L'aterratge a Espanya del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, està cada vegada més a prop. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) espanyol ha rebut llum verda per part de la Comissió Europea i ho ha fet amb la nota màxima. A Brussel·les l’han definit com a «ambiciós, previsor i preparat per construir un futur millor per als espanyols».
El país ha estat el segon de la Unió Europea (UE), per darrere de Portugal, en rebre el vistiplau de l'executiu comunitari. Ara és el torn del Consell de la UE. Els ministres d'Economia i Finances podrien donar el seu beneplàcit a la seva cita del proper 13 de juliol desactivant els primers 9.000 milions d'euros de prefinançament. Tant Brussel·les com Madrid esperen que aquest primer paquet d'ajudes aterri al país a finals de juliol.
Espanya es disposa així a rebre al voltant de 69.500 milions d'euros en transferències en els cinc anys vinents. El primer pagament, que es preveu que es realitzi a finals de juliol d'aquest any, consta de 9.000 milions d'euros, un 13 % del pla. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha anunciat que aquest percentatge es lliurarà com a avançament a cada país per al qual s'aprovi el Fons de Recuperació Europeu. A Espanya li corresponen un total de 140.000 milions d'euros, dels quals la meitat són crèdits a retornar. El país encara no ha formalitzat la petició d'aquests crèdits, i té de termini per fer-ho fins al 2026.
Un segon lliurament de diners tindrà lloc a finals de 2021, però aquesta, a diferència de la primera, se supeditarà a la comprovació que els plans en marxa compleixen els requisits acordats i avancen cap als seus objectius.
El següent lliurament, per valor de 12.000 milions d'euros, s'anticipa per a la primavera de 2022. Cada sis mesos, la Comissió Europea sotmetrà a revisió el compliment de les fites pactats amb els estats membres. El PRTR espanyol el conformen 110 inversions, 102 reformes i 416 fites i objectius, la posada en marxa dels quals busca incrementar en dos punts percentuals el producte interior brut (PIB) en els dos anys vinents i crear 800.000 nous llocs de treball.
Pot interessar-te: Els 20 programes tractors d'inversió del Pla de recuperació, transformació i resiliència d'Espanya
El país podria rebre fins a 140.000 milions d'euros en transferències i crèdits en els sis anys vinents del Fons de Recuperació Europeu. El Govern ha descartat, de moment, fer ús dels préstecs i s'ha centrat en els ajuts a fons perdut. En qualsevol cas, es tracta del major repte inversor i de reformes de les últimes dècades a Espanya. «Volem un país modern i líder en les grans transformacions. Aquest caràcter reformista del Pla de Recuperació preveu avenços importants en la modernització de l'estructura econòmica i social d'Espanya», ha assenyalat Pedro Sánchez, president del Govern, en la roda de premsa conjunta amb Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió.
«Aquest Pla transformarà profundament l'economia espanyola, la farà més verda, més digital i més resilient. Hem donat suport a aquest pla perquè és ambiciós, previsor i ajudarà a construir un millor futur per als espanyols», ha apuntat Von der Leyen, que després de Portugal va fer la seva segona parada a Espanya per després visitar Grècia, Luxemburg i Dinamarca en el seu «tour per la recuperació».
El document recull mesures concretes com ara la creació d'un pla de xoc contra la desocupació juvenil o la reducció dels tipus de contractes disponibles. «El Pla fa un èmfasi molt necessari en la creació d'ocupació i en les generacions joves, amb mesures per fer front a la desocupació juvenil, millorar l'oferta de qualificacions pertinents per al mercat laboral i millorar l'entorn empresarial i l'administració pública», va destacar el vicepresident de la Comissió Europea, Valdis Dombrovskis.
L'Executiu comunitari explica en el comunicat sobre l'anàlisi que les seves desenes de tècnics han destacat que el Pla espanyol «inclou una extensa gamma de reformes que es reforcen entre elles i inversions que contribueixen a fer drecera per complet o redueixen significativament els desafiaments econòmics i socials destacats a les recomanacions específiques per al país».
Sostenibilitat i digitalització a la diana de la transformació
Brussel·les ha valorat particularment la insistència del Govern espanyol en fomentar la transició ecològica i la transformació digital. Els objectius europeus és que els països destinin, almenys, el 37 % del fons en l'àmbit sostenible i el 20 % en el de la digitalització. El PRTR espanyol eleva aquesta aposta i contempla dedicar el 40 % i el 29 %, respectivament.
Pot interessar-te: Des de rehabilitar un habitatge a comprar un cotxe elèctric: així es repartirà el Fons de Recuperació Europeu
L'agenda verda i digital ja eren els nuclis durs de l’agenda de Von der Leyen per a aquesta legislatura quan va assumir el seu càrrec el 2019. No obstant això, la pandèmia de la COVID-19 ha accelerat aquesta transformació cap a unes societats més sostenibles i resilients. Els Estats membres començaran a rebre les ajudes del Fons de Recuperació Europeu un any després de la seva aprovació. Aquesta decisió també va marcar una altra fita en la història comunitària: l'emissió de deute conjunt de forma massiva per primera vegada. Poques hores abans d'aprovar els plans nacionals de Lisboa i Madrid, la Comissió va llançar la major emissió de bons captant els primers 20.000 milions d'euros per finançar el Next Generation EU. La demanda va ser set vegades superior a l'oferta.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
