A Espanya, la conciliació segueix sent difícil d'aconseguir. La COVID-19 ha obligat moltes empreses a transformar-se digitalment a marxes forçades, implantant el treball a distància fora de l'oficina, però, també ha posat de manifest la manca de flexibilitat horària i la sobrecàrrega de treball dels empleats. La implementació del teletreball és una de les mesures existents per afavorir la conciliació, però no és l'única, s'han de proposar moltes més accions que permetin compaginar la vida laboral amb la familiar i personal.
La pandèmia del coronavirus va impulsar el teletreball en el 88 % de les empreses davant el 4 % previ a la crisi sanitària, segons l'estudi La productivitat de la feina i la conciliació laboral 2020, d'EAE Business School. «En algunes empreses no dubto que aquesta hagi estat una situació que ha donat peu a la millora de la conciliació, però en altres ja s'està veient que no ha estat així, i que ha estat una situació temporal que no ha implicat canvis a llarg termini», explica la investigadora Magalí Riera, una de les responsables de l'estudi.
D'una teoria ideal s'ha pogut passar a una mala praxi. «En el cas de treballadors amb càrregues familiars, sigui de cura de fills o de gent gran, no hem estat davant d'una situació de teletreball i conciliació; sinó que en molts casos s'ha unit el treball amb aquestes atencions, la qual cosa ha suposat un sobreesforç», destaca Riera. I és que en moltes ocasions la jornada laboral s'ha allargat fins a dues hores setmanals, com indica una anàlisi de NordVPN recollit a Forbes.
La difícil desconnexió digital
Per als experts, les empreses haurien de respectar l'horari laboral dels seus treballadors i, per molt que es puguin respondre correus electrònics o atendre trucades a deshores, han de marcar uns límits. El dret a la desconnexió digital, regulat per la Llei orgànica de protecció de dades, tracta de garantir el benestar personal. No obstant això, també als empleats, autoexigents causa de la incertesa de la situació econòmica, que se senten aïllats o desbordats per les seves pròpies circumstàncies, els costa desconnectar. Precisament, els especialistes els han batejat com «treballadors bombolla».
El 74 % dels que teletreballen revisa el seu correu fora de l'horari laboral, davant el 59 % dels que no treballen en remot, segons dades de 2020 de GlobalWebIndex. «A Espanya cal un canvi de rutines, un canvi de mentalitat i fer algunes reformes com racionalitzar els horaris i flexibilitzar la feina», sosté la directiva Elena Faba de l'Encarnació, presidenta del Cercle de Dones de Negocis.
Amb el treball a distància, les empreses han de tenir als seus empleats especialment motivats i establir entorns de confiança. Una qüestió en la qual també incideix és el salari emocional. Arran de la pandèmia, diverses organitzacions han adoptat models híbrids de treball. Tal com explica Miguel Montes, director general i director d'Operacions i Persones de Banc Sabadell, ja no prima tant el presencialisme, sinó una fórmula més flexible d'horaris i d'espais, denominades SmartWork. Combinar el treball d'oficina i a casa, amb jornades adaptades, és possible.
Pot interessar-te: Com reinventen les empreses la seva relació amb els empleats a través de la tecnologia?
Regulació amb sentit comú
«La flexibilitat passa per tenir la llibertat i la capacitat d'organitzar el nostre temps, és a dir, la llibertat i la capacitat de decidir quan fer què», remarca Faba de l'Encarnació. Pel que fa a l'ús de la tecnologia, considera que «moltes resistències han desaparegut i que la necessitat ens ha obligat a entendre el teletreball», però «cal regular-lo amb sentit comú». En els propers dos o tres anys, a més, tres de cada 10 organitzacions esperen que més del 70 % dels seus empleats teletreballin, segons la consultora Capgemini.
Per a la presidenta del Cercle de Dones de Negocis, aconseguir la conciliació no és una utopia, però tothom hauria d’implicar-se amb la mateixa finalitat. «Segueix sent necessari un canvi cultural. A Espanya, no pot ser que si algú marxa puntual de la feina el mirin malament. És fonamental la complicitat de les famílies, de les empreses i de la societat en general», assegura. «Conciliar no vol dir treballar menys, vol dir treballar millor. Crec que en la productivitat rau la clau », destaca.
Pot interessar-te: Lladres de temps i teletreball: com puc millorar la productivitat?
En la mateixa línia es manifesta la investigadora d'EAE Business School. «Afavorir la conciliació, en moltes ocasions, suposa una millora de la productivitat de l'empresa. Si la companyia ho té clar, sol optar per establir una sèrie d'objectius de compliment per als seus treballadors i facilitar la flexibilitat horària per aconseguir-los», explica. Naturalitzar mesures com l'ampliació del permís de paternitat, limitar el sostre de vidre per a les dones o igualar els sous entre homes i dones són factors que poden ajudar.
Pot interessar-te: La bretxa salarial: com s'ha vist agreujada per la pandèmia?
Les dones, les més perjudicades
Entitats com Nacions Unides han lamentat l'endarreriment que ha suposat la pandèmia en matèria de conciliació i com això ha revertit els avenços en matèria d'igualtat en l'entorn laboral. The Global Institute for Women 's Leadership va revelar que un terç de les companyies no tenen polítiques formals per donar suport a les famílies. Una dada d'EAE Business School reveladora: les excedències per a la cura dels fills estan sol·licitades en un 90 % dels casos per dones i si es tracta de familiars, el percentatge és un 84 %.
La realitat és que les principals maneres de conciliar el treball i la vida familiar i personal són l'ocupació a temps parcial, la possibilitat de tenir horaris flexibles, els permisos de maternitat i de paternitat i les excedències, apunten des de l'Institut Nacional d'Estadística ( INE). Millorar aquestes mesures és un repte pendent, com també ho és «ser conscients que una major conciliació impacta positivament en els resultats de l'empresa i en la satisfacció dels treballadors», afirma Riera.
«Amb un horari laboral més europeu no hi hauria la necessitat que moltes dones haguessin de fer mitja jornada o abandonar la seva carrera laboral», afegeix Faba de l'Encarnació. Per a ella «les empreses volen ser rendibles i incrementar la seva competitivitat. Si els seus empleats concilien, augmentant el benestar i la felicitat, prenen millors decisions, incrementen el seu rendiment i, per tant, la seva productivitat. Tots hi guanyen», conclou, encara que, per a la investigadora d'EAE Business School, «encara no som capaços de canviar aquesta mentalitat en bona part de les nostres empreses».
Pot interessar-te: Per què les empreses liderades per dones són rendibles en borsa?
