Els pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2021 donen un impuls als plans de pensions d'ocupació (PPE), també coneguts com a plans de pensions i de jubilació d'empresa, per tal d'estimular l'estalvi privat de cara a la jubilació dels treballadors. El text dels comptes públics per a aquest exercici constata aquest impuls a través de dos aspectes. D'una banda, amb la millora de les desgravacions fiscals dels plans col·lectius d'empreses. I de l'altra, amb la inclusió d'una menció expressa a la futura creació, per part de l'Administració, d'un pla de pensions d'ocupació pública, amb caràcter obert, que el subscriuran les plantilles de treballadors i que té com a propòsit, segons el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ampliar-lo als empleats de pimes i treballadors autònoms, dos col·lectius que accedeixen en menor mesura als plans de pensions d'ocupació.
L'Executiu ha reduït el límit màxim de desgravació a l'IRPF als plans individuals, des dels 8.000 als 2.000 euros anuals; mentre que en els d'empresa el límit saltaria dels 8.000 euros anuals fins als 10.000 euros. Una gratificació impositiva que vol estimular la formalització d'aquests últims plans. Amb tot, aquest impuls no serà real «si no ve acompanyat d'altres mesures, com són avantatges fiscals per a les empreses que les realitzen, l'obligatorietat de rebre una part del salari en aquest tipus de productes per defecte i l'adaptació del producte per als autònoms», assenyala Esther Pichardo, directora d'Estalvi i Pensions de BanSabadell Vida i Pensions.
Destacat: El límit màxim de desgravació a l'IRPF en els plans de pensions d'empresa s'eleva dels 8.000 euros anuals fins als 10.000 euros
La menció que recull els pressupostos d'aquest any parla només de la possibilitat d'obligar les empreses a adscriure’s a aquests models col·lectius i a crear el fons de pensions estatal. Un aspecte regulador que demana canvis en les diferents normes específiques dels plans de pensions. Tanmateix, és una declaració d'intencions corroborada pel ministre Escrivà i que s'empara en la concessió temporal, per part del Congrés dels Diputats, d'un període de tres anys per corregir el dèficit de les pensions després de la signatura del Pacte de Toledo.
Pot interessar-te: Així és el nou marc sobre el qual pivotarà la futura reforma de les pensions
A la Moncloa asseguren, a més, que aquest redisseny dels plans de pensions segueix l'esperit i la lletra de la recomanació número 16 del Pacte de Toledo, que subratlla la necessitat d'impulsar, de forma preferent, els sistemes sustentats a través de la negociació col·lectiva. També segueix les directrius d’Ocopen, l'organització de consultors de pensions, des de la qual s'advoca per fixar un model de plans «quasi obligatoris» en què les empreses «estarien supeditades a promoure entre els seus treballadors un instrument d'estalvi col·lectiu» en què «els empleats obtindrien una adscripció automàtica, encara que podrien renunciar-hi i sortir del sistema».
Destacat: «A diferència del que passa en altres països, a Espanya no és obligatori que les empreses subscriguin un pla de pensions d'ocupació per als seus treballadors», assenyala Pichardo
I és en aquest caràcter obligatori on també posa l'accent Esther Pichardo, ja que a diferència del que passa en altres països, «a Espanya les empreses no estan obligades a subscriure un pla de pensions d'ocupació per als seus treballadors». Hi ha alguns països on els plans de pensions d'ocupació sí que s'ofereixen de manera obligatòria, com Suïssa, Holanda o Austràlia, o països on s'ofereixen amb l’adhesió per defecte, explica Pichardo; «és a dir, quan es comença a treballar en una empresa, un percentatge del salari es destina a un pla de pensions per defecte». En aquests casos, «el treballador pot decidir que aquesta quantitat es destini directament a la nòmina, però si no es produeix aquesta petició, la xifra anirà per defecte a l'estalvi». Això és el que passa al Regne Unit, per exemple, «on la taxa d'abandonament és molt baixa, ja que la majoria de les persones tenim un biaix cognitiu que ens empeny a mantenir la situació actual, a no fer canvis», afegeix Pichardo.
El ministre Escrivà ha corroborat les línies d'actuació del Govern sobre aquest estalvi complementari. «És una reforma integral de la fiscalitat dels plans de pensions», però també conceptual, perquè impulsarà la creació del fons de l'Administració, que defineix com un instrument col·lectiu de previsió social complementària amb supervisió i garantia pública i que no descarta que acabi tenint una gestió privada; en sintonia amb el model NEST britànic.
A Espanya, només hi ha un sistema amb el qual es pugui comparar, el de les Entitats de Previsió Social Voluntària (EPSV), que funcionen amb èxit al País Basc des de fa anys; on els plans d'empresa estan vinculats als convenis col·lectius sectorials, gaudeixen d'avantatges fiscals i el treballador aporta l'1 % i l'empresa un altre 1 % al pla de pensions.
Pot interessar-te: Per què la cultura previsional millorarà la meva jubilació
No obstant això, puntualitza Pichardo, cal tenir en compte la naturalesa del teixit empresarial espanyol, protagonitzat per pimes i autònoms, que són els que tenen més dificultats per accedir a aquest tipus de productes. I afegeix que «no podem oblidar que les aportacions a aquests productes representen un increment en el cost salarial, i no totes les empreses estan en condicions d'assumir-lo, ni tots els treballadors ho valoren o ho prefereixen respecte d’un increment salarial al compte corrent».
Des del Govern s'insisteix que «aquesta reforma legislativa vol incentivar l'estalvi per a la jubilació» en sintonia amb les prescripcions del Pacte de Toledo. En un país que amb prou feines té 1,9 milions de treballadors amb un pla de previsió d'ocupació, lluny dels 7,5 milions que tenen les fórmules d'estalvi individuals. O dit d'una altra manera: només un 13 % dels empleats espanyols disposen d'algun pla complementari d'ocupació; una ràtio sensiblement inferior a la dels treballadors francesos (un 24 %) o a la dels alemanys (39 %).
