movi-image-medios-pago-electronico-consolidan-1
Envia'ns suggerències
Transformació digital
4 min del teu temps

Els mitjans de pagament electrònic deixen de ser una alternativa i es consoliden

Thu May 14 16:34:51 CEST 2020

Targetes, mòbils o aplicacions substitueixen els diners en efectiu

En efectiu o amb targeta? Tot apunta que aquesta pregunta està abocada a desaparèixer, si més no fins a la sortida d’aquesta crisi. Abans, eren habituals els cartells en establiments que exigien una quantitat mínima per pagar amb targeta. La COVID-19 també ha canviat això, malgrat que l’OMS no troba en els diners en efectiu una gran font de contagi. 

No obstant, el coronavirus no n’és el responsable absolut: fa temps que el cash va de mal borràs. Segons dades del Banc d’Espanya, el 2019 es van fer pagaments amb targeta per import de 161.343 milions d’euros, un increment de gairebé el 70% en una dècada, des dels 95.184 milions del 2010. En tot l’any es van fer 4.536,2 milions d’operacions amb targetes, més del doble que 10 anys abans, si bé es van retirar 125.188 milions d’euros d’efectiu en caixers, dels quals a Espanya n’hi havia 50.500 al tancament del 2019.

A banda de les targetes, hi ha altres mitjans de pagament sense contacte molt estesos, com el mòbil i les compres per Internet. Al segon trimestre del 2019, el comerç electrònic va moure a Espanya 11.999 milions d’euros, xifra que suposa un increment del 28,6 % respecte al mateix període de l’any anterior, segons les últimes dades publicades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC).

Malgrat aquestes xifres, Espanya encara està lluny de països com Suècia, on el 95 % de les compres al detall es fan sense efectiu, i on molts bancs no accepten ni ofereixen bitllets i monedes. A Noruega, aquest percentatge arriba al 90 %. I, el 2016, el Govern danès va iniciar la seva particular guerra contra els diners en efectiu, que espera eliminar del tot el 2030, per reduir els costos administratius i financers que en suposa l’ús, i els va prohibir en botigues de roba, restaurants i gasolineres. “Tot i que Espanya no té el mateix nivell que altres països, des que el 2016 les compres amb targeta van superar les retirades d’efectiu en caixers, la bretxa a favor de les targetes es va incrementant cada vegada més”, apunta Jordi Pascual, director de negoci de TPV i e-commerce de Banc Sabadell i CEO de Paycomet, una plataforma de pagaments omnicanal amb solucions avançades per als cobraments de comerços. 

Consolidació

En aquest context, tots els sectors de l’economia han patit canvis estructurals als quals s’han hagut o s’han d’adaptar, i per damunt de tots destaca la consolidació del canal en línia i els pagaments electrònics en detriment de l’ús de l’efectiu. Segons l’informe de KPMG, COVID-19, catalizador de los pagos electrónicos, la por que la interacció amb bitllets i monedes sigui un focus de transmissió de la malaltia ha fet que alguns establiments i administracions els prohibeixin. 

Et pot interessar: Banca ‘online’: coneixes tot el que pots gestionar a distància al teu negoci? 

Grans cadenes de supermercats com Mercadona potencien el pagament amb targeta per reduir el contacte físic entre client i empleat. Tipsa prioritza l’ús de Bizum (una aplicació per enviar o sol·licitar fins a 1.000 euros de mòbil a mòbil entre particulars) en els seus enviaments contra reemborsament. La Comunitat de Madrid ha prohibit el pagament en efectiu en les seves línies d’autobusos. A més, les principals entitats financeres, com ara Banc Sabadell, han augmentat el límit de pagament contactless (sense contacte) de 20 a 50 euros per evitar el contacte en introduir el PIN en el TPV.

Nova estratègia

Davant d’aquest nou escenari, la banca tradicional ha d’apostar més que mai pels canals digitals. “Respecte a les vendes presencials, des dels comerços essencials (alimentació, farmàcies…), que han pogut mantenir o incrementar les vendes durant els primers mesos del decret d’alarma, fins a la resta de comerços, tots tenen el repte, d’una banda, d’adaptar els seus establiments per reduir l’exposició dels empleats i els clients al contagi i, de l’altra, d’habilitar nous canals de venda a distància per poder continuar atenent el públic habitual. Pel que fa a la venda en línia, és cert que l’operativa s’ha incrementat i s’incrementarà significativament, tot i que uns sectors determinats que estaven en el top de facturació, com ara agències de viatges, companyies aèries, espectacles, hotels, lloguer de cotxes, etc., han patit retallades importants en vendes i estan adaptant els seus negocis a l’escenari més immediat”, explica Pascual. 

Tal com recull Pulso, l’eina de Banc Sabadell d’anàlisi de la recuperació econòmica, aquests sectors associats al lleure han passat a estar a la cua i aquells vinculats a necessitats bàsiques, com l’alimentació, i a hàbits adquirits o reforçats durant el confinament, com l’electrònica, han ocupat els primers llocs del rànquing. 

El director de Negoci de Banc Sabadell fa una crida a la calma per als comerços petits que volen obrir nous canals de vendes. “Malgrat que crear un e-commerce pot ser una bona solució per adaptar-se al nou escenari, en molts casos la prioritat és, d’una banda, crear un canal digital de contacte amb els clients (xarxes socials, SMS, correu electrònic…) i, de l’altra, habilitar les vendes a distància amb recollida a la botiga o lliurament a domicili. D’aquesta manera, els clients, per exemple, podran estar informats de les ofertes i les novetats de cada botiga, o fer comandes per aquests canals (WhatsApp, SMS, trucada telefònica…) i acordar una manera ràpida i còmoda de rebre a casa o passar a recollir el producte”. Pascual assenyala que, en aquest sentit, a més de TPV virtuals per a e-commerce, s’han incrementat les sol·licituds de TPV amb tecnologia mòbil GPRS, que permeten el cobrament presencial en qualsevol lloc, com també de solucions per cobrar per telèfon, a través de SMS, correu electrònic o fins i tot vinculant el cobrament a imatges i enllaços distribuïts, per exemple, a través de WhatsApp. 

Estar a prop dels clients, encara que sigui digitalment, es fa més necessari que mai donada la situació actual per salut i conveniència. A més, a mesura que avancem en la lluita contra la pandèmia es palesa més la importància dels canals digitals per comunicar-nos, informar-nos o comprar, però, quan tot això acabi, la majoria d’empreses i persones hauran vist els avantatges del món digital en termes de garantia sanitària, eficiència i sostenibilitat. La COVID-19 és i serà un catalitzador dels pagaments electrònics, un mecanisme d’adaptació als canvis d’hàbit dels consumidors que ha vingut per quedar-se.

Fotografia de Rodion Kutsaev a Unsplash
-Temes relacionats-
up