Tots aquells nascuts després de 1995, anomenats també post millennials, comencen a entrar al món laboral i es plantegen el seu primer habitatge. Així són les preferències dels inquilins més joves.
Arribar al món en l’era digital, ser nen durant la crisis econòmica, entrar en un mercat laboral en plena transformació… són molts els factors que defineixen la personalitat dels membres de la Generació Z, ara adults, que van arribar al món entre els anys 1995 i 2000.
L’últim estudi sociodemogràfic firmat per M&CSaatchi parla d’aquests joves, successors dels millennials, com a persones una mica pessimistes, amb poca paciència i menys ganes d’arriscar. Però no tot és dolent: controlen les xarxes socials com ningú, saben treure tot el partit a les eines digitals i són capaços d’executar múltiples tasques amb la fluïdesa que dóna l’ús natural de diversos dispositius pràcticament des del bressol.
A l’hora de comprar o llogar pis, tots aquests factors juguen un paper crucial. Així són les tendències que segueixen i seguiran els nous inquilins, acabats d’arribar a l’entorn immobiliari
Tendència al lloguer
El 2018, un 19,3% dels menors de 23 anys van començar a viure sols, segons dades de l’Observatori Jove d’Emancipació firmat pel Consell de la Joventut d’Espanya (CJE). D’aquest percentatge, dues terceres parts han optat pel lloguer, davant d’un 19,3% que han triat hipoteca i un 11% que viu en cases cedides per familiars.
Aquestes condicions depenen, en gran part, del preu mitjà de l’habitatge, inassumible per al sou mitjà d’aquesta capa de la població: la compra suposa, de mitjana el 60,8% del salari net mensual com a inversió en una hipoteca.
Els lloguers són cada vegada menys i més cars, segons dades de Century 21 –en aquesta situació, la mitjana de salari dedicat a això ascendeix al 85%-, però sempre existeixen solucions recorregudes. La més popular: compartir pis.
Compartir és viure
Mudar-se amb amics o amb una parella amb la qual es comparteixin despeses és una tònica comú entre la gent d’aquesta generació. Aquesta decisió permet optar a millors pisos, sobretot al centre de grans ciutats com Madrid o Barcelona.
En alguns països, s’ha anat fins i tot un pas més enllà i s’ha creat el terme “coliving”, una tendència que uneix el lloguer d’una habitació i un lloc en el qual treballar en el mateix espai. La idea és que en aquestes llars, els residents siguin creadors actius que participin en la fundació d’una empresa o projecte junt amb els seus companys de pis.
Les xarxes socials com a aliades
El cartel de “Es lloga” deixa de tenir sentit, en especial entre els membres d’aquesta generació. En el seu lloc, les diverses plataformes digitals de compra i lloguer cobren especial importància per a les capes de joves que busquen habitatge.
De forma alternativa, la saturació en aquests serveis de cerca ha fet que els Z publiquin ofertes per xarxes, especialment Instagram i Facebook, on és més fàcil establir contacte amb algun amic, conegut o simplement usuari afí interessat en llogar aquella habitació que ha quedat lliure.
Aquest control incomparable de les xarxes socials s’estén a altres àmbits: solen comprar gran part del mobiliari i decoració via online i, abans de mudar-se, consulten com és el barri en el qual viuran, a més de la seva oferta gastronòmica o cultural, factors decisius per donar el pas fora del niu.
Una estabilitat creixent
Una de les principals diferències de la generació Z respecte als seus predecessors és l’aspiració marcada cap a l’estabilitat financera. Segons un estudi d’Adecco, el 31% d’aquest joves diu tenir aquesta seguretat com a prioritat, percentatge que s’eleva fins al 69% a deu anys vista. En el cas dels millennials, aquesta recerca només és prioritària per al 4% dels enquestats.
A mitjà i llarg termini, aquesta expectativa té una traducció directa en l’habitatge: després de la seva primera residència, seran més proclius a comprar que la generació del mil·lenni, ja que comptar amb una propietat augmenta la seguretat respecte al lloguer i les seves possibles fluctuacions.
