Llatinoamèrica és la regió, junt amb Europa, amb més interès de les empreses espanyoles. La crisi que arrasa tot el món per la pandèmia de la COVID-19 no deixa ningú fora de perill. Per sort, aquesta vegada els països americans del con Sud estan millor preparats. Però les empreses que, d’una manera o altra, tenen relació amb Amèrica Llatina, han de tenir molt present que els últims anys de bonança a la regió han arribat a la seva fi.
Tant és així que, tot i que en general, les economies llatinoamericanes es troben més ben preparades que fa una dècada quan va esclatar l’anterior crisi global, per a l’economista en cap per la regió del Banc Mundial, Martín Rama, “els països hauran de dur a terme polítiques dirigides i coherents per mitigar el gran desafiament de protegir vides”.
Aquest organisme ha avançat per 2020 una contracció econòmica a la regió del 4,6%, mentre que el Fons Monetari Internacional (FMI) estima una caiguda del 5,2%. Previsions en línia amb el que vaticina el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), que oscil·la en una forquilla per aquest exercici entre el -1,8% i el -5,5%, o amb el Banc d’Espanya, que augura que el PIB d’Amèrica Llatina caurà entre el 6,5 i el 11,5% aquest any, tal i com ha afirmat fa poc el seu màxim responsable, Pablo Hernández de Cos.
Experts com el professor de Harvard Ricardo Hausmann expliquen que l’amenaça més gran per a la regió en aquest context de crisi és “l’excessiva dependència” per a l’exportació de matèries primeres i la recepció de remeses, a la qual cosa s’hi uneix el pes del sector turístic.
Potser per això, altres especialistes són més directes en afirmar, com és el cas d’Eric Parrado, economista en cap del BID, que Llatinoamèrica “patirà un xoc de proporcions històriques”, atès que les conseqüències de la crisi s’encrueliran amb alguns dels seus principals aliats econòmics, com la Xina, els EUA o Europa.
Adeu a una dècada de bonança
Qualsevol empresari ha d’assumir que l’última dècada sembla haver estat la de la gran expansió global de les empreses llatinoamericanes, la inversió exterior de les quals, segons dades de la Cepal (la Comissió Econòmica per Amèrica Llatina i el Carib, que depèn de les Nacions Unides), va experimentar un creixement del 60% des de 2010, amb prop de 655.000 milions de dòlars emesos. Una situació que és molt complicada que pugui tornar a repetir-se, almenys a mitjà termini.
En tot cas, aquestes dades no van ser fruit de la casualitat, ja que entre 2003 i 2012 el creixement dels països de la regió va pujar en conjunt al voltant d’un 4%, segons l'FMI, gràcies principalment a tres factors:
- L’estabilitat política, que va permetre l’impuls de mesures legislatives que van estimular el desenvolupament de les classes mitjanes, l’obertura econòmica mundial i el creixement intern.
- La conjuntura internacional d’alça en els preus de les matèries primeres, en especial d’aliments, petroli i metalls, la qual cosa va afavorir un increment molt significatiu de les exportacions de la regió.
- La millora de les condicions d’accés al finançament gràcies a tipus d’interès més moderats, que es va complementar amb l’increment de les inversions estrangeres, el turisme i l’arribada de remeses dels emigrants.
En total, en els últims 25 anys, Llatinoamèrica va quadruplicar els seus ingressos per capita, des dels 2.300 dòlars el 1990 als 8.200 el 2015, multiplicant per 14 el seu comerç exterior, de 130 bilions de dòlars en la dècada dels noranta a 1,8 trilions de dòlars.
Aliances comercials
En aquest context de creixement i estabilitat, fa uns mesos es va obrir una altra porta més d’esperança per al sector empresarial, ja que, després de dues dècades infructuoses, es va anunciar l’acord comercial entre Mercosur (que agrupa les economies d’Argentina, Brasil, Paraguai, Veneçuela i Bolívia) i la Unió Europea, que engloba una població conjunta de gairebé 800 milions de persones. N’hi ha prou per subratllar la rellevància d’aquesta aliança amb les paraules de l'aleshores president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va assegurar que només en drets de duana les empreses del Vell Continent estalviarien més de 4.000 milions de dòlars anuals.
Aquest acord, junt amb el progressiu acostament amb l’Aliança del Pacífic (formada per Xile, Colòmbia, Mèxic i Perú), el Pacte Andí (subscrit per Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela) o les relaciones properes a la Xina (el primer soci comercial de Brasil i Xile, i el segon d’Argentina i Perú) augmentaven encara més la presència econòmica global de la regió, cosa que sembla haver tirat per terra l’actual conjuntura de crisi propiciada per la pandèmia causada per la COVID 19, que està debilitant el comerç internacional, fet que toca de ple a uns països que basen gran part del seu desenvolupament en el creixement de les seves exportacions.
La caiguda de la IED
Fa poc es presentava l’informe ‘Global LATAM 2019’, elaborat per ICEX i la Secretaria General Iberoamericana, la dada més destacada del qual era que la inversió estrangera directa (IED) d’Amèrica Llatina en l’exterior el 2018 va ser de 38.225 mil milions de dòlars, una xifra equivalent al PIB de Bolívia. Entre les inversions realitzades per la regió en la Unió Europea, Espanya va ser el país amb més entrades i Portugal, el tercer. Mèxic i Brasil van ser els principals inversors en cada cas, respectivament.
Malgrat com n’és de positiva aquesta xifra, experts com María Peña, consellera delegada de l’ICEX, adverteix que s’ha posat fi “a l’època daurada de la IED, que ha repuntat un 60% en l’última dècada i un 330% respecte a principis de segle”. En aquesta línia, Adrián Blanco, d’Invest in Spain, subratlla que “la IED està estretament relacionada amb el cicle econòmic”, a través de diferents vies, com la capacitat de les empreses de generar ingressos per la seva activitat, aconseguir accedir a finançament per emprendre noves inversions o les expectatives empresarials. Cosa que, en la seva opinió, s’està veient molt afectat tant per la crisi actual com per l’alentiment econòmic que alguns països, com Brasil i Mèxic, porten experimentant en els dos últims anys.
L’auge dels unicorns llatinoamericans
En contraposició a aquesta caiguda de l’economia regional, Amèrica Llatina està vivint en els últims anys una autèntica explosió de les anomenades empreses unicorn (aquelles que valen més de 1.000 milions de dòlars). Des que el 2006 Google s’aliés amb una modesta empresa argentina, Globant, per al desenvolupament conjunt de software, en el present lustre han florit en aquesta categoria empreses com les brasileres B2W, Pagseguro o Nubank, la colombiana Rappi, la mexicana Clip o les també argentines Mercado Libre o Auth0.
Són tan elevades les expectatives dels inversors internacionals sobre algunes ciutats de la regió, que, junt amb l’entrada cada vegada més gran de capital risc (per exemple, a través de vehicles com el Fons d’Innovació a Amèrica Llatina de Softbank), s’estan desenvolupant pols d’I+D molt prometedors, com la ciutat de São Paulo. Tant és així que un recent informe de Global Startup Ecosystem situa ja la capital “paulista” com un dels trenta ecosistemes emprenedors més importants del món.
