Camina el planeta cap a una societat cada vegada més desigual des del punt de vista econòmic? Si s'analitza el que ha passat el 2020, la resposta sembla clara. Mentre el producte interior brut (PIB) global va patir aquest any la seva major caiguda des de la Segona Guerra Mundial, amb caigudes tan importants en economies de l'anomenat Primer Món, com ara Espanya (-11 %), França (-8,3 %) o els Estats Units (-3,5 %, el seu major descens des del 1946), la pandèmia va suposar una oportunitat per augmentar les fortunes de molts milionaris.
Així ho afirma, almenys, l'informe Global Wealth Report 2021, elaborat per Credit Suisse, que recull que ja hi ha més de 56 milions de milionaris (persones que posseeixen més d'un milió de dòlars) al món. Durant el 2020, aquest nombre va créixer en 5,2 milions respecte a l'any anterior, reflectint que, per primera vegada en la història, més de l'1 % de tots els adults del planeta és milionari. En el cas d'Espanya, les persones que formen part d'aquest selecte club són ja 1.147.000, el que suposa al voltant d'un 2 % del total de milionaris. En tot just un lustre, s'espera que aquesta xifra rondi els dos milions.
En termes generals, la riquesa acumulada es va multiplicar per quatre el 2020, fins als 191,6 bilions de dòlars, d'acord amb l'esmentat estudi. No obstant això, mentre a Europa i a Amèrica del Nord va créixer més que en altres exercicis previs el nombre de milionaris, en la majoria dels països d'Àsia, amb la Xina al capdavant, el segment de població que més va incrementar el seu pes va ser el de les persones que acumulen un patrimoni d'entre 10.000 i 100.000 dòlars.
Això revela, segons l'informe, la prosperitat de les economies emergents al llarg dels últims mesos, que ha servit per impulsar la robustesa de la seva classe mitjana. Així i tot, prenent com a referència la piràmide demogràfica mundial, les desigualtats són molt apreciables: mentre un 1,1 % posseeix una mica menys de la meitat de la riquesa total (el 45,8 %), el gruix dels habitants (el 55 %) amb prou feines aglutina l’1,3 % del total de diners en circulació.
L'influx de les polítiques acomodatícies
En un context de tipus d'interès propers a zero i amb una contracció generalitzada de l'activitat a conseqüència de la crisi derivada de la COVID-19, els principals bancs centrals, amb la Reserva Federal dels Estats Units i el Banc Central Europeu (BCE) al capdavant, i molts governs es van llançar el 2020 a una sèrie d'iniciatives d'estímul fiscal i monetari. La liquiditat es va incrementar i, amb això, la facilitat en l'accés al finançament (una cosa clau perquè moltes empreses puguin sortejar amb èxit l’estrangulament en la seva tresoreria per culpa de la caiguda de la facturació).
Aquesta radiografia, acompanyada d'una inflació molt baixa, no va servir, segons l'informe, perquè els diners fluïssin a totes les capes socials, sinó que es va utilitzar per retroalimentar moltes empreses necessitades de liquiditat i per apaivagar les turbulències dels mercats. Amb la gradual recuperació de les borses a partir del segon semestre de l'any passat, una àmplia majoria d'inversors va decidir apostar amb més força per la renda variable, de manera que gran part del capital en circulació no va arribar a filtrar-se entre les capes menys afavorides des del punt de vista econòmic.
La conclusió és que la riquesa mundial va recuperar en poc temps els seus nivells previs a la crisi (durant el tercer trimestre del 2020), creixent a partir de llavors i desvinculant-se gairebé per complet dels problemes econòmics derivats de la COVID-19. A l'extrem oposat, els col·lectius que més van patir els rigors de la recessió van ser els tradicionalment més vulnerables davant de qualsevol shock de l'economia, és a dir, les dones treballadores i les persones amb una menor formació.
De cara als pròxims anys, els autors d'aquest informe tampoc semblen especialment optimistes. És més, aposten per un increment global de la riquesa mundial fins al 2025, arribant a aconseguir els 583 bilions de dòlars al final d'aquest any. De fet, per als pròxims mesos no tenen posades gaires esperances en relació amb el fet que la recuperació econòmica global pugui ajudar a reduir la desigualtat, ja que estimen que un cop desapareguin les polítiques d'estímul per ajudar les empreses i les persones més perjudicades per la crisi, encara augmentarà més la diferència en la distribució de la riquesa entre els diferents grups socials.
És possible, reduir la desigualtat i estimular el creixement?
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) no només creu que és necessari sinó que, també, és possible reduir la desigualtat econòmica al món mentre s'estimula el creixement. Així ho afirma en l'informe Less income inequality and more growth - Are they compatible?, en què subratlla que fomentar un acord internacional de reforma del mercat laboral, del sistema impositiu, de l'educació d'alta qualitat i dels sistemes de transferències possibilitaria gairebé de manera immediata un doble benefici a escala global: augmentar el PIB i reduir les diferències d'ingressos entre classes socials.
Per a aquest organisme, la lluita mundial contra la desigualtat no és simplement una qüestió d'ètica o d'humanitat, sinó que implica també importants avantatges econòmics, fins i tot per als països més pròspers, ja que incrementaria la seguretat en les transaccions comercials, reduiria els conflictes diplomàtics, acabaria amb les taxes creixents de treballadors temporals i fomentaria un augment exponencial de la innovació. L'OCDE aposta per un gran acord marc global, similar als que s'han aconseguit en els últims anys en relació amb el canvi climàtic i amb la reducció progressiva dels nivells de carbonització en les activitats econòmiques.
