movi-image-elconfidencial-covid-entorno-vuca-1
Envia'ns suggerències
Competència i Mercats
4 min del teu temps

La COVID-19 crea un entorn VUCA, un nou desafiament per a les empreses

22/05/2020

No va desencadenar cap guerra mundial però sí un enfrontament polític, econòmic, social i militar entre el bloc occidental, liderat pels Estats Units, i el bloc de l’Est, encapçalat per la Unió Soviètica, que va marcar la segona meitat del segle passat. Parlem de la Guerra Freda, un escenari de màxima tensió que va donar origen al concepte VUCA per definir un entorn de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat (en la seva traducció de l’anglès) al qual es van veure abocades organitzacions i empreses. Avui tornem a viure aquest escenari per l’impacte de la COVID-19.

Aquest concepte s’identifica amb un context en el qual el teixit empresarial es veu obligat a adaptar-se de manera ràpida a canvis constants que tensen la seva planificació estratègica i les seves rutines professionals. Avui és el coronavirus, però fa una dècada va ser la gran recessió; en fa dues, les puntcom i la deslocalització. No obstant, també hi tenen a veure la transformació digital i la internacionalització.

“Les empreses que havien afrontat la seva transformació digital són les que han estat capaces de reaccionar d’una manera més ràpida i eficient”

Analitzant la sigla, la volatilitat, aquesta ziga-zaga que dibuixen les gràfiques borsàries, fa al·lusió a aquests canvis persistents que es produeixen a una velocitat de vertigen; la incertesa, a la incapacitat de predir les situacions que es van esdevenint; la complexitat, a la dificultat d’entendre la relació causa-efecte del que passa, i l’ambigüitat, a la distorsió de la realitat i a la incomprensió de com s’interrelacionen els diferents elements.

Així és com viuen les empreses la nova realitat que ens deixa el coronavirus. Una realitat que per al professor d’ESIC Business & Marketing School, Jesús Charlán, és “la màxima expressió de l’entorn VUCA, ja que la COVID-19 el multiplica per mil”, en la mesura que no tan sols afecta en termes econòmics, sinó també en termes de vides humanes.

Per a Begoña Casas, professora del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Europea, aquesta crisi afecta les quatre dimensions de la globalització, “a les quals crisis anteriors han afectat de manera unitària”. La crisi de les puntcom afecta els serveis; la deslocalització, les mercaderies; la desfeta financera, els capitals, i el coronavirus, els moviments de les persones, però també la resta de dimensions.

COM ES POT FER FRONT A UN ENTORN VUCA?

Davant de la volatilitat, adaptar-se; davant de la incertesa, col·laborar; amb la complexitat, assegurar les decisions a partir de les dades, i davant de l’ambigüitat, avançar-se. Passar de l’adjectiu qualificatiu al verb; de la descripció a l’acció. Així explica Charlán com les empreses han d’afrontar aquest context.

L’expert considera que actualment cal parlar de VUCA+H, hac d’hiperconnectivitat. “La tecnologia ho ha canviat gairebé tot, i les capacitats digitals s’han popularitzat i han deixat de ser un àmbit només per a experts. Qualsevol persona té la possibilitat d’estar connectada a la informació i al coneixement”. És la transformació que les empreses estan obligades a abordar per adaptar-se a l’ecosistema digital.

“Les companyies han de saber reaccionar als diferents escenaris i han d’evitar l’immobilisme en una època de canvis constants i immediats”, apunta Carlos Dalmau, director de Solucions Internacionals de Banc Sabadell. Segons el seu parer, les empreses han de diferenciar dos moments clau en la seva vida: “L’actuació a curt termini, destinada a gestionar els canvis tant de les cadenes de subministrament com de tendència dels clients, i l’actuació a mitjà i llarg termini, que asseguri la seva continuïtat”.

“Les companyies han de saber reaccionar als diferents escenaris i han d’evitar l’immobilisme en una època de canvis constants i immediats”

Sens dubte, la digitalització és la palanca per sortir d’aquest entorn convuls, i les empreses que abans de la crisi ja havien afrontat la seva transformació digital són precisament les que han estat capaces de reaccionar d’una manera més ràpida i eficient. “Les companyies que s’estan preparant pel que fa a innovació de productes i processos, digitalització, diversificació, capacitats, compromís i coneixements tècnics segurament estaran més preparades per als futurs escenaris VUCA”, assevera el directiu de l’entitat bancària.

Aquests factors seran clau dins de l’economia espanyola, una de les més obertes dins de la Unió Europea, en la qual “el comerç exterior i la internacionalització continuaran sent una palanca de creixement per a les empreses. Recordem que el 98 % de la capacitat de compra està fora de les nostres fronteres”, assenyala Dalmau.

LECTURES POSITIVES DE L’ENTORN VUCA

Com davant de qualsevol desafiament de la vida, cal aprendre lliçons. De l’entorn VUCA també en podem treure lectures positives, com la capacitat d’adaptació i l’ús de noves eines tecnològiques. “De les lliçons negatives és d’on més podem aprendre”, afirma contundent el professor d’ESIC Business & Marketing School, qui no dubta que les empreses estaran més ben preparades per a futurs entorns VUCA. “Hem après a sortir de la zona de confort i ens tornarem més previnguts”, assenyala.

El “valor social de les empreses” és un altre dels aspectes positius que destaca la professora de la Universitat Europea, que porta a col·lació el concepte de creació del valor compartit del professor de Harvard, Michael Porter, en el qual “les empreses escolten la societat i ofereixen allò que tenen”.

És el cas de companyies com l’empresa tèxtil Inditex o de filtres industrials Mann+Hummel i Arpa (equips mòbils de campanya), que han fabricat mascaretes per fer front al coronavirus. També d’empreses del sector de l’automoció, com ara el Grupo Antolín, amb bates i pantalles protectores, i Seat, amb respiradors. D’altres han obert temporalment les seves plataformes formatives, com ara el Grupo Planeta i ModumB; han prestat atenció psicològica, com DKV de la mà de Banc Sabadell, o han donat milers d’euros per fer front a les diferents necessitats que anaven sorgint, com han fet Telefónica i Santalucía.

Són només una mostra de com el teixit empresarial ha reaccionat en una primera fase davant l’entorn VUCA, però la llista d’empreses solidàries és llarga. Totes trauran conclusions d’allò que han après d’aquesta nova crisi.

Fotografia de Chuttersnap a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up