Confinaments, restriccions a la mobilitat, tocs de queda... La pandèmia del coronavirus ha provocat que els ciutadans passin més temps a la llar, el que ha influït directament en la forma de treballar, de relacionar-nos i de moure'ns. Tant l'ús del transport públic com el del vehicle privat han baixat, i han deixat pas a ciutats més amables amb els vianants; un reflex de les urbs sostenibles del futur el desenvolupament de les quals s'ha accelerat amb la crisi sanitària.
El 2020 es van produir 321 milions de desplaçaments de llarg recorregut, un 25 % menys respecte de l'any anterior; és a dir, 106 milions de moviments per carretera menys, d'acord amb les xifres ofertes per la Direcció General de Trànsit (DGT). Segons Pulso, l'eina de Banc Sabadell, l'activitat comercial al sector del transport a Espanya al gener representa el 24,44 % del mateix període del 2020, fet que suposa una caiguda de més del 75 %.
Pot interessar-te: Més vehicle propi i menys transport públic: així es mouen els ciutadans a les grans ciutats
Tot apunta que aquest canvi en la mobilitat es mantindrà un cop s'hagi superat la pandèmia, que canviarà el panorama tal com el coneixem, que es donarà un major protagonisme al cotxe compartit i als vehicles elèctrics, i que es potenciarà el transport públic local i altres alternatives més sostenibles com la bicicleta.
Alternatives sostenibles per al ciutadà
La preocupació pel planeta i la lluita contra el canvi climàtic han transformat en els últims anys les modalitats de transport i s’han afavorit les alternatives més sostenibles, com les bicicletes.
Durant el mes de maig, les botigues que venien aquests vehicles van veure un increment en les comandes online. «En aquella primera setmana del mes vam veure un increment del 400 %, tant en les vendes com en les reparacions», segons explica l'Associació de Marques i Bicicletes d'Espanya (AMBE). A més, l’AMBE comparteix que les vendes es van mantenir fins que els stocks dels models més econòmics es van esgotar i, a partir de setembre, era missió impossible adquirir una bicicleta.
Per a Pep Gómez, CEO i fundador de Reby, plataforma de lloguer de patinets elèctrics, «la pandèmia, dins de totes les seves conseqüències negatives, és una oportunitat fantàstica per transformar les ciutats, la mobilitat i créixer com a companyia i start-up de la mà de la sostenibilitat i les noves necessitats de l'usuari», explica al webinar El món que ve: la mobilitat del futur, organitzat a través del HUB Empresa per BStartup de Banc Sabadell i Startup València.
Juan Bueno, CEO i fundador de MYRENTGO MOBILITY i assessor estratègic de mobilitat de Cities Fòrum, subratlla que «cal donar protagonisme al vianant i a altres transports com la bicicleta, però no eliminar el cotxe. Cal ordenar la ciutat, apostar per la multimodalitat, posar l'usuari al centre de la mobilitat, no el vehicle».
La transformació de les ciutats també implica reduir el nombre de desplaçaments amb opcions com el cotxe compartit, arran d'un canvi de mentalitat en els consumidors, que ja no se centren en la propietat, sinó en l'experiència. Això també reforça opcions com el lísing o el rènting.
Mar Alarcón, CEO i fundadora de la plataforma de lloguer de cotxes SocialCar, ho explica d'aquesta manera al webinar del HUB Empresa de Banc Sabadell: «D'una banda, nosaltres veiem que hi ha l'usuari que no necessita cotxe i el que vol és una opció multimodal; és a dir, diferents opcions de mobilitat i, de l’altra, propietaris de vehicles que tenen de 5 a 10 cotxes i que continuen comprant-ne». És a dir, «la gent cada vegada més està valorant els cotxes com una experiència», tal com remarca Gómez.
El cotxe serà el mitjà de transport que més canvis experimenti en un futur a curt termini. De fet, els conductors espanyols prefereixen cada vegada més opcions alternatives, segons l'Estudio sobre la movilidad del futuro de la plataforma Mobility Institute: rènting (en un 18 %), lloguer (en un 12,6 %), model de subscripció (en un 10,7 %) i compartir (en un 9,9 %). La dada més rellevant és que gairebé el 80 % dels conductors preferirien que el seu vehicle fos elèctric o híbrid.
