Els negocis espanyols van deixar d'ingressar 287.000 milions d'euros el 2020, segons la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), l'equivalent a una quarta part del producte interior brut (PIB) de l'any passat. En aquesta situació, el sector dels serveis va ser el més perjudicat, amb el comerç i el turisme al capdavant. D'altres, però, han agafat impuls durant la pandèmia amb la creació de noves empreses. En són exemples l'agrícola i el ramader i el de la informació i la comunicació; aquest últim, com a resultat de l'impuls de la digitalització en diversos àmbits.
L'anàlisi de la CEOE, que pren com a base l'índex de la xifra de negoci empresarial de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) en 20 sectors, amb dades de febrer de 2020 i 2021, calcula que, d'un any a l'altre, s'han perdut 50.000 societats que estaven inscrites en la Seguretat Social i que la mida de les pimes supervivents s'ha reduït. Aquesta quantitat, assegura la patronal, amenaça de créixer; perquè, a conseqüència de la moratòria en l'obligació de declarar concurs de creditors, ampliada fins al 31 de desembre per donar temps als administradors davant d’una possible recuperació, moltes empreses no estan notificant la seva incapacitat per fer front a tots els seus deutes.
Passada aquesta data, asseguren, el risc de pèrdua de solvència serà real, cosa que comportarà la destrucció definitiva d'una part més gran del teixit empresarial. L'estudi Resilience Barometer (Baròmetre de resiliència), elaborat per la firma d'assessoria empresarial FTI Consulting, estima que 50.000 empreses més es declararan en fallida un cop s’acabin les ajudes estatals, si la situació no canvia.
Els sectors més danyats per la crisi
Les pèrdues més grans, en termes relatius, les ha patit el sector dels serveis, que va passar de ser el més dinàmic el 2019 a perdre el 22,2 % de la seva facturació el 2020, d'acord amb la CEOE. Aquesta caiguda pronunciada va afectar el comerç, el turisme, la restauració i l’oci i els espectacles, entre altres activitats, tot i que les entitats financeres, que també pertanyen a aquest sector, es van salvar de l'enfonsament. La CEOE revela, a més, descensos superiors al 10 % a les indústries extractives i manufactureres (-11,7 %) -on el refinament de petroli ha estat el més perjudicat per la reducció de la mobilitat-, en la construcció (-11,6 %) i en el subministrament d'energia elèctrica i d’aigua, sanejament i gestió de residus (-10,1 %).
La caiguda del comerç
Per Javier Vello, soci responsable de Business Consulting d’EY Espanya, la pèrdua més preocupant és la que ha experimentat el comerç. La CEOE atribueix aquesta caiguda a les restriccions horàries, al període de confinament i a la pèrdua d’ingressos de les famílies. Gairebé quatre de cada 10 llars reconeixen que la pandèmia ha impactat en la seva economia i controlen més les despeses, segons la consultora Nielsen.
La xifra de negoci del comerç va caure un 11,9 % i va comptabilitzar unes pèrdues de gairebé 92.000 milions d'euros el 2020. Malgrat aquestes dades negatives, el sector ha demostrat agilitat per adaptar-se a les noves circumstàncies accelerant el seu desembarcament en el comerç electrònic, un canal de venda que va créixer un 36 % l'any passat, d'acord amb la companyia d'investigació de mercats eMarketer.
«Un petit comerç pot especialitzar-se i ho ha de fer, i també digitalitzar-se, millorar el servei i aprofitar les dades dels seus clients», aconsella Fernando Fernández, professor d'Economia de l'IE University. No obstant això, el confinament i les restriccions posteriors han deixat empremta, especialment, en les petites i mitjanes empreses. Segons la CEOE, aquestes són les que han registrat caigudes més intenses. «Un dels seus principals avantatges competitius enfront dels gegants és la proximitat, el tracte humà, la proximitat. I sense mobilitat, no poden competir», adverteix Fernández.
La situació de l'ocupació també reflecteix els problemes del sector. El 71 % dels llocs de treball que es van perdre el 2020 eren del comerç i la restauració, segons el Monitor Adecco d'Ocupació II: perfil socioeconòmic de l'ocupació a Espanya, publicat a principis d'aquest any per la companyia de recursos humans Adecco. La taxa d'atur difosa pel Ministeri de Treball i Economia Social a principis d'abril, però, ha aportat dades positives després de la relaxació de les restriccions el mes passat. Al març, l'atur registrat ha baixat de 53.686 persones (-1,89 %) en els serveis. Però també en la indústria, que engloba les activitats productives relacionades amb la transformació d'aliments i de matèries primeres en béns elaborats, on es va reduir de 3.675 treballadors (-1,16 %) i el de la construcció, sector en què va baixar de 7.685 persones (-2,46 %).
