Els espanyols passem una mitjana de 15 hores diàries a casa. Si, a més, comptem el temps que som a la feina, botigues, restaurants o bars, les xifres indiquen que alguns passem fins al 90% de la nostra vida en espais interiors. Això té conseqüències directes en la nostra salut. De fet, les característiques dels edificis en què vivim i treballem tenen més impacte en el nostre benestar del que solem pensar.
La relació directa entre el mercat immobiliari i el benestar va cridar l’atenció d’un grup d’emprenedors dels EUA. I, després de sis anys de recerca, va néixer el 2014 el wellness real estate, un concepte que fa referència a construccions que, combinant tecnologia i disseny, pretenen tenir un impacte positiu en la salut i el benestar dels seus ocupants.
L’ésser humà al centre del disseny
“Si en construir cuidem la salut del medi ambient, fet totalment lògic, no té sentit també que cuidem la salut de les persones que viuran als edificis?”, es pregunta Pablo Muñoz, director tècnic de Privalore, l’empresa pionera en la implantació de la metodologia WELL a Espanya.
Es tracta d’una promotora immobiliària que ofereix serveis d’arquitectura i consultoria a l’hora de fer una reforma, en molts casos seguint les premisses de l’estàndard WELL. Pablo Muñoz i Jorge Marqués, fundador de Privalore, a més, són cofundadors d’Evalore, una empresa orientada a l’arquitectura saludable. Part de la seva activitat es dedica a aplicar la metodologia WELL en edificis com gimnasos, col·legis o hotels.
“El que fa la metodologia WELL és posar l’ésser humà al centre a l’hora de dissenyar els espais”, explica Pablo Muñoz. “I ho fa perquè hi ha indicis que mostren que els espais interiors estan bastant contaminats. S’estudia cadascun dels elements que configuren l’edifici i es modifiquen per assegurar que cuiden la qualitat de vida de les persones.”.
Els 7 elements de la metodologia WELL
Del wellness real estate i el WELL Building Institute va sorgir el WELL Building Standard, el primer certificat que acredita la qualitat dels edificis. Per obtenir-lo, els habitatges han d’aconseguir una sèrie de mínims en set àrees diferents: l’aire, l’aigua, la il·luminació, l’alimentació, el confort, l’estat físic i la ment.
Aire i aigua
“La qualitat de l’aire en espais interiors és de dos a cinc vegades pitjor que la de l’exterior en molts espais”, explica Pablo Muñoz. “Per això, després de mesurar el nivell de contaminació d’un habitatge, el primer pas és optimitzar els nivells de ventilació”. A Privalore aposten per col·locar filtres que purifiquen l’aire i minen la matèria particulada, molt present a les ciutats.
Una altra de les mesures és minimitzar l’impacte que tenen materials constructius amb elements tòxics en l’aire que respirem. “En els nostres projectes el que fem és pintar les parets amb pintura fotocatalítica, que té un component d’òxid de titani. A través de la incidència de la llum en les parets, depura l’aire i elimina components orgànics volàtils”, explica el director tècnic de Privalore.
Pel que fa a l’aigua, la primera de les seves mesures també consisteix a instal·lar filtres. Es tracta d’una acció de gran importància en llocs com Barcelona, ciutat que acull la seu de Privalore i on l’aigua és molt dura.
La il·luminació, base del nostre ritme
L’ésser humà, per naturalesa, tendeix a començar la seva activitat quan surt el sol i a relaxar-se quan arriba la nit. Però la vida a les ciutats i l’impacte de la llum artificial poden afectar el nostre ritme i, per tant, el nostre nivell d’estrès i la nostra capacitat per descansar. També hi ha estudis mèdics que assenyalen la influència que té en trastorns alimentaris, problemes reproductius i malalties com el càncer.
La metodologia WELL proposa instal·lar sistemes d’il·luminació circadiària, que s’ajusten als cicles solars: imiten la llum de l’exterior per no alterar els bioritmes dels habitants de la casa. Es tendeix, també, a triar diferents tipus d’il·luminació per a cada espai de la casa. Sovint s’opta per una llum groga als dormitoris, espais relacionats amb el descans, i una altra de més freda en cuines o banys, en els quals es passa poc temps al dia.
Disseny que afavoreix una alimentació sana
Les construccions saludables estan organitzades de manera que puguin tenir un impacte positiu en la nostra salut. Això inclou la nostra alimentació. Recorren, per exemple, per espais d’emmagatzematge i refrigerat que afavoreixin la preservació de fruites i verdures. O per l’ús de materials no contaminants.
“Instal·lem, per exemple, fogons antimicrobians, que no permeten que s’acumulin bacteris a les cuines”, explica Pablo Muñoz. A més, en els seus serveis d’assessorament expliquen quines superfícies o químics són més nocius a l’hora de preparar aliments.
Comodidat i estat físic
“En un pis s’hi pot introduir confort acústic, per exemple. Per a això, ens assegurem que estigui molt ben aïllat i que no hi hagi reverberació acústica. O el confort tèrmic, per al qual introduïm sistemes de climatització que s’adapten als canvis de temperatura”, assenyala Muñoz.
Des de l’International WELL Building Institute també aposten pels colors càlids, que ajuden a l’equilibri, i per minimitzar les olors fortes, que poden alterar la comoditat física i psicològica, i fins i tot provocar mals de cap. Per eliminar-les, aïllen bé els espais d’emmagatzematge, per exemple.
La importància de la ment per al nostre benestar
La ment és l’últim punt de la llista, però no per això el menys important. Per aconseguir un estat de tranquil·litat i benestar, la metodologia WELL aposta per relacionar habitatge i biofília. Això s’aconsegueix incorporant als dissenys elements que imiten o recorden les formes i les funcions de la natura.
“Això es pot fer de moltes maneres”, explica Pablo Muñoz. “Per exemple, nosaltres fem servir molt el maó vist, perquè s’ha demostrat que els elements argilencs que imiten la natura ens fan sentir millor. Hi afegim plantes, molta il·luminació natural i intentem obrir finestres cap a espais públics amb arbres”. Són diferents estratègies per fer entrar la natura als espais interiors.
Valor afegit als ‘pisos Privalore’
Per aconseguir una certificació WELL Building Standard cal implementar, almenys, 40 mesures de les més de 100 que inclou la metodologia. D’altra banda, només s’aplica a edificis d’almenys cinc habitatges.
Des de Privalore aposten per la democratització de la filosofia WELL i per acostar les seves mesures a habitatges particulars, encara que no aconsegueixin el mínim exigit per la institució nord-americana. “Nosaltres considerem que és molt beneficiós fer aquestes millores, encara que no es pugui obtenir el certificat”, explica Jorge Muñoz. “A Privalore procurem que se n’implementin un mínim de 15. Amb això fem els habitatges més saludables, cosa que suposa un valor afegit per a les persones que volen vendre el seu pis.”
També recorda que, quan es duu a terme una reforma integral o un projecte des de zero, incloure els paràmetres de la metodologia WELL incrementa el preu de l’habitatge entre un 2 i un 10%. I, després de la reforma, els edificis arriben a revalorar-se fins a un 20%.
“Nosaltres estem fent força perquè cada vegada es parli més d’aquest tema, per intentar conscienciar la gent que viure en espais saludables és molt important”, indica el director tècnic de Privalore. Un dels seus últims projectes és en un pis del passeig de Sant Joan, a Barcelona. Avui es considera el pis més saludable d’Espanya.
