Preparar econòmicament la jubilació ha deixat de ser una alternativa per convertir-se en una obligació per a aquells treballadors que volen complementar la pensió i no perdre poder adquisitiu un cop s’abandoni la vida laboral. Amb aquest objectiu en ment, els dos principals camins per tenir èxit es basen, d'una banda, a estalviar de manera periòdica i, de l'altra, a fer créixer aquests diners gràcies a la rendibilitat que ofereixen els productes financers. Una de les conseqüències de la feina constant en totes dues vies és l’accés a l'interès compost, que consisteix a obtenir plusvàlues derivades dels mateixos interessos.
El principal problema de l'estalvi privat és que, si no s'inverteix, amb el pas del temps perd valor a causa de l'efecte de la inflació. Per això, hi ha productes financers dissenyats de manera específica per rendibilitzar aquest estalvi i, almenys, batre l'increment dels preus. Entre ells, destaquen, per citar alguns exemples, les assegurances d'estalvi, els plans individuals d'estalvi sistemàtics (coneguts com a PIES) o els plans de previsió assegurats (també anomenats PPA). Possiblement, els més populars, tenint en compte el patrimoni que gestionen a Espanya, són els plans de pensions, que són productes d'estalvi dissenyats per a no ser rescatats fins al moment de la jubilació.
És imprescindible invertir l'estalvi per evitar que perdi valor per l'efecte de la inflació i aconseguir rendibilitat a llarg termini
Per què apostar per un pla de pensions o per una assegurança de rendes
Els plans de pensions gaudeixen de beneficis fiscals que els fan més atractius per als estalviadors, ja que permeten desgravar fins a 2.000 euros en aportacions per any o fins a un màxim del 30 % de la base imposable, en línia amb el que passa amb els PPA. A diferència d'altres productes financers d'estalvi, els avantatges fiscals dels plans de pensions es mantenen fins que es rescaten.
En els últims anys, a més del cas de la jubilació, han anat augmentant les condicions en què es permet rescatar-los; per exemple, per incapacitat laboral total i permanent del titular, per malaltia greu, per defunció, per atur de llarga durada o per evitar el desnonament. Des del 2015, és possible recuperar els drets consolidats del pla de pensions transcorreguts 10 anys des de la primera aportació.
Tampoc no s'han de descartar altres instruments d'inversió per preparar la jubilació. Per exemple, per als més proclius al risc, hi ha els Unit Linked, que no tenen la rendibilitat garantida i que inverteixen les primes dels assegurats en fons d'inversió. De la mateixa manera que en el cas dels plans de pensions, poden rescatar-se en determinats casos.
Pot interessar-te: Els plans de pensions de cicle de vida s'adapten a l'edat de cada persona i permeten optimitzar la inversió
Els PPA són, en general, bastant similars als plans de pensions, tot i que no es poden rescatar fins al seu venciment, el que garanteix sempre una rendibilitat mínima. És a dir, que tenen la mateixa fiscalitat i liquiditat condicionada que els plans de pensions però sense cap risc, i la seva durada s’ajusta a les necessitats de cada client. En definitiva, són idonis per als estalviadors més conservadors.
Els PIES, per la seva banda, són una mena d'híbrid entre els plans de pensions i les assegurances de vida. Un cop han passat cinc anys des de l'abonament de la primera prima, deixen d'existir les condicions per rescatar-lo i la seva missió principal és posar a disposició del seu subscriptor una renda vitalícia. Ofereixen, a més, un capital en cas de defunció del prenedor i el capital es pot rescatar en qualsevol moment. En general, al llarg dels últims anys, les assegurances de rendes han guanyat protagonisme precisament com un complement més dels plans de pensions. En termes generals, permeten a la persona que en subscriu un garantir un ingrés definit (que abona l'entitat asseguradora) durant un període de temps a canvi del pagament d'una prima. La quantitat a rebre depèn de diversos factors, com l'edat del contractant, el seu estat de salut o els beneficiaris que hi hagi designat. El seu objectiu essencial és oferir al prenedor de l'assegurança la tranquil·litat d'optar en el futur per una millor qualitat de vida tant per a ell com per als seus éssers estimats.
Hi ha dues classes d'assegurances de rendes. D'una banda, les assegurances de renda vitalícia garanteixen a l'assegurat un pagament regular que, per regla general, dura fins a la defunció. D'altra banda, les assegurances de renda temporal només permeten un ingrés periòdic a l'assegurat durant un termini de temps definit prèviament.
Les assegurances de rendes estan especialment indicades per als estalviadors més veterans, ja que gaudiran d'una renda periòdica
Les assegurances de rendes estan especialment recomanades per a estalviadors en edat avançada, per tal que puguin optar per beneficiar-se d'una renda periòdica en unes condicions fiscals i amb un interès superior al que, per exemple, els ofereixen els dipòsits. Segons les condicions i el producte que s'esculli, és molt important designar els possibles beneficiaris de l'assegurança, ja que, si no consta expressament per escrit, l'ordre serà sempre el cònjuge, els descendents vius, els ascendents supervivents i els hereus legals.
Pot interessar-te: Assegurances d'estalvi versus dipòsits a termini: per què hi hauries d’apostar ara
Diferències i semblances
Els avantatges fiscals de les aportacions dels plans de pensions permeten reduir la base imposable de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), encara que les prestacions tributen com a rendes de la feina. En el cas de les assegurances de vida de rendes s'aplica el benefici fiscal just en el moment d’abonar la prestació. El capital que s'ha aportat i que reben els hereus després de la defunció de l'assegurat tributa a l'impost sobre successions i donacions.
Pot interessar-te: Les principals novetats econòmiques i fiscals que impactaran en les pensions el 2021
No obstant això, tant els plans de pensions com les assegurances de vida de rendes tenen el mateix problema: la falta de liquiditat. És a dir, en el primer cas només és possible rescatar-los en determinades circumstàncies; mentre que, en el segon, tot i que és possible el rescat anticipat, sol tenir una sèrie de penalitzacions que n’afecten la rendibilitat.
En qualsevol cas, escollir entre un pla de pensions i una assegurança de vida de rendes és una decisió que depèn de la situació particular de cada estalviador, dels seus objectius vitals, de la seva edat, de la capacitat d'estalvi, de si té càrregues financeres o de la seva situació familiar. Per això, el més oportú és buscar sempre consell professional abans de decantar-se per un dels dos.
De qualsevol manera, tots coincideixen en la necessitat que el partícip o el beneficiari faci aportacions sistemàtiques i continuades en el temps perquè l'estalvi creixi, amb independència que aquests productes, de la mateixa manera que la cartera d'inversió, es vagin adaptant a les diferents etapes i necessitats de la vida.
