El diumenge 9 de maig s'acaba l'estat d'alarma. I amb ell acaben, en teoria, el toc de queda, els tancaments perimetrals, les limitacions en el moviment i en el nombre de persones que es poden reunir.
Les empreses més afectades per aquestes mesures, vigents des del 25 d'octubre de l'any passat, pertanyents als sectors de la restauració, el comerç i el turisme, fonamentalment, esperen amb incertesa els nous canvis que portarà aquest esdeveniment. D'una banda, tenen l'esperança que amb el seu final comenci la veritable recuperació dels seus negocis. De l'altra, però, sospiten que les comunitats autònomes imposaran noves restriccions que limitaran aquesta millora.
“Hi ha una gran incertesa jurídica”, admet Isabel Álvarez, professora de Dret Constitucional a la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE. I existeix perquè a partir d'ara quedarà en mans dels jutges adoptar decisions sobre els horaris o els tancaments perimetrals. “Qualsevol mesura en aquest sentit ha de comptar amb l'autorització prèvia dels Tribunals Superiors de Justícia de cada comunitat”, aclareix la docent. I és clar, alguns estaran a favor, i d’altres en contra.
José Luis Yzuel, president de la Confederació Empresarial d'Hostaleria d'Espanya (CEHE), explica que els encantaria “tenir un pla perquè les empreses comencin a 'funcionar' a partir de la fi de l'estat d'alarma”. Tanmateix, assegura que “això no és possible, perquè des del minut u d'aquesta crisi les diferències entre les comunitats autònomes ens han fet estar en una incertesa permanent”.
Pròrroga dels ERTO
Gregorio García, propietari del restaurant Oleum de Granada, confessa tenir “una incertesa total”. Assegura que estan “preparats per obrir fins que puguem”, però està segur que la comunitat autònoma “prendrà les seves mesures; no serà d'un res a un tot”. De moment, els clients que ja li han trucat preguntant-ho hauran d'esperar per tenir respostes. També els dos empleats d'una plantilla de set que encara es troben en un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO).
Són precisament els treballadors que encara es troben immersos en un ERTO, 743.000 segons la Seguretat Social, els que també miren amb esperança la fi de l'estat d'alarma.
El 31 de maig deixaran d'estar en vigor les mesures de flexibilització dels mecanismes d'ajust temporal de l’activitat per evitar acomiadaments que el Govern va posar en marxa el març del 2020 per fer front a l'impacte econòmic i social de la COVID-19.
L'Executiu inicia aquest dijous les negociacions per prorrogar-les. Els empresaris han demanat que es perllonguin fins a finals d'any o fins que es recuperi l'activitat. Dos terços es concentren en tres sectors: restauració, comerç i turisme.
Pot interessar-te: Els sectors més afectats per la COVID-19 aprenen a surfejar l'onada de la crisi
Al comerç, la situació no és gaire diferent. Laura Batán té una botiga de roba especialitzada en comunions, casaments i festes al casc vell de Bilbao. Amb els tancaments perimetrals de la capital i dels municipis limítrofs ha deixat de rebre molts clients i ha reduït el seu horari d'obertura. “Com que no pot venir ningú d'altres llocs, no val la pena obrir tantes hores”, comenta. Espera que això canviï a partir del 10 de maig, tot i que tem que la comunitat imposi noves restriccions.
Des de la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), el seu secretari general, Julián Ruiz, demana “mesures que dotin de més certesa l'activitat comercial”. Després de recordar que “els escenaris d'incertesa són els menys desitjats en economia”, insisteix que “la vacunació és fonamental” per sortir d'aquesta situació.
Les receptes per al turisme d'estiu
Augmentar el ritme de la vacunació, comptar amb un passaport sanitari comú a la Unió Europea, eliminar els tancaments perimetrals, recuperar la connectivitat aèria i les relacions amb els principals mercats emissors componen la recepta del turisme per afrontar la temporada d'estiu. Encara que es compleixen tots aquests factors, les fonts consultades no són gaire optimistes respecte de les xifres de la recuperació.
Així, José Serrano, professor de Turisme a la Universitat Europea de Canàries, avança que les dades d'aquest sector a l'estiu no seran espectaculars. “Serà una època per resistir i no seguir destruint”. Si tot va bé, “recuperarem els nivells alts el 2022 i la normalitat el 2023”, explica. Caldrà estar atents, en la seva opinió, no a la fi de l'estat d'alarma, sinó “al ritme de vacunació i a l'establiment de corredors segurs, a més d’anar a l’una amb els principals mercats emissors perquè no ens penalitzin”.
