Fa 84 anys, Antonio Fuertes Sánchez va inaugurar a casa seva, ubicada al número 9 del carrer Pozo Concejil d'Alhama de Múrcia, una xarcuteria que va ser el germen d'allò que avui és ElPozo, que pertany al Grup Fuertes. Aquest hòlding, que aglutina una vintena d'empreses amb un potent nucli agroalimentari, dona feina actualment a més de 7.000 professionals i factura més de 1.600 milions d'euros l'any.
En el grup, ElPozo suposa dues terceres parts de l'ocupació i dels ingressos, i actualment el seu paper durant la pandèmia està sent clau. Com reconeixia Rafael Fuertes, director general d'ElPozo al seminari digital Com ens preparem per al canvi i per a la nova normalitat? Conversant amb el Grup Fuertes, organitzat per HUB Empresa de Banc Sabadell, "la primera línia de defensa és la sanitària, la segona, les forces de l'ordre públic i la tercera és l'alimentària".
De fet, durant l'estat d'alarma, el de l'alimentació i begudes ha sigut el sector que més quota de mercat ha mantingut, segons les dades de Pulso, l'eina de Banc Sabadell que, a partir de les interaccions amb Terminals de Punt de Venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l'evolució econòmica.
Et pot interessar: La COVID-19 irromp en els resultats de les empreses d'alimentació i begudes
No obstant això, segons l''Informe Econòmic Anual' de la Federación Española de Industrias de Alimentación i Bebidas (FIAB), aquest sector podria perdre aquest any fins a 10.000 milions d'euros i s'espera que pugui assolir xifres similars a les d'abans de la Covid-19 el 2022. Una realitat que no és la de ElPozo que, com reconeix Rafael Fuertes, està complint amb l'objectiu "de créixer entre un 8% i un 10%". Quin és el seu secret?
Previsió, previsió i més previsió
Val més prevenir que curar. Aquest famós refrany és el que fa anys que apliquen a ElPozo des del principi. Quan el virus encara no corria com la pólvora causant milers de contagis diaris, a la fàbrica de la firma ja controlaven la temperatura als seus treballadors, se'ls proporcionava equips de protecció, es prohibien les visites externes, es cancel·laven reunions presencials i es facilitava el teletreball. Unes mesures que han permès que ElPozo no freni la seva activitat.
"En comptar amb una oficina comercial a Xangai, vam comprovar en primera persona el que estava passant i vam saber que ens havíem de preparar, fet que ens va permetre planificar-nos", explica Rafael Fuertes. L'empresa va crear un comitè de crisi en què es feia el seguiment de tots els indicadors per poder prendre les millors decisions.
Et pot interessar: Com implementar i gestionar un gabinet de crisi a la teva empresa
Un comitè que segueix actiu. "La matèria primera que tenen els executius per prendre decisions és la informació", exposa Fuertes. En un context com l'actual, marcat pels rebrots aïllats, el director general d'ElPozo adverteix que "per als mesos de setembre- octubre hi pot haver un rebrot general, però no creiem que arribi als nivells del que ja hem passat". "Així i tot, no hem d'abaixar la guàrdia", exclama.
El valor de la marca
Per cinquè any consecutiu, la marca ElPozo ha tornat a ser la més present a les cases espanyoles, segons el rànquing 'Brand Footprint' elaborat per la consultora Kantar Worldpanel. Així, vuit de cada deu famílies trien els seus productes, avançant a companyies com Coca-Cola. I és que "la marca no és un logotip, és una cultura", exclama orgullós Rafael Fuertes.
Una de les seves senyes d'identitat han estat la investigació i la innovació constant. De fet, la pandèmia ha accelerat enormement la digitalització en la societat i a ElPozo ja fa una dècada que hi treballen amb l'objectiu de comptar amb avantatges competitius. Sempre sent conscients que "la tecnologia és un complement a les persones". Fuertes destaca, per exemple, el seu "model d'integració vertical en què podem intentar seqüenciar la causa- efecte de la cadena de valor".
L'agost de l'any passat, la firma va ser premiada als WfMC Awards for Excellence Business Transformation, un guardó d'àmbit internacional, per a la implementació d'una aplicació que li ha permès reduir en un 65% el temps en la comercialització de nous productes, resoldre un 80% dels errors, eliminar el 100% de la repetició de tasques, augmentar el 85% de la productivitat i optimitzar el 90% de la feina i de la comunicació interna.
Et pot interessar: Com s'ha de gestionar l'aspecte humà dins d'una empresa en l'era de la digitalització
El camp del futur
Junt amb la digitalització, un altre dels eixos fonamentals de les empreses europees pel futur passa per la sostenibilitat. Així ho posa de manifest la Comissió Europea, que identifica l'economia verda com un dels pilars sobre els quals reconstruir l'economia. En aquest sentit, ha proposat dotar amb 10.000 milions d'euros el Fons per a la Transició Justa, previst per ajudar les regions més afectades per la transició ecològica.
I és que el 2050 serem gairebé 10.000 milions de persones al món, segons l'ONU. Això són moltes boques per alimentar. Un gran problema quan la terra cultivable no deixa de davallar. Només a Espanya, segons dades del Banc Mundial, s'ha passat de 0,53 hectàrees per persona el 1961 a 0,27 el 2015.
Pel que fa al sector agroalimentari, Rafael Fuertes creu que Espanya necessita "industrialitzar el camp", de manera que el procés productiu sigui més eficient. "Les granges i horts de 1950 no tenen res a veure amb les del 2000 ni amb el que seran el 2050. Hem de treballar molt en la sostenibilitat del que vol la gent. Per una banda, que hi hagi ocupació perquè la gent jove no hagi d'emigrar i, alhora, ser responsables amb el medi ambient. És el que es coneix com a granja ecològica".
Sobre això, un grup d'investigadors de la Wageningen University & Research (Països Baixos) ha creat el projecte 'Granja del Futur', en què s'implementen nous mètodes de cultiu i tecnologies, com l'ús de drons per optimitzar i minimitzar l'ús de fertilitzants i pesticides artificials.
Et pot interessar: El sector hortofructícola busca fer un pas endavant en el seu creixement exterior
L'eficiència, no només es demana en els processos productius, sinó també en la qualitat de vida. Segons un estudi de l'Associació de Fabricants i Distribuïdors (AECOC) publicat el 2018, el 95% dels consumidors inclou plats preparats al seu cistell de compra a causa del factor de conveniència, la falta de temps i l'escassetat d'habilitats culinàries. El 46% va afirmar que consumiria més productes d'aquesta mena si l'oferta de receptes saludables fos més amplia. Tant és així, que cada vegada més supermercats competeixen amb bars o restaurants en el menjar per emportar-se.
Et pot interessar: Quant compraran els consumidors i com ho faran?
"Cada cop es ven menys producte i més solucions i aquest vector anirà in crescendo. El consum a Espanya fora de casa se situa entre el 20% i el 25% quan a països com els Estats Units està en el 50% i en altres com el Japó, en el 90%. Cada cop més, vendre temps eficient als consumidors s'uneix als components de plaer i de salut", indica Rafael Fuertes.
