Amb una caiguda de l'11,1 %, l'espanyola va ser l'economia de la zona euro que va acusar una recessió més severa en 2020. Però és també la que compta amb les millors perspectives de recuperació per a aquest any. Segons la Comissió Europea, el producte interior brut (PIB) de país experimentarà el 2021 un increment del 5,6 %.
Per consolidar aquest escenari, el país té al davant mesos i reptes molt importants. Una gestió intel·ligent del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, que suposa per a Espanya la recepció de 140.000 milions d'euros; una estratègia de sortida per als expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO); i un pla de consolidació fiscal són els desafiaments prioritaris per encarar la recuperació, segons l'Informe Econòmic i Financer 2021, realitzat per ESADE en col·laboració amb Banc Sabadell.
L'estructura econòmica espanyola destaca per la seva dependència del sector serveis, pel seu elevat nombre de pimes i per la seva important taxa de contractes temporals. Tot ha col·locat al país en una situació de vulnerabilitat més gran que la dels seus socis europeus.
Després de la irrupció de la COVID-19, es van adoptar mesures restrictives que han tingut un impacte sectorial heterogeni. El 75 % de les companyies de restauració i oci van passar a tenir una rendibilitat negativa en 2020. Així mateix, la crisi del coronavirus ha tingut un major impacte sobre la força laboral femenina i s'ha acarnissat més sobre els negocis petits, revela l'informe.
Fons de Recuperació Europeu: la prioritat número u
«Assegurar que les ajudes europees van acompanyades de reformes estructurals per a un millor aprofitament dels fons i que es canalitzen als projectes de més valor afegit per a l'economia serà la tasca principal de Govern en 2021», recull l'informe. Amb 140.000 milions d'euros, Espanya és un dels països europeus que més es beneficiarà dels 750.000 milions del Fons de Recuperació Europeu. No obstant això, el país té per davant un «repte administratiu colossal» davant d'unes ajudes «crucials per al futur de la seva economia».
La seva arquitectura descentralitzada ha contribuït al fet que en els últims pressupostos europeus, Espanya se situés a la fi de la cua entre els països amb capacitat d'absorció de fons europeus. Durant 2014 i 2020 només en va absorbir el 39 %. Ara ha d'executar els 71.600 milions d'euros que li corresponen en forma de transferències entre 2021 i 2023.
Per maximitzar el potencial d'aquest finançament, l'informe d'ESADE i Banc Sabadell posa el focus en tres artèries: que els diners arribin a totes les empreses mitjanes i petites; que es realitzi una veritable transformació digital; i que s'aposti per l’ eficiència energètica i l'ús d'energia no procedent del carbó. D'això dependrà «l'evolució de la productivitat de tot el teixit empresarial i la seva capacitat de competir en tota l'economia global i de generar nous llocs de treball, més qualificats i ben remunerats», recull.
Però no només Espanya es juga molt amb Next Generation EU. La seva posada en marxa suposa també un «pas important en el procés d'integració fiscal» de la Unió Europea (UE). Per finançar aquest instrument de quantia sense precedents, la Comissió Europea emetrà per primera vegada deute conjunt de forma massiva en els mercats, el que pot establir el precedent per crear en el futur figures impositives pròpies en els àmbits digital i mediambiental que permetin sufragar part d’aquest deute.
Pot interessar-te: Banc Sabadell t'ajuda a descobrir les claus del Fons de Recuperació Europeu
Preparar el futur post-ERTO
Els ERTO han resultat «imprescindibles» per mitigar la destrucció d'ocupació que ha deixat la crisi de la COVID-19, però el citat document adverteix que aquest instrument «no es pot estendre indefinidament». L'informe estima que les mesures de contenció adoptades durant l'últim trimestre de 2020 i els primers mesos d'aquest any per frenar la tercera onada han propiciat que el nombre de persones acollides a aquesta eina sigui molt superior al previst en els Pressupostos Generals de l'Estat.
Segons els seus càlculs, entre 600.000 i 800.000 professionals, principalment pertanyents al sector hostaler i al comercial, continuaran en ERTO durant els propers mesos. Per revertir aquesta tendència, els experts que han elaborat l'informe advoquen per reassignar una part dels treballadors en aquesta situació cap a altres sectors amb més activitat.
La pandèmia del coronavirus ha sotmès a bona part de les empreses espanyoles a molta pressió financera. Entre el segon i el quart trimestre del 2020, el 68 % de les empreses espanyoles van presentar dèficits de liquiditat. La rendibilitat mitjana de l'actiu d'aquesta mostra d'empreses va caure fins a situar-se al 2,2 %, menys de la meitat del valor registrat en el mateix període de 2019, el que va provocar un deteriorament de la seva posició financera i va afectar, especialment, a les pimes. Un cop superada la crisi sanitària, Espanya haurà de prioritzar les mesures per abordar els seus voluminosos índexs de deute i de dèficit públic, així com el seu estret marge fiscal. De tot això dependrà la seva força per augmentar la despesa en salut i en pensions que haurà d'assumir en els propers anys.
