“Exigeix-te molt a tu mateix i espera poc dels altres”. D'aquesta manera, recomanava Confuci als seus deixebles desenvolupar-se davant la vida fa més de 2.500 anys. Avui, una nova onada de països asiàtics sembla que vol agafar el relleu d'allò que ja van fer després de la II Guerra Mundial altres Estats de la regió, com Singapur i Hong Kong, gràcies a un model de creixement accelerat i a un desenvolupament industrial sense precedents, que els va ajudar a instal·lar-se en només dues dècades en l'anomenat Primer Món de principals potències econòmiques. Així ho revela The Global World en el document ‘Els Tigres Asiàtics, l'èxit del desenvolupament oriental’, que cita com a recepta del seu èxit l'especialització en determinats sectors, com el químic, l'electrònica, la indústria automotriu o la informàtica, junt amb una forta inversió tecnològica a les fàbriques per ser molt competitives i una legislació flexible perquè les empreses estrangeres s'hi poguessin instal·lar amb facilitat.
Mig segle després, una altra generació de països asiàtics sembla decidida a agafar el relleu, no només d'aquests antecessors, sinó, també, de la Xina, que, malgrat els vaivens temporals, continua immersa en un conflicte aranzelari amb els EUA, que va començar el març del 2018, quan el president Trump va convidar el representant de Comerç dels EUA a aplicar aranzels per valor de 50.000 milions de dòlars sobre productes xinesos. Els resultats d'aquest enfrontament, com ja ha analitzat l'FMI, s'han deixat sentir en una devaluació del iuan, en l'acceleració dels símptomes d'una potencial bombolla immobiliària al país i en un creixement sobtat del deute privat, que, tot i que no ha impedit la Xina multiplicar gairebé per quatre el seu PIB nacional i per capita en l'última dècada, sí que es corre el risc, com adverteix un estudi de l'OCDE, que en cas de seguir amb la guerra comercial oberta, les exportacions del gegant asiàtic podrien arribar a caure per sobre del 25%, mentre que el seu PIB es desplomaria al voltant d'un 1,5%.
Et pot interessar: Gestionar la regulació del comerç internacional de després de la COVID-19
El poder de la integració
En aquest context, molts veïns de la Xina estan impulsant el seu posicionament internacional, i ofereixen unes condicions avantatjoses per l'arribada d'empreses de fora (Impostos de Societats atractius, baixos nivells salarials, entorn fiscal propici, seguretat jurídica, règims democràtics sense gairebé conflictivitat social, modernes i ben connectades, infraestructures logístiques…), per la qual cosa s'estan donant suport mutu en l'agrupació entre ells per tenir més presència en el comerç global, tot i que moltes d'aquestes aliances ja van néixer a la dècada dels noranta.
Entre les principals organitzacions supranacionals de la regió, cal destacar l'Associació del Sud-est Asiàtic (ASA), l'Asia Pacific Council (Aspac), el Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (Apec), o l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (Asean). En totes elles, s'ha impulsat el desenvolupament de sinergies entre els seus membres per fomentar un procés gradual d'especialització productiva, s'han promogut programes d'estabilitat política i econòmica davant de la influència d'altres potències com la Xina i el Japó, i s'han erigit com a entorns per mediar entre conflictes que sorgeixen entre els seus membres des d'una òrbita de consens.
Entre els principals problemes per al desenvolupament d'aquestes associacions, cal citar l'escletxa, encara molt rellevant, en el desenvolupament econòmic entre diversos països; la influència que exerceixen els EUA en el territori Àsia-Pacífic, i que, encara avui, molts d'aquests Estats prefereixen la via del tancament bilateral d'acords comercials amb tercers abans de promoure la negociació conjunta.
Vietnam, el més competitiu
Entre els nous tigres asiàtics, potser l'exemple més prometedor és el de Vietnam, que, des de fa uns anys, és el primer exportador als EUA de l'Asean, formant part dels 15 països més competitius del món segons l'Índex de Competitivitat Manufacturera Global, de Deloitte. El seu PIB ha acumulat cinc exercicis amb una crescuda per sobre del 5%. Té una població de 92 milions d'habitants, dels quals el 24% té menys de 15 anys i un 43%, menys de 25. Segons dades estadístiques del Banc Mundial, el seu cost laboral és del voltant de la meitat respecte al que tenen els treballadors xinesos.
