movi-image-lavanguardia-made-in-spain-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

Coronavirus: ha suposat el retorn del ‘made in spain’?

Thu May 21 08:53:03 CEST 2020

La crisi sanitària de la COVID-19 portarà grans canvis en l’ecosistema empresarial espanyol, un dels quals serà la relocalització de la producció

‘Made in Spain’: produir a Espanya, per vendre a Espanya. O en altres paraules, recuperar els orígens del comerç tornant la producció de les empreses al lloc on hi ha la seva matriu. Una tendència recent que fa mesos que altera els fluxos internacionals i que implica desfer un procés previ de deslocalització de la producció a un punt allunyat geogràficament de la seu central de la companyia, normalment per una raó de baixos costos. Malgrat que no és nova, sí que és cert que aquesta tendència s’ha accelerat per la crisi sanitària de la COVID-19 i les seves conseqüències directes sobre les cadenes de subministrament.

Et pot interessar: Menys globalització i més digitalització: així serà la nova cadena de subministrament

Una prova d’això és l’augment del percentatge d’empresaris i directius que afirmen que tenen intenció de reduir l’activitat internacional en els pròxims mesos. Aquest percentatge ha passat de ser només del 4 %, a principis d’any, a ser del 10 %, el març del 2020. Són les dades que recull l’informe ‘La empresa española ante la Covid-19: Actualización de perspectivas de España 2020’, publicat per KPMG.

La tendència de recuperar els orígens del comerç està alterant els fluxos internacionals del mercat

En aquest marc, el mateix informe destaca que cal prestar una atenció especial a aspectes com ara “la continuïtat dels processos centrals del negoci en els diferents escenaris potencials, el control de la tresoreria, el manteniment de la cadena de subministrament i la gestió de recursos humans”, segons declara el president de KPMG a Espanya, Hilario Albarracín, en el document. Si ens centrem en la cadena de subministraments, les dades de la intenció de les companyies d’internacionalitzar-se que recull l’estudi reforcen l’auge de la tornada de la producció als països d’origen.

Un caràcter proteccionista

Ara en són menys les empreses que miren més enllà de les seves fronteres no tan sols per vendre, sinó també per produir. Abans de la crisi, en canvi, el rescat del procés productiu estava lluny de ser massiu: 208 casos a la Unió Europea i només nou casos registrats a Espanya, els més destacats dels quals eren Mango i la cooperativa de fabricació de bicicletes Orbea. Però el context ha canviat i tot indica que el nombre de casos repuntarà en els pròxims mesos. Perquè si una cosa ha despertat aquest entorn provocat per la pandèmia, tant en el sector públic com en el privat, és aquest caràcter proteccionista en els hàbits i en la presa de decisions.

Fins fa ben poc, la Xina era la fàbrica del món per excel·lència, sobretot pel seu baix cost de la mà d’obra, cosa que va crear una relació de dependència del gegant asiàtic amb la resta del món. Això s’ha plasmat clarament en aquesta crisi: l’evolució dels índexs ISM, que publica l’Institute for Supply Management, mostra que més de la meitat de les empreses globals pateixen endarreriments en els components bàsics que tenen la Xina com a origen.

I aquest fet es reflectirà també en les vendes. El 59 % de les empreses de la Unió Europea amb presència a la Xina declaren que han tingut un impacte elevat de la COVID-19 i la meitat preveuen una caiguda de les seves vendes superior al 10 % en el primer semestre del 2020. Són les conclusions que revela una enquesta de la Cambra de Comerç de la Unió Europea a la Xina i la Cambra Alemanya de Comerç a la Xina, feta entre el 18 i el 21 de febrer.

Abans de la crisi, en canvi, el rescat del procés productiu estava lluny de ser massiu: 208 casos a la Unió Europea i només nou casos registrats a Espanya

Llavors, és un bon moment per relocalitzar la producció? El que és clar és que el context ha obligat a tancar mercats i “ha dificultat el comerç exterior, la mobilitat de mercaderies i la de documents”, tal com confirma Joan Tristany, director general de l’Asociación de Empresas Industriales Internacionalizadas (AMEC), al podcast de Banc Sabadell. Tant és així que aquest entorn VUCA (sigla en anglès de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat) en què estem submergits no és favorable a la internacionalització.

Et pot interessar: Escolta la història completa de Joan Tristany, director d’AMEC, al Podcast de Banco Sabadell

 

Carlos Dalmau, director de Solucions Internacionals de Banc Sabadell, coincideix amb Tristany en subratllar la magnitud d’un problema global: “Fins ara, les empreses estaven acostumades a haver de gestionar dificultats logístiques puntuals i localitzades geogràficament, per exemple, en zones de conflictes bèl·lics. Tanmateix, la situació actual afecta pràcticament tots els països del món, amb rutes marítimes cancel·lades, ports on no es pot descarregar i confinaments de mercaderies, entre moltes altres restriccions comercials”.

La clau: la diversificació

Però la pregunta és si aquest context de dificultat per a les relacions internacionals representa una oportunitat o, tot el contrari, una amenaça. Una oportunitat per reimpulsar la indústria espanyola i reivindicar la marca ‘made in Spain’, o una amenaça de pèrdua de mercat i competitivitat. Si tenim en compte que Espanya només aporta el 0,6 % de la població mundial, la resposta s’inclinaria cap a l’amenaça, però la realitat és ben diferent.

I és que la clau es troba en el punt mitjà: la diversificació. “La diversificació pel que fa als mercats però també pel que fa al proveïment i els sectors d’aplicació dels productes”, assegura Tristany al podcast. Només desenvolupant al màxim la flexibilitat en tots els sentits, les empreses poden arribar a tenir més control del risc en un ambient VUCA que avui, més que mai, condiciona el món empresarial.

“Aquesta crisi ha posat de manifest la importància de la diversificació com a tallafocs essencial en èpoques de crisi. I no tan sols des del punt de vista dels clients, sinó també pel que fa als sistemes de cadenes de producció i els sistemes productius —afegeix Dalmau—, a més del nou ímpetu que els crèdits documentaris prenen com a eina de suport per facilitar l’entrada dels nous proveïdors internacionals”.

Et pot interessar: Conceptes clau en la ‘nova’ normalitat per a les empreses internacionalitzades

-Categories i etiquetes-
up