Un dels grans reptes de l’anomenada «nova normalitat» és la tornada a les aules amb seguretat. Segons el Ministeri d’Educació, se’n manté la data prevista de cara al setembre i amb la presencialitat com a principi general, però segueix marcada per la incertesa.
Les famílies, tal com recull l’enquesta elaborada per NC Report, es mostren insegures davant la falta d’informació: només el 13,7 % aposta per un inici del curs escolar amb normalitat i de forma presencial a les aules. L’alarma és tal que més del 30 % dels enquestats estan a favor que el curs ni tan sols arribi a començar i s’ajorni fins que les autoritats tinguin més clara la tendència actual del virus.
Davant la manca d’un document oficial, més enllà de la guia de recomanacions que va elaborar al juny el Govern espanyol de la mà de les conselleries d’Educació i que inclou mesures generals de prevenció, higiene i promoció de la salut per al curs 2020-2021, les comunitats autònomes, que tenen plenes competències de gestió educativa, estan fixant les seves pròpies normes, i destaquen la de mantenir la distància de seguretat d’1,5 metres entre les persones com a principal punt en comú; tot i així, hi ha temes, com l’ús de la mascareta o el nombre d’alumnes per classe, en què el debat està servit. Fins i tot la mateixa presencialitat subratllada pel Govern espanyol ha estat qüestionada per comunitats com la de Madrid, que ja defensa un pla basat en la semipresencialitat.
En aquesta conjuntura, el Govern espanyol espera poder fer aclariments després de la Conferència Interterritorial de demà dijous 27 d’agost, presidida pels ministres d’Educació i de Sanitat i amb la presència de les comunitats.
Distància de seguretat, grups i mascareta, així serà el dia a dia a l’escola
Els consells comuns per a tot el territori són diversos. D’una banda, es conserva l’obligatorietat de mantenir la distància de seguretat d’1,5 metres entre les persones. En el cas d’educació infantil i primària, es pot optar per l’alternativa de crear grups estables de convivència d’entre quinze i vint alumnes; els integrants d’aquests grups podrien interactuar sense necessitat de mantenir la distància interpersonal i evitant el contacte amb els altres grups.
Aquesta alternativa permetria també facilitar el rastreig en cas de contagi. Aquesta recomanació és principalment per a alumnes d’infantil, i de 1r i de 2n de primària, ja que per la seva edat és més complicat garantir que es mantinguin les distàncies. Això sí, les conselleries d’Educació podran flexibilitzar el màxim de l’alumnat per formar aquests grups, sempre que l’autoritat sanitària de la comunitat autònoma ho autoritzi.
Un exemple d’això és Catalunya, on tal com ha anunciat el president de la Generalitat, Quim Torra, a primària la ràtio d’alumnes per classe baixarà en tots els casos a «menys de vint alumnes», mentre que a ESO i batxillerat els grups seran «més reduïts del que és habitual».
D’altra banda, entre les mesures comunes es recomana també prioritzar les activitats a l’aire lliure, escalonar les entrades i sortides del centre i regular les hores d’esbarjo o, fins i tot, dissenyar altres mesures organitzatives per evitar aglomeracions i reduir al màxim el nombre de desplaçaments de grups d’alumnes per l’edifici.
Et pot interessar: Com protegir el teu entorn del coronavirus.
Pel que fa a l’ús de mascaretes, no és obligatori per als alumnes d’infantil. Tampoc per als de primària, sempre que estiguin dins del grup de convivència estable. Quan no ho estiguin, sí que serà obligatori si no es pot mantenir la distància de seguretat. A partir d’educació secundària, igualment és imprescindible portar-la si no es pot mantenir aquesta distància. A partir dels sis anys, serà també obligatori al transport escolar.
En el cas dels professors, se’n recomana l’ús sempre que no es pugui mantenir la distància de seguretat. Els tutors d’infantil i primària podran prescindir-ne quan es trobin dins del seu grup de convivència estable. El document ja elaborat el mes de juny recomana de manera general l’ús de les mascaretes de tipus higiènic i, sempre que sigui possible, reutilitzable.
A més, cada centre ha de disposar d’un protocol de neteja que correspongui a les seves característiques i que ha d’incloure la neteja i desinfecció de les instal·lacions com a mínim un cop al dia (i almenys tres en el cas dels lavabos), amb una especial atenció a les zones comunes i superfícies de contacte més freqüent, com els poms de les portes i els passamans.
