Després de la crisi de 2008, els jubilats es van convertir, encara més, en un pilar fonamental per a les seves famílies en esmorteir les dificultats econòmiques i socials a què es van enfrontar els seus fills i els seus nets. Avui, 26 de juliol, jornada en què se celebra el Dia de l'Avi, convé recordar que, malgrat que aquest col·lectiu ha estat el més afectat per la pandèmia, assumeix un paper important: s'alça com un dels més nombrosos i dels que més consumeixen. I, segons les projeccions, aquesta és una tendència imparable.
L’envelliment de la població és una de les grans transformacions socials a la qual no escapa cap país desenvolupat. L'augment de l'esperança de vida, que a Espanya es va situar el 2020 en els 82 anys, d'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística (INE) —un menys que el 2019, a conseqüència de l'emergència sanitària—, col·loca el sistema públic davant el seu desafiament més gran: sufragar l'augment en les despeses de sanitat i, sobretot, de les pensions, especialment ara que s’aniran incorporant els baby boomers, els nascuts en la dècada de 1960 i que sumen una mica més de set milions d'espanyols.
Però aquest canvi en la composició de la piràmide poblacional dels jubilats no només suposa una bona notícia pel que fa a l'augment de l'esperança de vida, a més genera oportunitats de negoci inèdites i que donen lloc a una nova economia coneguda com la dels cabells blancs o la platejada, si es tradueix el seu nom en anglès, silver economy.
L'informe The silver economy de la Comissió Europea reflecteix que aquest segment d'edat —en el qual inclou als majors de 50 anys—, compost per 199 milions de ciutadans el 2015 (39 % de la població), va contribuir aquell any amb 4,2 bilions d'euros al Producte Interior Brut (PIB) del conjunt dels països membres, l'equivalent al 29 % de la Unió Europea (UE). És més, si els membres més grans de la societat formessin un Estat, constituirien la tercera economia més gran de món, només per darrere dels Estats Units i de la Xina. Els experts pronostiquen que aquestes xifres seguiran creixent. Només els majors de 65 anys el 2020, ja suposaven 93 milions de persones, gairebé el 21 % de la població.
Una nova manera d'entendre (i viure) la tercera edat
Una de les principals raons d'aquest canvi és que la gent gran ja no són només persones que necessiten cures, immersos en una jubilació passiva. "La inèrcia de veure'ls com a individus fràgils és errònia. Avui són independents, alguns estan separats o divorciats. Es donen casos que no existien abans", assegura Iñaki Ortega, professor de la Universitat Internacional de La Rioja (Unir) i coautor de La revolución de las canas (Gestión 2000, 2018). Precisament l’esperança de vida després de la jubilació és cada vegada més gran. El 2019, era de 12,35 anys, mentre que el 2010 era de 9,35, segons l'INE.
L'Organització de les Nacions Unides (ONU) afirma que la població major de 65 anys creix a un ritme més accelerat que la resta de segments. D'acord amb les seves estimacions, el 2050 una de cada sis persones al món (16 %) tindrà més de 65 anys. Fa dos anys la proporció era d'un de cada 11 (9 %). A Espanya, el 2020, hi havia més de 12 milions de ciutadans majors de 60 anys, i cada un va gastar de mitjana 12.530 euros, quantitat molt per sobre de la mitjana de la resta d'ocupats (10.618 euros).
Les estimacions del Centre Internacional sobre l'Envelliment (Cenie) preveuen un creixement d'aquest col·lectiu fins als 17,5 milions el 2050 a Espanya. En aquest any el nombre d'espanyols per sobre dels 80 anys arribaria als 6,5 milions (el 2020 eren gairebé tres milions). Per a Juan Manuel Martínez Gómez, president de la Confederació Espanyola d'Organitzacions de Majors (Ceoma), aquest canvi té una doble lectura. "Des del punt de vista psicològic i de la salut, l'envelliment s'ha retardat uns 10 anys: n’hi ha que passats els 70 descobreixen esports com ara l'atletisme. I des de la perspectiva econòmica, són els que durant l'última dècada han tingut un gran protagonisme en el manteniment del país, ja que es jubilen amb bones pensions, per la qual cosa tenen temps lliure i, sobretot, possibilitats de gastar".
El Baròmetre del consumidor sènior, del Cenie, publicat el desembre de 2020, reflecteix que el 56 % dels majors de 55 anys (edat de la qual parteix l'estudi) ha aconseguit estalviar i que els que més ho han fet han estat els majors de 71 anys (63 %). A més, només el 27 % està pagant una hipoteca o un préstec.
Una oportunitat per a qualsevol sector
Pedro Rey, professor d'Economia del Comportament d'ESADE, defensa que ha arribat el moment que les campanyes de màrqueting i la producció de les empreses, que sempre han mirat més cap als joves, es reenfoquin en la gent gran. Eduardo Irastorza, professor de Marketing Online a l'escola de negocis OBS Business School, considera que no hi ha cap sector que no pugui oferir alguna cosa a la gent gran, tot i que encara pocs es llancen a això. Martínez Gómez reivindica que ni les marques ni els espais com ara els centres comercials estan adequats per a aquest col·lectiu. "No s'ofereix moda ni oci per a la gent gran, ni el personal en moltes ocasions està preparat per atendre persones que potser tenen minvada la seva capacitat auditiva, visual o motriu", explica.