L'any negre del turisme
El turisme és el sector que ha il·lustrat millor l'aturada dels últims 12 mesos. El sector va tancar el 2020 contribuint un 6,6 % menys al PIB que el 2019, any en què va suposar el 12,4 %, segons l’Informe de la Coyuntura Turística Española 2020 de l'associació Exceltur. Amb l'activitat als aeroports limitada i molts hotels tancats, l'arribada de visitants estrangers va caure un 77 % l'any passat. Gairebé 65 milions de turistes menys que el 2019, segons dades de l'INE.
L'anàlisi de la CEOE detalla la gran tragèdia que viu: la facturació de les agències de viatges, les més perjudicades, ha retrocedit un 75 %, mentre que la dels allotjaments ho ha fet un 68 % i la del transport aeri, un 60 %. Les pèrdues pugen a 45.600 milions d'euros; aquí caldria afegir-hi les pèrdues dels serveis de menjars i begudes vinculats a aquest sector. En aquest cas, la facturació ha reculat més de 23.000 milions d'euros i suposa 243.595 treballadors en règim d'expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO), el 30 % dels afiliats en aquest àmbit. «Les empreses d'oci, turisme, transport i restauració ja han fet un esforç enorme d'ajustar costos, redissenyar els seus processos de treball, incorporar noves tecnologies i, fins i tot, augmentar la seva resistència financera assumint nous crèdits, però no poden viure sense clients», assevera el professor d'Economia de l'IE University.
Només en els sectors de la restauració i l'oci han desaparegut el 13 % i el 10,6 % de les empreses, respectivament. Això no obstant, la Setmana Santa, tot i les restriccions en la mobilitat, deixa entreveure una millora en els resultats. Segons dades de Pulso, l'eina de Banc Sabadell que permet analitzar l'evolució de la recuperació, l'activitat en la categoria d'hotels i viatges a Espanya en els últims set dies representa el 1.042 % en comparació amb el mateix període de l'any anterior. És una xifra alta, tot i que està condicionada per la situació de confinament estricte que vivia el país a principis d'abril del 2020.
Sectors que van créixer el 2020
Dels 20 sectors que la CEOE analitza en el seu informe, només n’hi ha quatre en què actualment hi ha més empreses que abans de l'inici de la pandèmia. En el de l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca hi va haver, en conjunt, un creixement del 7 %, i la seva aportació a l'economia ha estat del 3,4 % al tancament del 2020, el més elevat fins ara.
Però el 2020 també va augmentar la xifra d'empreses de subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire, en un 3 %, i la d’empreses relacionades amb les finances i les assegurances, en un 1,5 %. Aquest sector ha estat l'encarregat de gestionar els préstecs per valor de 121.000 milions d'euros que l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) ha atorgat a les empreses per combatre la crisi econòmica. També en el sector de la informació i les telecomunicacions va augmentar la quantitat de societats, un 1,3 % respecte a l'any anterior; segons la CEOE, això es deu al protagonisme que ha agafat durant la pandèmia l'acceleració de la digitalització en el treball, en les empreses i en l'educació.
QUAN ARRIBARÀ LA RECUPERACIÓ?
El Fons Monetari Internacional (FMI) confia que la recuperació de l'economia espanyola comenci aquest any després de la important caiguda que va registrar el PIB el 2020, de gairebé un 11 %. Per això, ha elevat les previsions de creixement el 2021 al 6,4 %, mig punt més que en el seu pronòstic de gener. En aquest camí cap a la reactivació hi intervindran els 7.000 milions d'euros en ajudes directes destinades a pimes i autònoms que prepara el Govern, a més dels 72.000 milions d'euros que Espanya preveu mobilitzar des del Fons de Recuperació Europeu.
La visió de les empreses
El 39 % de les empreses confia que la situació econòmica millori aquest 2021, cinc punts més que el juliol de l'any passat segons destaca l'informe Perspectivas España 2021, de la consultora KPMG. I el 66 % preveu recuperar la facturació precovid a partir del 2022.
No obstant això, la perspectiva dels espanyols no és molt positiva, segons l'estudi Resilience Barometer de la firma d'assessoria empresarial FTI Consulting, que conclou que Espanya és un dels països més pessimistes pel que fa a la tornada als nivells previs a la pandèmia. Només l’11,5 % de les empreses nacionals confia en una recuperació total el 2021, enfront del 34,55 % dels països del G-20, el grup de les economies més grans del món. «Les empreses han hagut de reimaginar noves formes de fer, nous serveis per prestar i noves maneres d'arribar als seus clients. A les que han estat capaces de redefinir-se, els espera un futur no menys incert, però sí ple de possibilitats», augura Javier Vello, soci d’EY Espanya.
