movi-image-quiebra-tecnica-covid-1
Envia'ns suggerències
Petita empresa
3 min del teu temps

La fallida tècnica, una situació que s’agreuja després de la COVID-19

10/11/2020

És la pitjor situació patrimonial en què pot incórrer una companyia, encara que hi ha possibilitats de superar-la

La fallida tècnica és un concepte co?mptable que, tot i que ha de ser motiu de preocupació, no sempre suposa la desaparició d’una empresa. Implica una situació patrimonial negativa que es produeix quan el valor en llibres dels actius d’una empresa és inferior al valor dels deutes.

El mes d’agost passat el Banc d’Espanya publicava un document que revelava una realitat inquietant: una de cada quatre empreses del nostre país podria estar en fallida tècnica a causa de la crisi econòmica provocada per la COVID-19. Aquesta informació va generar una situació d’alerta, ja que es va entendre que prop de 750.000 companyies estaven en risc de desaparèixer.

Quan es considera que una empresa està en fallida tècnica

En la majoria dels casos, les fallides tècniques arriben després de diversos exercicis consecutius amb pèrdues que redueixen el patrimoni net de la societat fins a límits negatius. En aquestes circumstàncies, l’actiu actual no és suficient per satisfer el passiu exigible, és a dir, els deutes.

Entendre si una empresa està en fallida tècnica és relativament fàcil. Al capdavall, es tracta d’un estat comptable que es pot identificar a simple vista revisant el valor en llibres de l’actiu i contrastant-lo amb els deutes. És a dir, n’hi ha prou amb revisar el balanç de situació de la societat per saber si el patrimoni net és negatiu.

No obstant això, no és una situació que hagi d’agafar per sorpresa els gestors de la societat. Una empresa no arriba a una situació de fallida tècnica sense emetre abans senyals alarmants. De fet, cap hauria d’arribar a aquest extrem sense haver pres alguna mesura preventiva per intentar solucionar-ho.

Durant una fallida tècnica, l’empresa pot mantenir la seva activitat si té liquiditat suficient per atendre els seus compromisos de pagament a curt termini. No obstant això, es tracta d’una situació que ha de ser controlada per evitar posar en risc la viabilitat futura de l’empresa.

Pot interessar-te: Decàleg per optimitzar la liquiditat del meu negoci

Com sortir d’una fallida tècnica

Javier Santacruz, economista i professor de finances a l’Instituto de Estudios Bursátiles (IEB), afirma que les empreses que estan en una situació de fallida tècnica no tenen per què desaparèixer, encara que sigui una probabilitat. “Durant un període de temps llarg seran ‘zombis’, és a dir, empreses amb una greu situació financera, però que poden aguantar gràcies al consum d’algun tipus de capital que quedi, injeccions de capital que poden introduir els accionistes o, fins i tot, el recurs a línies de crèdit i avals, com les de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO)”.

“Sempre hi haurà un percentatge d’empreses que aconsegueixi sobreviure, per exemple, recorrent a la internacionalització, la reconversió del negoci, l’adquisició per part d’una altra companyia o, simplement, perquè comença a recuperar ingressos. Però la probabilitat que la majoria acabin en liquidació és alta”, explica Santacruz.

Falta d’incentius

Quan una empresa entra en fallida tècnica ha d’equilibrar la situació patrimonial, sigui reduint els deutes o bé augmentant el valor dels actius. Normalment, es fa mitjançant ampliacions de capital que augmenten el patrimoni net de la societat o renegociant els deutes que en alguns casos imposen la seva condonació.

De vegades s’obre un procediment concursal a través del qual es duu a terme una valoració de l’actiu de l’empresa i se satisfà en la mesura que sigui possible el pagament dels deutes als creditors, amb la finalitat de garantir-ne la viabilitat. Si no és possible, l’empresa entra en liquidació i es procedeix a satisfer els deutes pendents. Posteriorment, la societat es dissol.

No obstant això, no tots els experts consideren que el concurs de creditors sigui el mecanisme adequat per corregir aquesta situació. Santacruz opina que, en termes generals, el concurs de creditors no és una eina realment útil per reflotar empreses, ni tampoc el preconcurs, ja que per a les parts els incentius gairebé mai són correctes.

“L’última reforma de la Llei Concursal continua sent un obstacle més que no pas una ajuda per evitar les fallides empresarials. La majoria dels administradors concursals no té incentius per reflotar l’empresa, ja que, com més gran sigui la massa passiva, més alts són els seus honoraris, amb independència que tingui èxit o no”, explica Santacruz.

De fet, segons el Registre d’Auditors Judicials i Forenses (RAJ), el 90% dels concursos de creditors a Espanya acaben en liquidació, cosa que posa de manifest la dificultat per resoldre una situació de fallida tècnica. No obstant això, és un supòsit que en determinades circumstàncies es pot resoldre.

Fotografia de Pixabay a Pexels
-Categories i etiquetes-
up