El 2003, Elizabeth Holmes, de 19 anys, va sorprendre el món amb una màquina que podia preveure malalties a partir d’una gota de sang. Bill Clinton va creure en ella i així va ser com es va instal·lar a Silicon Valley amb la seva empresa Theranos. Abby Tevanian, antic responsable de software d’Apple, Larry Ellison, fundador d’Oracle, o Don Lucas, mecenes d’aquesta, van invertir en el projecte sense estudiar-lo. Va resultar ser un frau. Els inversors es van guiar pel seu instint, fe i ambició, en comptes de decidir racionalment.
Més que inversió, frenesí
La Psicologia guarda una branca per estudiar els comportaments mentals de l’inversor. Si bé algunes teories financeres clàssiques es basen en que els individus som actors racionals que anem sempre a favor del nostre propi interès, la pèrdua de l‘oremus d’un inversor en el moment àlgid pot tirar això per terra. Perquè, en la pràctica, el 80 % dels inversors es mou abans per inèrcia que per lògica, segons Harvard Business School.
Així, les anomenades finances conductuals analitzen les diverses impressions a les quals els inversors es sotmeten, les seves conseqüències i també les diferències culturals i formatives a l’hora de prendre decisions. Aquí ja entrem en el terreny de la Sociologia. Si sumem els vaivens hormonals que es donen en un procés d’inversió, la Biologia també té explicacions per als comportaments de l’inversor: a més nivells hormonals, més tolerància al risc. Descobreix com és el teu perfil inversor aquí.
L’estalvi és l’altra cara de la moneda, la del que prefereix guardar els seus diners. “Des del punt de vista psicològic, és el mateix. Tant si invertim com si estalviem, estem deixant de consumir ara per fer-ho més endavant. Invertir no és més que una manera d’estalviar”, explica Montserrat Guillen, catedràtica d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. Tot dependrà de la satisfacció que ens doni una rendibilitat davant de tenir els diners guardats. Saps realment quin és el cost de tenir els teus estalvis parats?
Pel costat de l’estalvi, també hi ha emocions, com la por. Perquè existeix un factor que s’anomena inflació que, amb el pas dels anys, va deteriorant el valor d’aquests diners guardats, és a dir, ens fa perdre poder adquisitiu. Per exemple, si fa 25 anys haguéssim estalviat 20.000 euros, per l’evolució de l’IPC, avui necessitaríem gairebé el doble per comprar el mateix (si ho haguéssim invertit al 10 %, els 20.000 euros s’haurien quintuplicat).
Un altre factor que pot limitar l’estalvi, és el desig de consumir de manera immediata. Segons el professor en Psicologia i Economia del Comportament de Duke University (EUA), Dan Ariely, davant de la pregunta: “Amb què et quedes, amb una bici nova ara o amb mil euros més al teu pla de jubilació?”, la resposta de l’individu sol ser “amb la bicicleta”. Perquè és tangible i real i el pla de pensions és una cosa abstracta.
Controlar les emocions
Ja sigui invertint o estalviant, la premissa ha de ser la mateixa: cap fred i sentit comú. En el cas de l’inversor, és millor tenir un pla predissenyat que improvisar. Per mantenir les emocions encara més a ratlla i evitar disgustos, millor optar per invertir en productes a llarg termini que a curt, més arriscats. Els sistemes automàtics d’inversió, en eliminar el component emocional, també funcionen per evitar mals de cap. Seran els inversors ideals del futur robots?
En el cas de l’estalviador, Guillen recomana planificar. I pensar: “És important estalviar en la mesura del que sigui possible, però després cal vigilar que els nostres estalvis no perdin valor per la inflació; i per això han d’aconseguir una rendibilitat suficient. El més important és tenir un objectiu d’estalvi, per fer un viatge, per exemple. I evitar les compres compulsives i pensar més en el reciclatge”.
