua d’activitat, però en termes generals “hi haurà una hibernació, no una mort”. El desgel es preveu, en els números de Tristany, per al primer trimestre o quadrimestre del 2021, sempre que l’Administració no multipliqui la càrrega dels empresaris. “És fonamental assegurar la liquiditat de les empreses; l’Administració ha de resistir-se a la temptació d’establir una pressió fiscal més alta”, opina.
El manteniment de llocs de treball i la liquiditat han de permetre més consum i, així, una recuperació més ràpida. Salvar els llocs de treball vol dir preservar el talent dins de les empreses, que és essencial, perquè el teixit productiu el necessitarà en el moment de la reactivació. Per això, serà bàsic mantenir un diàleg social bidireccional i fluid, “que ja s’està produint”.
A l’hora d’abordar l’assumpte espinós de l’avaluació política, el director general d’AMEC no s’amaga a l’hora de dir que les mesures del Govern han estat insuficients, amb una argumentació que torna a posar l’accent en l’aspecte tributari: “S’hauria d’haver generat més liquiditat, condonant impostos a les activitats que estiguin en una situació més complicada”.
Reconeix que, tenint en compte la complexitat de la situació, la direcció d’aquestes mesures ha estat l’encertada, però no la implementació. “Falta claredat sobre com s’apliquen, i això ha generat incertesa en les empreses”, conclou.