Malgrat que tradicionalment el país basava el seu creixement econòmic en l'exportació de matèries primeres, des de fa poc menys d'una dècada s'està focalitzant en electrònica i telefonia mòbil, junt amb l'acoblament d'ordinadors (és la base mundial de, per exemple, el fabricant japonès d'impressores Kyocera). Fa uns mesos, Samsung va anunciar que hi invertirà 20.000 milions de dòlars en energia i infraestructures. El 2018, la indústria de la programació ja va facturar més de 2.500 milions de dòlars al país.
Segons la fitxa d'exportació de l'ICEX, el tractat de lliure comerç UE-Vietnam, aprovat el juliol de 2019, eliminarà importants barreres comercials. En els pròxims 8 anys, desapareixeran la pràctica totalitat dels aranzels a productes espanyols. Des d'aquest organisme, indiquen oportunitats de negoci en la indústria alimentària (alimentació infantil, fruites i productes carnis), sector tèxtil i de calçat, segment farmacèutic (subministraments hospitalaris i de laboratoris), transport, energia i tractament d'aigües.
Et pot interessar: Com afecta la COVID-19 al transport internacional de mercaderies?
Corea del Sud, el damnificat
Ha estat un dels països que més ha patit la crisi sanitària, especialment durant els mesos de gener i febrer. L'OCDE, de fet, creu que tindrà el càstig econòmic més gran de la zona, amb una previsió de caiguda al PIB de l'1,2% aquest any, i l'advertència que una segona onada de contagis podria dur la caiguda al 2,5%. El Govern va proposar fa unes setmanes el seu tercer pla de pressupost addicional per valor de 35,3 bilions de wons (29.000 milions de dòlars), per ajudar les indústries clau a amortir el cop. Amb aquesta iniciativa, els paquets d'estímuls implementats des de l'esclat de la pandèmia, ja sumen 270 bilions de wons (226.890 milions de dòlars).
Malgrat els efectes de la COVID-19, el país continua immers en una història d'èxit gairebé sense precedents a escala mundial, i que va començar la dècada dels setanta del segle passat, quan el seu PIB era de 9.000 milions de dòlars. Una contundent aposta estatal per al desenvolupament d'indústries punteres va fomentar que sectors com el petroquímic, el de l'acer o el de l'automòbil instal·lessin allí les seves plantes de producció, donant origen a grans grups que avui són coneguts per tothom, com Samsung, Hyundai, LG, Lotte o SK Group.
Actualment, l'FMI el situa com l'onzena potencia econòmica del món, amb un mercat amb més de 51 milions de consumidors i un PIB de 1.371 bilions de dòlars. Segons l'OCDE, Corea del Sud és el país que més recursos públics i privats destina a I+D+i en relació amb el PIB.
Et pot interessar: El que hem après de la reactivació econòmica de la Xina
Taiwan, s'aparta de l'ombra del seu germà gran
És al voltant de cent quilòmetres de la Xina, per la qual cosa tenia moltes possibilitats d'haver patit en tot el seu rigor els efectes humans i econòmics de la crisi sanitària, però la seva gestió de la pandèmia ha resultat exemplar: menys de 500 infectats i tot just 7 morts. Quan els sistemes de salut del planeta han anat a buscar explicacions d'aquest èxit sense precedents, les tres claus del govern han sigut molt clares: anticipació, transparència i Big Data.
La Xina continua sent el primer soci comercial del país, i el 2019 representava el 29% del total de les seves exportacions i el 19% de les seves importacions, segons el seu Ministeri d'Economia. Sumant-hi a Hong Kong, els intercanvis es disparen fins al 31%, si bé la tendència en els últims anys és a una relació més important amb els EUA. No en va, ja és la seva quarta destinació comercial, amb un 12%, superant fins i tot el Japó.
Segons l'informe Doing Business del Banc Mundial, Taiwan és més eficient fins i tot que la Xina en la indústria de l'alta tecnologia, en especial en el camp dels semiconductors, cosa que el posiciona com un soci idoni per a qualsevol país que desitgi liderar la instal·lació i gestió del 5G, ja que la demanda de xips serà molt elevada. A més, la seva producció té una gran reputació mundial, gràcies, per exemple, a la tasca d'empreses com Foxconn, el fabricant més gran del món de productes electrònics per encàrrec, inclosos els iPhone i els iPad d'Apple.