Pot interessar-te: Les previsions del turisme per a aquest estiu
Serrano esmenta les previsions que ha avançat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF). Aquest organisme preveu per a la temporada estiuenca l'arribada d'entre un 30 % i un 40 % dels visitants estrangers que van venir a Espanya al mateix període del 2019. “Això suposa entre 8,5 i 11,5 milions de turistes”, calcula.
Amb nombres aproximats es mouen a la Confederació Espanyola d'Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT). El seu secretari general, Ramón Estalella, “espera una caiguda propera al 50 % dels viatgers internacionals respecte de l'estiu del 2019 i d'un 20 % dels nacionals”.
Juan Pablo González, gerent d’Ashotel, la patronal hotelera de la província de Santa Cruz de Tenerife, considera que el final de l'estat d'alarma no suposarà “una arribada massiva de turistes el 10 de maig”. Ell mira una mica més enllà i sosté que “la data perquè aquí es produeixi un punt d'inflexió ha de ser l'estiu”. Això dependrà de la recuperació dels principals mercats emissors, britànics i alemanys, i de la vacunació tant en aquests països com a les illes Canàries. “L'objectiu és anar obrint gradualment els hotels i posar el destí a ple rendiment per a la temporada d'hivern 2021-2022”, resumeix.
Uns plans que comparteixen a GF Hotels, que té 3.100 places repartides en cinc complexos situats a l'illa de Tenerife. Només un està obert en l'actualitat. Compten amb una plantilla de 900 treballadors, dels quals el 75 % està actualment en ERTO. L'estratègia d'aquest grup l'exposa el seu responsable de Comunicació, Óliver Luis Afonso: “Obrir els altres quatre hotels al llarg de l'estiu en funció de la vacunació i de les reserves que tinguem dels mercats emissors, el Regne Unit i Alemanya”. La idea és que estiguin tots oberts per a la temporada de tardor-hivern. Afonso indica que les reserves estan al voltant del “40 % per a l'estiu i del 60 % per als mesos de setembre-octubre”.
Tampoc no són positius en les seves previsions des de les illes Balears. Creuen que el turisme nacional triarà destinacions a on es pugui traslladar amb cotxe. Pel que fa a l'internacional, sostenen que la lentitud de la vacunació a Alemanya, l'anunci dels operadors britànics que no reprendran les seves operacions amb les illes fins al juliol i que molts estrangers optaran per fer turisme als seus països en frustrarà la presència. “Aconseguir que l'afluència de turistes permeti arribar a cobrir el 50 % del que va representar la temporada del 2019 seria la perspectiva més optimista, però la realitat no ens convida a pensar-hi”, assenyala Carmen Planas, presidenta de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (CAEB).
Els espanyols s'animen a viatjar
També és possible que alguns espanyols ja hagin començat a planificar les seves vacances d'estiu. És el que han fet, per exemple, Ana Paso i cinc amics seus. Tenen a les seves mans els bitllets per viatjar a París a finals de juliol. Tot i la incertesa per la pandèmia, s'han decidit perquè “el bitllet era barat, 50 euros, i l'assegurança de cancel·lació, només costava 8 euros”, explica Paso. O Carmen Macías i Faustino Delgado, que estan mirant un hotel a Torremolinos per passar una setmana de juny a la platja.
César Gutiérrez, president de la Federació Empresarial d'Associacions Territorials d'Agències de Viatges Espanyoles (FETAVE), explica que el que s'ha produït de moment “és un increment en les trucades demanant informació”, però no en les reserves.
“NO SE’NS POT MANTENIR TANCATS”
La situació de l'oci nocturn és un mirall d’allò que passa a la resta dels sectors esmentats, però agreujada perquè dos de cada tres d'aquests locals fa mesos que estan tancats i sense facturar un sol euro. El que queda ha obert prestant servei de restauració, com cafeteries. El 80 % d'aquests locals són bars de copes i el nivell de facturació està al voltant del 15 %, informa la Federació Nacional d'Empresaris d'Oci i Espectacles.
Vicente Pizcueta, portaveu d'España de Noche, està convençut que “el 9 de maig no canviarà la nostra situació i que se seguirà produint una limitació horària”. Per això, denuncia que, a cinc dies que acabi l'estat d'alarma, “no sabem res del que passarà amb nosaltres. El nivell d'incertesa és alt, hi ha inquietud i malestar davant d’aquesta falta d'informació”. Tot i que no tenen expectatives que es promogui la reobertura dels locals, assegura que “aprofitaran qualsevol buit legal. No se'ns pot mantenir tancats”, expressa.
Amb independència del que acabi passant, el col·lectiu continua demanant l'arribada del 20 % dels ajuts del pla del Govern. Són uns 800 milions d'euros per a un sector que, segons les seves dades, acumula pèrdues de 2.580 milions d'euros, el que ha portat al tancament de gairebé 5.000 locals —el 29,8 % del total.
