Amb més de 130 líders empresarials i la pràctica totalitat dels sectors productius, durant deu dies, la CEOE va celebrar una cimera per analitzar la situació creada per la COVID-19 i proposar mesures per reactivar l’activitat i assentar-ne les bases de cara al futur. L’economia espanyola, que va créixer un 1,8 % interanual el quart trimestre del 2019, amb una mitjana en l’exercici propera al 2 %, afronta una fase de recuperació exigent, després de la caiguda de l’activitat del 4,7 % trimestral entre gener i març, segons ha confirmat recentment el Banc d’Espanya. Per al segon trimestre, aquest organisme estima que el PIB podria caure entre el 16 % i el 21,8 %, amb una taxa d’atur que rondarà el 20 %. La recuperació de l’activitat comercial encara mostra un ritme lent, amb un creixement de tot just el 7 % en les últimes quatre setmanes respecte al mes de maig, segons les dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que, a partir de les interaccions amb terminals de punt de venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l’evolució econòmica.
Més enllà d’aquestes dades, al llarg de les diferents exposicions que van tenir lloc a la CEOE, els empresaris van deixar clar que, tot i la recessió i l’escenari ple d’incerteses, s’estan esforçant al màxim per aconseguir que la segona part de l’any es produeixi un efecte rebot positiu, que es veurà condicionat per les possibles restriccions de moviments i el distanciament social. A això se li suma la potencial amenaça de rebrot en el nombre de contagis, cosa que, a parer seu, suposaria una nova frenada al comerç i a la lliure circulació de persones i mercaderies.
Et pot interessar: La fórmula de la recuperació dels sectors més afectats per la COVID-19
Transformació digital i criteris ESG
En aquest sentit, els diferents experts van afirmar que els efectes de la crisi no es deixaran sentir per igual en tots els sectors, però que, en qualsevol cas, tots necessitaran, en major o menor grau, mesures fiscals i monetàries, tant a escala nacional com promogudes des de Brussel·les, per mantenir el seu capital organitzatiu, salvaguardar els llocs de treball i recuperar els nivells d’activitat mínims amb els quals garantir la sostenibilitat dels comptes. Per això, una de les qüestions més repetides va ser la de demanar als poders públics la implementació de reformes que apostin per l’increment de la capacitat de creixement de l’economia espanyola en el seu conjunt, que assegurin la sostenibilitat del deute públic i redueixin la desocupació estructural.
L’empresari, en un moment com l’actual, vol certeses per intentar navegar amb les màximes probabilitats d’èxit en aquests entorns desconeguts, plens de volatilitat i d’interrogants, i necessita tenir el màxim nombre d’elements possibles al seu abast per conèixer cap a on pot encaminar les seves estratègies d’innovació, finançament i inversió. En aquesta línia, per exemple, diversos directius van afirmar a la CEOE que tenen molt present l’obligació d’apostar més per dos àmbits molt precisos –la transformació digital i la sostenibilitat mediambiental sota criteris ESG–, però que els resulta molt complicat destinar sumes de diners importants per a aquests reptes sense estar mitjanament convençuts de quan la demanda dels consumidors recuperarà els nivells previs a la crisi.
Et pot interessar: Així són les inversions que recompensen les empreses responsables i sostenibles
Reptes a curt i mitjà termini
Entre els reptes imminents, els empresaris van destacar-ne alguns com el disseny d’un pla fiscal integral, que faciliti la gestió de capital circulant en mans de les entitats, en un moment en què resulta més necessari que mai per mantenir un funcionament correcte de, per exemple, els períodes mitjans de cobraments i pagaments. Precisament, per assegurar nivells sostenibles de liquiditat, alguns d’aquests experts van sol·licitar una revisió dels 100.000 milions d’euros en préstecs garantits per part del Govern espanyol, ja que pot ser que se’n necessitin més al llarg de la fase de recuperació.
En aquesta línia, una altra de les sol·licituds més repetides va ser que, dins d’un ordre, el mateix Estat es pugui plantejar entrar al capital d’algunes empreses que han estat especialment colpejades pels efectes de la crisi, per mitjà de préstecs participatius. D’altra banda, es reclama més flexibilització en el mercat laboral, de cara a oferir als treballadors possibles solucions que evitin l’increment d’acomiadaments i, possiblement, fent una aposta des de l’àmbit públic i la universitat per oferir una formació en noves tecnologies d’acord amb els perfils professionals que demanen les empreses, i dels quals, paradoxalment, hi ha ben poca oferta a Espanya.
Et pot interessar: Captar talent digital: només una de cada sis ofertes de treball troba el perfil capacitat
Responsabilitat social
Malgrat aquesta conjuntura inèdita, la immensa majoria dels empresaris segueixen ressaltant el compromís social de les entitats que representen. D’una banda, subratllant que, amb independència de la seva situació financera, estan duent a terme reformes per garantir entorns de treball segurs i higiènics, que impedeixin la propagació del virus i compleixin amb els criteris fixats per la llei. En paral·lel, també tenen molt present que, en aquests temps de crisi, és on el seu paper com a agents socials ha de ser més visible per ajudar a corregir possibles desigualtats que han sorgit com a conseqüència del creixement de la desocupació. Com a possible solució, alguns d’ells van advocar, durant la cimera de la CEOE, per utilitzar algunes de les innovacions que ja permet la tecnologia, com la intel·ligència artificial o les dades massives, per identificar nous perfils i talent i, de passada, desenvolupar noves professions que estan en una fase incipient a Espanya, com la d’enginyer de processos o la de miner de dades.
Cap a un rellançament econòmic
La preservació del teixit productiu i l’impuls a les empreses viables són dues de les idees que la majoria dels experts sobre l’economia tenen molt presents com a eixos per a la propera recuperació. Alguns d’ells, gràcies a l’aliança entre l’Institut de l’Empresa Familiar i l’IESE, han pogut referenciar les seves propostes en l’estudi «El impulso del empleo y el relanzamiento de la empresa: algunas reflexiones para la acción», entre les quals cal destacar l’impuls de la formació per a l’ocupació, orientada a la millora de la productivitat i la digitalització; buscar i posar en marxa nous mecanismes d’ajuda per a la millora de la liquiditat a les empreses que es comprometin a mantenir l’ocupació; l’adaptació dels llocs de treball a la nova realitat, amb solucions més àgils i flexibles; el foment de l’impuls emprenedor temporalment amb la injecció directa de capital, o la creació d’un grup de treball que representi l’àmbit empresarial i social per al disseny de mesures d’estímul econòmic que després es puguin presentar al Govern espanyol i al Congrés dels Diputats.