Canvis en la concepció de l'habitatge
La diversitat familiar de la gent gran fa que sorgeixin els habitatges compartits o els conjunts residencials dotats de serveis. "La promotora Aedas Homes ha començat a promocionar complexos amb serveis comuns com bugaderia i atenció sanitària", indica Ortega. El seu objectiu, afegeix aquest expert, és atraure també als jubilats estrangers. Tot amb l'objectiu que "Espanya es converteixi en la Florida del continent, el lloc on es retiren els europeus", afegeix.
Actualment, el 90 % de la gent gran disposa d'habitatge en propietat, d'acord amb el baròmetre del Cenie. Això obre noves possibilitats a què accedeixin a vies alternatives de finançament. "Malgrat la seva major capacitat econòmica en comparació amb altres grups socials, és probable que no tots puguin cobrir les seves necessitats amb la pensió o que prefereixin millorar el seu nivell de vida. Per a això compten amb l'opció de fer líquid l'estalvi de què disposen en forma d'immobles, una cosa que és habitual al Regne Unit i a França", assegura Ortega.
Per fer-ho, aquest expert explica quines són les fórmules més habituals. Una és l'habitatge invers, que consisteix en el fet que l'entitat bancària adquireix l'immoble i al propietari se li descompta la quantitat total equivalent a un lloguer pel temps que s'ha calculat que el jubilat viurà conforme a la seva esperança de vida. I si viu més, s'haurà de fer càrrec únicament de les despeses de manteniment.
Una altra és la hipoteca inversa, per la qual el banc ofereix una quantitat mensual al propietari fins que mori, moment en què l'immoble passa a pertànyer a l'entitat. "Hi ha una altra opció anomenada venda de la nua propietat per la qual el propietari deixa de posseir el seu habitatge a canvi d'una quantia, però pot gaudir-ne fins a la seva mort. Aquesta opció és semblant a l'habitatge inversa, però l'import, òbviament, serà menor", afegeix Ortega.
L'habitatge, accessible i connectat
L'adaptació de les llars és un altre nínxol de mercat amb moltes possibilitats en aquest segment. El 2018, només el 0,6 % dels 9,8 milions d'edificis d'habitatges espanyols complien amb els criteris d'accessibilitat universal per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitat, d'acord amb l'estudi Accessibilitat dels habitatges espanyols, elaborat per la Càtedra UNESCO d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona.
També els habitatges hauran d'adaptar-se tecnològicament a les seves necessitats, ja que el 82 % planeja gaudir de la seva vellesa a la seva llar habitual, segons l'informe de Cenie. "Aquest sector té immenses possibilitats mitjançant l'aplicació de l'anàlisi massiva de dades, la intel·ligència artificial (IA) i els sensors per facilitar la vida domèstica", argumenta Juan Carlos Alcaide, autor de Silver Economy. Mayores de 65: el nuevo target (Acción Empresarial, 2019). Tot i que la bretxa digital afecta aquest col·lectiu, la pandèmia els ha forçat a adaptar-se a les noves tecnologies. Així ho creu Rey: "Molts han perdut la por no només a les videotrucades, sinó també a comprar per internet".
El repte de les residències
El sector de les residències també creixerà, malgrat aquesta resistència a abandonar l'habitatge per part d'aquest segment, ja que en molts casos l'assistència d'aquestes persones a la llar resulta inviable. Actualment, però, falten places. Segons l'informe Radiografía del sector de las residencias para la tercera edad en España, de juliol de 2020, de la consultora PwC, a Espanya hi ha 4,4 places en residències per cada 100 persones majors de 64 anys, una xifra per sota de les cinc que recomana l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Això suposa un dèficit de 66.000 places ara i la necessitat de crear 785.000 fins al 2050.
Miquel Perdiguer, cofundador de Pensium, una empresa especialitzada en solucions de pagament de cures assistencials, considera que davant les dificultats per aconseguir una plaça, cal buscar solucions que permetin als ciutadans assumir el cost d'una plaça privada. En aquest context, serveis com el que ofereix ResiRent, que habilita l'obtenció de recursos perquè el ciutadà sufragui la seva plaça en una residència a partir del lloguer del seu habitatge, sense posar en perill la seva propietat i sense necessitat de fer cap mena d'hipoteca ni aval, cobren rellevància.
Només el 27 % de les places que es crearan són públiques, d'acord amb el document Envejecimiento en Red del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Això implica que tres de cada quatre persones que estan en una residència han d'assumir el seu cost, que suposa un desemborsament mitjà d'uns 2.000 euros al mes, una despesa important que moltes famílies no poden assumir, assegura Perdiguer.
L'era de l'antienvelliment
Alcaide explica que els aliments funcionals i les activitats esportives contribuiran a millorar la qualitat de vida. Però que el que és veritablement disruptiu serà la indústria que busca frenar l’envelliment. "Cada vegada són més habituals les teràpies revolucionàries per alentir els efectes de l'edat, cosa que, paradoxalment, va en contra de la filosofia de la silver economy, que defensa que l'arruga i els cabells blancs són bells i que no passa res per envellir", reconeix aquest expert. Aquests tractaments, però, ajudaran a viure més i en millors condicions.