La guia també recomana ventilar amb freqüència, com a mínim cinc minuts (deu minuts en cas que la sala hagi estat utilitzada anteriorment), a l’inici de la jornada, a l’acabar el dia i entre classes, sempre que sigui possible. Quan les condicions meteorològiques i l’edifici ho permetin, s’aconsella mantenir les finestres obertes el màxim temps possible.
«El document de mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la COVID-19 per a centres educatius ha quedat reduït a meres recomanacions. L’Associació Nacional de Professionals de l’Ensenyament (ANPE) exigeix que el Ministeri faci complir a les comunitats les mesures establertes, ja que és un document realitzat conjuntament pels ministeris de Sanitat i d’Educació i Formació Professional, experts competents en la matèria», indica Sonia García, secretària de comunicació de l’ANPE.
Una reclamació que també fan des de la Federació d’Ensenyament d’USO (FEUSO), en què expliquen que han sol·licitat al Ministeri d’Educació que lideri aquest procés perquè es pugui garantir la salut en tots els centres educatius. «És cert que les notícies relacionades amb els nous contagis poden alterar l’inici del curs escolar, per la qual cosa pensem que totes les administracions, en col·laboració amb els agents socials, han de treballar junts per adoptar en cada moment les millors solucions per a l’alumnat i els treballadors de l’ensenyament», sostenen, i afegeixen que és complicat enumerar els protocols de totes les comunitats autònomes, que passen per mesures de prevenció, higiene, neteja de les instal·lacions, distància social i l’aprovació de recomanacions per als col·lectius més vulnerables. «Tots coincideixen a prendre decisions dràstiques en cas que apareguin casos positius, sempre en la línia del que determini el Ministeri de Sanitat.»
En el cas de Cantàbria, amb la finalitat de controlar possibles brots en l’àmbit escolar, s’ha establert que cada centre educatiu remeti a les famílies (o als propis alumnes si són majors d’edat) una declaració responsable, en la qual tothom haurà de comprometre’s a no anar a classe si tenen febre o qualsevol altre símptoma relacionat amb el coronavirus.
A més, pel que fa a la gestió de contagis, la guia comuna elaborada indica que en cas que una persona desenvolupi símptomes compatibles amb la COVID-19, se l’ha de portar a un espai separat d’ús individual, col·locar-li una mascareta quirúrgica (tant a la persona amb símptomes com a la que la cuidi) i posar-se en contacte amb la família.
També es recomana trucar al centre de salut o al telèfon de referència de la comunitat autònoma o ciutat, i/o al Servei de Prevenció de Riscos Laborals en el cas de treballadors, i se seguiran les seves instruccions. En cas de presentar símptomes de gravetat o dificultat respiratòria, s’ha de trucar al 112. En aquest sentit, Salut Pública serà l’encarregada de la identificació i del seguiment dels contactes segons el protocol de vigilància i control vigent a la comunitat corresponent. Per tant, cada comunitat autònoma ha de valorar les actuacions que s’han de seguir en cas de brot.
Com es tornarà a la universitat
En el cas de les universitats, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats ha elaborat també un document amb una sèrie de recomanacions. A més de la mascareta i del reforç de les mesures d’higiene, cada universitat ha de garantir que el nombre d’estudiants a la instal·lació no en superi la capacitat, tenint en compte la separació d’1,5 metres entre els ocupants. Si la capacitat de la instal·lació que garanteix la distància de seguretat és inferior al nombre d’estudiants matriculats, l’activitat no es podrà desenvolupar totalment de forma presencial i les universitats hauran de prendre les mesures pertinents perquè es pugui dur a terme en línia.
D’altra banda, tenint en compte l’escassetat de recursos docents a curt termini, no es considera convenient doblar les classes per grups per mantenir la presencialitat, perquè això implicaria una sobrecàrrega insuportable per al cos docent.
Així mateix, cada universitat, en estreta col·laboració amb la seva administració educativa competencial, ha d’establir abans de l’inici de curs un pla de contingència que permeti, en cas que la situació sanitària ho requereixi, un canvi massiu i immediat a un sistema de docència en línia.
