La crisi de la COVID-19 ha colpejat durament l’economia espanyola, però no tots els sectors s’estan veient afectats per igual. Les telecomunicacions, la indústria farmacèutica i de productes mèdics, l’Administració pública i la defensa, la sanitat i l’educació, el sector de la indústria de béns de consum i les vendes al detall de l’alimentació són els que estan patint menys la crisi sanitària al seu compte de resultats. Aquests sectors representen el 26 % del PIB espanyol i el 31 % del mercat laboral.
Així es desprèn de l’informe «España post-COVID-19: de la resiliencia a la reinvención», elaborat per McKinsey & Company, en què es fa palès que superar la pandèmia exigeix un esforç coordinat sense precedents dels sectors públic i privat.
Tot i que, en termes generals, aquests sectors sobreviuran millor les envestides de la crisi, el cert és que l’impacte serà desigual entre els diversos subsectors. Per això, caldrà una visió més granular per a construir la visió sectorial. De fet, alguns subsectors podrien patir impactes majors o menors que el sector al qual pertanyen. Això passarà, per exemple, amb les vendes d’automòbils en comparació amb la seva reparació, o amb els restaurants de luxe enfront dels seus equivalents de menjar ràpid.
Et pot interessar: El sector del luxe resisteix contra la COVID-19.
Abans de la pandèmia, feia sis anys que les empreses espanyoles desenvolupaven la seva activitat en un entorn d’expansió econòmica, amb un creixement anual del PIB real del 2,6 % des de l’any 2013 fins al 2019. Després de l’esclat de la crisi sanitària, les companyies han hagut de revisar la seva estratègia, adaptar ràpidament el seu model de negoci i adoptar totes les mesures necessàries per a sobreviure.
Ara que es comença a posar el focus en el futur, les empreses, siguin del sector que siguin, hauran de traçar una estratègia basada en els seus respectius punts de partida, el xoc experimentat en els ingressos i el termini de recuperació al qual s’enfronten.
En l’informe s’assenyala que la capacitat d’un país de trampejar una pandèmia depèn, en gran mesura, de la situació econòmica del sector públic, de les empreses i de les llars. Deu anys després de l’última crisi, les empreses espanyoles presenten un endeutament molt inferior al que registraven l’any 2007 i es troben en la mitjana europea.
Això fa que en l’esclat de la pandèmia les empreses partissin d’una situació més favorable, però McKinsey & Company recorda tres senyals d’alerta que és important tenir en compte a l’hora d’abordar la crisi actual:
- L’economia espanyola depèn més del turisme que altres economies europees, atès que representa el 14,3 % del PIB espanyol, enfront del 9,5 % de la Unió Europea. A més, Espanya és menys dependent de la indústria o de les activitats professionals i científiques, amb un pes del 9 % i del 12 % respectivament, comparat amb un 12 % i un 16 % a la Unió Europea.
- L’estructura empresarial espanyola depèn molt de les petites i mitjanes empreses. A Espanya, el 47 % del mercat laboral treballa en empreses de menys de vint empleats, enfront del 37,5 % de la Unió Europea.
- Malgrat que tots els sectors gaudeixen avui d’una posició de liquiditat i d’un capital millor que l’any 2007, alguns podrien ser menys resilients davant la crisi actual a causa dels nivells estructurals en els quals operen. Això afecta especialment el sector hoteler i la restauració, com també el transport, la logística, l’automoció i el comerç minorista.
La reinvenció serà clau perquè les empreses surtin reforçades de la crisi
Les empreses han de tenir molt presents aquests factors a l’hora de fer front a la crisi, un procés en què, segons McKinsey & Company, hauran de caminar per tres etapes molt concretes: resiliència, retorn i reinvenció. L’última, segons la consultora, serà clau perquè les empreses surtin reforçades de la crisi.
Durant l’etapa de resiliència, l’objectiu que han de fixar-se les empreses de qualsevol sector és adoptar les mesures necessàries per a apuntalar la situació financera a curt termini. Esdevé una fase fonamental en els sectors més afectats per la crisi, com l’hoteler, la restauració o l’oci. Les empreses han de centrar-se en estimular les seves fonts d’ingressos, estabilitzar la seva cadena de subministrament i optimitzar els seus models operatius.
Et pot interessar: La nova arquitectura de resiliència de les empreses després de la crisi.
L’etapa de retorn, per la seva banda, implica la tornada gradual als nivells de negoci i ocupació previs a la crisi. Per a això, podria ser necessari adoptar les tendències que van canviar o es van accelerar durant el confinament i que ja no tornaran del tot a l’statu quo anterior. En aquesta fase, és important que les empreses accelerin la migració a models de vendes digitals i renovin la cartera de productes per adaptar-la a les noves necessitats dels clients.
Finalment, en l’etapa de la reinvenció, les empreses han de començar per determinar si continuen amb els seus models de negoci tradicionals o n’exploren altres de nous, tenint en compte que les necessitats i les preferències dels seus clients han canviat. Els sectors menys afectats i ja esmentats a l’inici d’aquesta publicació podrien començar a centrar-se en com serà el seu negoci en el futur.