La transformació del sector automobilístic
La indústria de l'automòbil ha patit grans pèrdues des de l'esclat de la crisi sanitària i s’ha enfrontat a un futur incert, però té esperances, ja que és una de les alternatives més segures per viatjar. Tan sols durant el mes d'abril del 2020, les vendes del sector es van reduir en un 96,5 % respecte del mateix període de l'any anterior, i al maig van disminuir en un 73 %, d'acord amb les dades facilitades pel Govern.
Pot interessar-te: Canviarà la crisi sanitària el futur de la indústria de l'automòbil?
No obstant això, els grans canvis que s'esperen per al futur no agafaran desprevingut a un mercat que fa anys que s’està preparant per llançar les seves ofertes sostenibles i connectades. D'acord amb l'informe How the pandemic is changing the future of automotive de Deloitte, el sector fa anys que aposta per «les fàbriques intel·ligents i l'automatització, els programes de reducció de costos, les polítiques de màxima transparència en la relació amb els usuaris i l'adaptació a les noves modalitats de vehicles compartits, tant per a empreses com per a particulars».
A més, des de les institucions públiques també s'han fet esforços per recuperar el mercat. A mitjan juny, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic va presentar el Programa MOVES: un paquet d'ajudes de 100 milions d'euros per impulsar la compra de vehicles elèctrics i híbrids. A més, també es va aprovar el Pla RENOVE 2020, amb 250 milions d'euros, destinat als vehicles de zero emissions, ECO o de gasolina o dièsel amb, almenys, un distintiu ambiental C.
Pot interessar-te: Així són els ajuts a particulars i empreses per renovar el vehicle
El futur de la indústria de l'automòbil passa pel respecte al medi ambient i així ho reflecteixen les dades de la Base de Vehicles Elèctrics del Govern, que espera que entre el 2018 i el 2021 s'hagi quadruplicat la gamma d'automòbils electrificats disponibles, amb 220 models al mercat. Així mateix, s'estima que el 2026 la demanda arribi al 50 % dels vehicles nous que es matriculin a Europa i, el 2030, l'objectiu està en el 70 %, quan el parc automobilístic electrificat a escala mundial podria arribar al voltant de 116 milions de cotxes.
Rènting, utilitat enfront de propietat
En una societat on cada vegada es valora més la comoditat de pagar pel servei d'un producte en detriment de tenir-lo en propietat, el rènting és una opció que no deixa de créixer a Espanya. Els seus clients han incrementat en gairebé un 60 % durant els últims quatre anys, amb un parc de vehicles en aquesta modalitat de més de 700.000, segons les dades que maneja l'Associació Espanyola de Rènting de Vehicles (AER).
El rènting consisteix en un lloguer de llarga durada, d'entre dos i cinc anys, amb el qual el client gaudeix d'un vehicle nou per una quota mensual. Quan finalitza el contracte, pot quedar-se'l o renovar-lo amb un altre model. Aquesta era la modalitat predilecta per a les empreses, però en els últims anys la cartera de conductors s'ha expandit a autònoms i particulars. Segons l'AER, 1 de cada 10 contractes de rènting el 2019 va ser de particulars, i d’aquests 3 de tres de cada 10 a la flota de Renting Auto de Banc Sabadell.
Pot interessar-te: L'altra forma de 'tenir' un cotxe
El motiu pel qual aquest tipus d'alternatives han crescut tant i s'espera que segueixin fent-ho és perquè es presenten com un servei a mida per al client, que pot escollir els detalls com el temps i els quilòmetres que es contracten. Acabaran amb l'acció de comprar-se un cotxe? Bueno aborda aquesta qüestió: «Possiblement el que veurem és una combinació de models, però fórmules com el lísing o el rènting existeixen des de fa molts anys i han matisat el mercat, però no l’han transformat completament. Són més aviat alternatives perquè l'usuari tingui altres opcions».
Per a Alarcón, la mobilitat del futur serà «compartida», i es reduiran emissions i costos. Altres experts, com Juan Bueno, consideren que ha de ser «autònoma i connectada» per donar més llibertat al conductor. Idea amb la qual coincideix Ignacio Boneu, que creu que el camí passa per ser també «electrificat» responent als avenços tecnològics presents i futurs. El que està clar és que la forma de moure'ns ha canviat i que seguirà fent-ho, sempre tenint present la protecció i la cura del medi ambient.