Sobre això, Mónica Samper, responsable del Servei de Seguretat, Salut i Benestar de la Universitat Francisco de Vitòria (UFV), explica que «per assegurar la docència, al campus es treballa amb percentatges de presencialitat per graus i assignatures, fomentant el desdoblament de grups perquè les assignatures pràctiques es facin sense reduccions». A més, s’han reforçat les mesures d’higiene, prevenció i protecció: «Tenim protocols de neteja i desinfecció diaris, es garanteixen les distàncies de seguretat organitzant l’ocupació i la mobilitat pel campus, s’han instal·lat dispensadors de gel hidroalcohòlic als accessos a aules, zones comunes i de treball, i s’han col·locat mampares de separació per a l’atenció als usuaris.»
Et pot interessar: ‘E-learning’ i bretxa digital: els desafiaments del sector educatiu.
En el cas de la gestió d’infectats, Samper indica que tenen un protocol d’actuació davant de casos sospitosos i casos confirmats. Si finalment es detecta un positiu, «la UFV es posarà a disposició de l’autoritat sanitària per controlar el focus immediatament, es desinfectaran les zones afectades, s’identificaran els possibles contactes estrets al campus i es farà un seguiment continu de la situació».
Et pot interessar: Les escoles de negoci es reinventen pensant en el nou teixit empresarial de després de la COVID-19.
S’ha d’apostar per la digitalització
Per ara, la tornada a les aules està pensada perquè es faci de manera presencial. Això no obstant, si els rebrots provocats per la COVID-19 ho impedeixen, el pla passa per combinar classes presencials i en línia o, si l’escenari s’agreuja considerablement, fer-les només de manera telemàtica. En aquest sentit, l’estat d’alarma ha servit per aplicar la digitalització en el sector educatiu.
Segons un estudi de McKinsey, la tecnologia aplicada a la formació és excel·lent: permet un aprenentatge personalitzat, estalvia temps al professorat i equipa els estudiants amb les habilitats digitals que necessitaran per a la formació i les professions del segle xxi.
Et pot interessar: Les professions més demanades en aquesta nova realitat.
Això sí, l’èxit de combinar digitalització i mètode tradicional depèn de diversos factors. El primer és el tipus de dispositiu, ja que alguns, com les tauletes, estan associats a pitjors resultats dels estudiants. En segon lloc, cal tenir en compte l’equipament tecnològic de les diferents geografies, ja que els Estats Units obté, per exemple, millors resultats que altres regions: el 71 % dels estudiants del país nord-americà afirma que fa servir ordinadors portàtils a l’aula, en comparació amb la mitjana del 37 % a escala mundial.
D’altra banda, és rellevant qui usa aquesta tecnologia: en mans dels professors està associada amb notes més altes que si només la fan servir els estudiants. En aquest sentit, els escolars necessiten familiaritzar-se amb la tecnologia abans que realment puguin començar a utilitzar-la per aprendre.
En aquest context, a Espanya el Govern va aprovar al juny la subscripció d’un conveni entre els ministeris d’Afers Econòmics i Transformació Digital i el d’Educació i FP, per mitjà del qual posarà en marxa el programa «Educa en digital», que preveu mobilitzar fins a 260 milions d’euros per digitalitzar l’educació. Dins d’aquest programa, els centres posaran a disposició dels alumnes més vulnerables fins a 500.000 dispositius electrònics amb connexió a internet, mitjançant préstec del centre a l’alumne, per facilitar així l’educació en línia tant de forma presencial al centre com a la llar.
«Espanya està sobradament preparada en mitjans, satisfactòriament conscienciada amb la capacitació, però encara és rígida en estructures i processos», indica Leire Nuere, directora de la Unitat Online de la Universitat Francisco de Vitòria, que sosté que «lluny de substituir els èxits i avenços de la presencialitat, la digitalització ha vingut per ajudar, potenciar, permetre que les persones despleguin el seu talent i afavorir que s’aprengui més i millor».
Així mateix, Nuere recorda que s’ha demostrat en nombrosos estudis que la digitalització permet personalitzar l’ensenyament, ja que hi ha diferents estils d’aprenentatge. «Ja és possible aconseguir que cada alumne aprengui de la manera que aconsegueixi que per a ell l’aprenentatge sigui realment significatiu. Aquí es produeix l’impacte, la transformació.»
Per la seva banda, des de l’ANPE creuen imprescindible un pla de digitalització dels centres educatius, com a complement a l’ensenyament presencial, i que es basi en tres eixos: «La dotació de mitjans tecnològics i de connectivitat per a l’alumnat i el professorat, així com de formació, i també la creació de plataformes digitals per part de les administracions educatives.»
