La crisi econòmica derivada de la situació provocada per la COVID-19 ha afectat de manera diferent al sector de les farmàcies. La facturació va créixer un 4,4 % el 2020, segons les dades d’IQVIA. Aquest creixement va ser fruit «sobretot de la venda de mascaretes, gels i aquest tipus de materials lligats al coronavirus, però també es va incrementar la despesa farmacèutica, de manera que la venda de medicaments en general també va augmentar», explica Gorka Calvete, director financer i del Departament d'Anàlisi de Farmaconsulting, en el webinar Reptes actuals de les farmàcies: les transmissions. Consultoria, gestió i finançament organitzat a través del HUB Empresa de Banc Sabadell.
No obstant això, «una farmàcia a primera línia de platja, en un centre comercial o en un aeroport ha tingut un impacte més negatiu que una farmàcia tradicional», explica Calvete, ja que les primeres estan ubicades en zones de molt trànsit, que amb els confinaments es van veure especialment afectades, mentre que les últimes basen el seu model de negoci en la venda de medicaments amb recepta.
Amb tot, es tracta d'un sector refugi que «no sol experimentar grans creixements en temps de bonança ni grans caigudes en temps de crisi», afirma aquest expert, per la qual cosa és una activitat que gaudeix d'una estabilitat difícilment igualable en altres camps, amb una alta seguretat respecte a la predictibilitat dels seus resultats.
Pot interessar-te: Les farmàcies, un segment a l'alça després de la crisi sanitària
La regulació per part de l'Estat aporta una estabilitat que és clau per a aquests petits i mitjans negocis. «El marge de venda dels medicaments d'ús humà a Espanya està regulat per llei», assenyala Calvete. Un altre aspecte que diferencia el de la farmàcia d'altres sectors és «la falta de llibertat per obrir una farmàcia a qualsevol lloc, de manera que la competència no podrà obrir una farmàcia on ja n’hi hagi una altra».
Aquesta estabilitat econòmica unida al context financer fa que a hores d'ara sigui rendible comprar una farmàcia. La situació actual de tipus d’interès en mínims històrics alleuja la càrrega financera que suposa l’endeutament a què cal fer front en invertir en una farmàcia. En aquest sentit, respecte a quines opcions de finançament triar, Koldo Gómez, director de Serveis Financers de Farmaconsulting, remarca que «ara mateix, són molt atractius tant els tipus d’interès fixos com els variables, de manera que qualsevol de les dues opcions és totalment vàlida. Aquesta elecció dependrà del perfil de l'inversor i de la tranquil·litat pròpia que vulgui tenir».
Quins factors cal tenir en compte abans d’invertir?
El primer factor a tenir en compte abans de fer el pas de comprar una farmàcia és identificar els objectius personals i professionals que el comprador desitja aconseguir amb aquesta adquisició. Per a Gómez, «el principal element és que l'inversor vegi que és un projecte que li encaixa, en el qual es vegi durant els anys vinents i que sigui una decisió familiar».
A més, el procés serà completament diferent si es tracta de la seva primera farmàcia, o d'un canvi cap a una farmàcia buscant una oportunitat de creixement professional o, per contra, una gestió més còmoda que permeti una millor qualitat de vida, expliquen des de Farmaconsulting. Un altre punt important és definir el perfil del farmacèutic, si està més orientat a l'atenció farmacèutica, a la gestió comercial o la vessant assistencial.
La viabilitat és un altre factor clau. «Des del punt de vista financer, és indubtable que la inversió ha de ser viable», afirma Gómez. Aquí és important analitzar el perfil financer, que permetrà establir el volum d'inversió que pot plantejar-se de manera que tingui viabilitat i així buscar la farmàcia que millor s'adapti a totes aquestes variables.
Per assegurar-se que es tracta d'un projecte viable i segur cal «analitzar de forma molt rigorosa la farmàcia, des d'un punt de vista civil, mercantil, fiscal, laboral, etc., així com la situació del local, renegociar un nou contracte d’arrendament», explica el director de Serveis Financers de Farmaconsulting. Així mateix, s'ha de realitzar una anàlisi des del punt de vista comptable i financer, «que inclogui, per exemple, els últims cinc anys del negoci, però també la possible evolució a futur basant-se en el pla de negoci del nou titular».
Arribats a aquest punt, per obtenir finançament per a la compra d'una farmàcia, l'entitat financera tindrà en compte la viabilitat de l'operació, la capacitat de repagament, i també l'estructura. Les condicions i els criteris dependran de cada entitat; tanmateix, cal tenir en compte que no totes elles tenen experiència en aquest tipus d'operacions, ni coneixen el sector farmacèutic en la seva totalitat.
Estratègia i assessorament
Una farmàcia és un establiment sanitari de titularitat privada, «de manera que quan se'n compra una, no s'ha d'oblidar que s'està comprant una empresa». Això suposa entrar en l'anàlisi de molts detalls tècnics, però sobretot de processos de negociació complexos, amb molta càrrega emocional per al farmacèutic i el seu entorn familiar. «Estem comprant una empresa, però no som grans corporacions, estem parlant de patrimonis familiars, de manera que és un moment en què disposar d'un assessor especialitzat aporta seguretat a totes les parts, experiència, disminueix riscos i constitueix un actiu superimportant a compartir amb compradors i venedors», assegura Gómez.
Hi ha un gran desconeixement de la quantitat d'aspectes que cal tenir en compte per dur a terme una operació d'aquestes característiques: «Negociar qualsevol tipus de contracte, com ara un arrendament, gestionar temes registrals, disposar d'una xifra de venda, però també esgranar-la, veure de què es compon, amb quines marques treballa, detectar vendes atípiques (fora d'horari, per exemple, o a l'engròs)... un munt de variables que ens fan coneixedors del que passa realment al mercat i dels riscos que hi ha», detalla Calvete.
Els reptes del sector
El sector de la farmàcia ha estat en primera línia durant tota la crisi sanitària i ha superat amb nota aquesta complexa situació. El repte ara és seguir desenvolupant serveis orientats a una atenció al ciutadà més eficient, propera i potenciar el seu paper social.
Però, a més, la COVID-19 ha accelerat algunes tendències com ara la digitalització i hi ha nous canals de venda que cada vegada estan prenent més importància. Segons les dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’e-commerce de medicaments va créixer un 69,2 % durant el tercer trimestre del 2020 respecte del mateix període de l'any anterior.
En aquest context, Gómez destaca la venda online de parafarmàcia, ja que a Espanya només es pot vendre aquest tipus de productes de farmàcia per internet i posa com a exemple Amazon, que s'ha potenciat encara més amb la pandèmia: «Podem vendre a través d'aquest marketplace i, al mateix temps, publicitar-nos com a venedors», assenyala.
Així mateix, una altra variable que ha canviat amb la crisi sanitària és el tipus de productes que es consumeix. Una major preocupació pel sistema immunitari ha derivat en un increment de la venda de vitamines i de suplements. A més, la pandèmia ha tingut un impacte psicològic en la població, de manera que també ha crescut la demanda de productes per disminuir l'estrès o l'ansietat.
Pot interessar-te: D’ansiolítics a vitamínics: com ha influït la pandèmia en les compres a les farmàcies
