Tot i que no ho celebra gaire gent, cada 22 de març es commemora el Dia Mundial de l’Aigua, l’element més preuat i indispensable que hi ha a la Terra i, sense el qual, la vida seria impensable. El nostre planeta està cobert en un 70 % d’aigua; per fer-se’n una idea, si s’ajuntés tota la que hi ha, podria formar-se una esfera de 1.350 quilòmetres de diàmetre, gairebé la distància que hi ha de Madrid a Roma. No obstant això, el creixement de la població en l’últim segle ha fet saltar les alarmes sobre la sostenibilitat en el futur, tenint en compte que el 2030, segons les previsions de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) en el seu «Informe mundial sobre el desenvolupament dels recursos hídrics», hi haurà mil milions d’éssers humans més, mentre que l’escassetat en l’abastiment d’aigua afectarà dues de cada cinc persones. Si res no canvia, aquest mateix organisme preveu que el 2050 la quarta part de la població viurà sense accés a l’aigua, en el sentit que la demanda d’aigua dolça es duplicarà.
Potser amb aquestes dades és més senzill adonar-se de l’oportunitat que suposa invertir en aigua pensant a llarg termini, com a complement de qualsevol cartera dissenyada per a estar diversificada. Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), d’acord amb el seu estudi «Water, Growth and Finance», l’estrès hídric (és a dir, la situació que es dona en un ecosistema quan la demanda d’aigua és més elevada que la quantitat que hi ha disponible) està assolint la categoria de sever en un ventall de països de l’Orient Mitjà i l’Àfrica, però altres nacions amb gran quantitat de població, moltes d’elles a l’anomenat primer món, estan apropant-se amb rapidesa a aquesta situació, com és el cas de la Xina, el Japó, l’Índia, Alemanya o Itàlia. El mateix document recalca que la necessitat de dur a terme en els propers anys la construcció i modernització d’infraestructures per al tractament i la depuració d’aquest líquid farà que invertir-hi sigui una opció particularment atractiva.
Et pot interessar: La digitalització, la robòtica i la sostenibilitat, opcions d’inversió temàtica reforçades per la COVID-19.
Una commodity diferent
El principal problema per invertir en aigua, d’acord amb l’informe «How to Invest in Water» de MarketWatch, és que, malgrat que és el bé més important del planeta, juntament amb l’oxigen, possiblement, no pot intercanviar-se en els mercats financers tal com passa amb altres matèries primeres, com l’or, el petroli o l’arròs. Aquestes matèries primeres compten amb els contractes de futurs i els contractes per diferència (CFDs), per exemple, que es comercialitzen a diari i generen rendibilitat i especulació.
A més, a molts països l’aigua és de propietat estatal, tot i que hi ha un mecanisme per poder invertir-hi, i és per mitjà dels anomenats drets de l’aigua. Les terres agrícoles tenen associats uns drets per a la utilització de quantitats delimitades d’aquest líquid per a la seva explotació, per la qual cosa hi ha agricultors i ramaders que en venen una part per obtenir-ne un benefici. Això no obstant, el principal problema és que transportar aigua és econòmicament molt costós i, des del punt de vista burocràtic, bastant complex. Una altra opció en aquest sentit, com fan des de fa anys amb molt d’èxit inversors com l’estatunidenc Michael Burry, és comprar directament extensions de terra amb gran quantitat d’aigua subterrània per després vendre’n la distribució en aquella població o, fins i tot, iniciar la plantació d’espècies vegetals que necessiten molt de subministrament d’aquest element per créixer i desenvolupar-se.
El que és evident és que la seva demanda és creixent a escala global, no només per qüestions alimentàries i d’higiene, sinó perquè és la clau per a gran part dels desenvolupaments tecnològics que estan cridats a revolucionar l’economia mundial aquesta dècada, com és el cas de moltes energies alternatives, de l’augment de l’eficiència i la seguretat de les centrals nuclears o de la productivitat de les bateries de liti, per esmentar només tres àmbits.
I tot això per no dir que un dels disset objectius de desenvolupament sostenible, en concret el número 6, parla específicament de «garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament per a totes les persones». En l’actualitat, d’acord amb l’anàlisi de Walter Schindler «Sustainable Investments: How to Invest in Water with Less Risk», hi ha projectes molt avançats per a la millora de la gestió de l’aigua, principalment en entorns urbans, gràcies a la internet de les coses (IoT, segons les sigles en anglès) i al building information modeling (BIM), que tindran un paper fonamental, per exemple, en el fet que es compleixin a Europa els reptes de l’economia circular per a tenir una economia descarbonitzada i totalment verda l’any 2030.
Et pot interessar: Com es pot invertir en fons ètics i solidaris amb rendibilitat.
Mecanismes d’inversió
Hi ha dues maneres d’invertir en l’aigua actualment: per mitjà d’accions d’empreses que estiguin cotitzant en el mercat borsari, o bé per mitjà dels fons d’inversió cotitzats (ETF, segons les sigles en anglès) i els fons d’inversió. Hi ha diversos índexs sobre empreses que es dediquen d’una manera o una altra al tractament de l’aigua, per bé que en destaquen principalment dues: l’S&P Global Water Index (format per les cinquanta companyies més grans del planeta relacionades amb aquest element; des de la seva creació l’any 2001, acumula una revaloració superior al 200 %), i el World Water Index (format per les vint entitats de més capitalització que obtenen els seus ingressos per mitjà de les infraestructures d’aigua, la depuració, el tractament o el subministrament).
El principal problema d’aquesta mena d’índexs és que estan pensats per a la inversió a llarg termini, atès que són molt sensibles a l’evolució de l’economia global, cosa que es tradueix en una volatilitat superior respecte d’altres. N’hi ha prou amb esmentar com a exemple que durant la recessió del 2008, l’S&P Global Water Index va acumular en pocs mesos un retrocés del 57 %, si bé a partir del 2012 es va anar recuperant i no va trigar a superar els nivells previs a la crisi.
Les dues estratègies que, probablement, estan més a l’abast de qualsevol inversor són apostar directament per participar en un ETF o en un fons d’inversió. Els avantatges dels ETF és que estan molt diversificats, tenen un cost baix en comissions i són molt flexibles en els seus moviments de cartera, i procuren replicar els dos índexs esmentats abans. Per la seva banda, el ventall de fons d’inversió és cada vegada més ampli, i ofereix en l’actualitat l’oportunitat de participar exclusivament o de manera diversificada en les diverses etapes relacionades amb la «vida útil» de l’aigua, com el seu reciclatge, la seva depuració o la utilització en diferents indústries, com en el cas de la construcció o el sector automotriu.
Per si fos poc, a la xarxa cada vegada hi ha més empreses que estan intentant promoure projectes de sostenibilitat relacionats amb l’aigua, principalment per mitjà del crowdfunding. De fet, hi ha exemples molt recents de startups que han aconseguit en molt poc temps el finançament per a temes relacionats amb nous sistemes d’embotellament o amb mecanismes innovadors de tractament, cosa que demostra l’interès global creixent per l’element líquid.
