La revaloració de les pensions inclosa en els pressupostos generals de l'Estat de 2021 es comença a notar en les nòmines dels beneficiaris. La pensió mitjana del conjunt de sistema en totes les seves modalitats, que inclou la de jubilació, la d'incapacitat permanent, la d'orfandat i la de a favor de familiars, va sobrepassar al febrer per primera vegada en la història la cota dels 1.000 euros mensuals. En concret, es va elevar a 1.006,85 euros, un 2,2 % més que fa un any, segons les dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.
Si s'observen les dades per classe de pensió, es veu que la pensió mitjana més alta, sens dubte, és la de jubilació, amb 1.156,26 euros al mes. La resta de prestacions de la Seguretat Social queda per sota d'aquest llistó de 1.000 euros. La d'incapacitat se situa en els 986,3 euros; la de viduïtat, en 722,65 euros al mes; la de favor de familiars, en 586,03 euros; i la d'orfandat, en 409,63 euros. En total, al febrer d'aquest any, la Seguretat Social va pagar una mica més de 9,8 milions de prestacions, amb un cost total de 9.872,32 milions d'euros, un 3,23 % més que al febrer de 2020.
La veritat és que la factura mensual que ha d'abonar el Ministeri no para d'augmentar i no només pels increments que cada any aprova el Govern. Un element que influeix molt en el sistema és l'anomenat efecte substitució, que consisteix en l'accés al sistema de nous beneficiaris amb millors carreres de cotització i dret, per tant, a una prestació més elevada. Mentre que els nous pensionistes cobren una pensió de 1.380 euros de mitjana, les prestacions dels que moren i surten de sistema amb prou feines arriben als 1.000 euros.
Cada vegada s'incorporen més pensionistes al sistema i cobren les prestacions durant més temps perquè viuen més anys
A més, hi ha un altre element que afegeix pressió al sistema: el canvi demogràfic que s'ha produït a Espanya en l'últim segle pel progressiu envelliment de la població. Cada vegada són més els pensionistes que s'incorporen al sistema i, a més, cobren durant més temps les prestacions perquè viuen més anys. L'augment de l'esperança de vida és una bona notícia que demostra que la societat avança i millora, però té conseqüències que no s'han de perdre de vista en qualsevol estat de benestar, en suposar una major càrrega econòmica.
El 1960 la població de més de 65 anys a Espanya suposava el 8,2 % del total, mentre que el 2020 ha arribat al 22,9 %. I el més important és que el procés d'envelliment, lluny de frenar-se, continua de forma intensa. Les últimes previsions de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) indiquen que l'any 2050 el 31,4 % de la població tindrà més de 65 anys i l’11,6 % tindrà més de 80 anys. Aquestes previsions mostren com Espanya passarà de començar el segle XXI sent un país relativament jove i amb una taxa de dependència inferior a la mitjana de la Unió Europea (UE), a ser un dels països més envellits d'Europa l'any 2050.
El canvi demogràfic
Hi ha tres factors que expliquen els canvis demogràfics que ha viscut Espanya durant els últims anys i que seguirà vivint en el futur: l'evolució de la fecunditat, l'augment de l'esperança de vida i els fluxos migratoris. La fecunditat s'ha reduït de forma considerable des de l'any 1900 en passar de 4,7 fills per dona a 1,23 el 2019. Aquests valors situen Espanya entre els països industrialitzats amb una taxa de fecunditat més baixa. En paral·lel, l'edat mitjana a la qual es té el primer fill ha passat de 25,3 anys el 1975 a 31,1 anys el 2019, fet que suposa gairebé sis anys de diferència.
A més, a Espanya, es viu durant més temps que en altres països. En 2018, era el país amb major esperança de vida al 'néixer de la UE, l'únic que superava els 83 anys gràcies a les dones espanyoles, campiones en longevitat amb una expectativa en néixer de 86,1 anys. Per la seva banda, la immigració va provocar un important augment de la població a Espanya en el període 2000- 2009, el que va contribuir al rejoveniment demogràfic.
Gràcies a aquestes variables (natalitat, esperança de vida i immigració), s'ha transformat significativament la piràmide de població espanyola respecte a la qual hi havia fa més de 100 anys. S'ha donat la base, s'ha ampliat la part central (població d'entre 35 i 59 anys) i ha augmentat el pes dels grans. En el futur, aquesta famosa piràmide seguirà canviant fins que la forma s'inverteixi gairebé del tot.
Els individus han d'adaptar les seves decisions a la nova realitat demogràfica, ja que s'acosten reptes importants per a l'economia i l'estat de benestar
El progrés econòmic i social de les últimes dècades explica que els ciutadans visquin cada vegada més i en millors condicions. No obstant això, és important que els individus entenguin aquests canvis i adaptin les seves decisions a la nova realitat demogràfica, ja que s'acosten importants reptes per a l'economia i l'estat de benestar en les pròximes dècades. Tant el sistema sanitari, com el de pensions i la dependència hauran d'adaptar-se per poder assegurar l'atenció a tots els ciutadans.
Pot interessar-te: L'aposta per la dependència reforça noves opcions de finançament
I al costat de les reformes, serà necessari fomentar una major cultura de l'estalvi en els ciutadans per ajudar-los a planificar amb temps la seva etapa final de la vida. El CEO de Pensium, Miquel Perdiguer, explica en el Podcast de Banc Sabadell la importància de començar a planificar i estalviar per a la jubilació al més aviat possible. A parer seu, d'aquí a vint anys la gent es jubilarà una mica més tard i tindrà «menys diners a la butxaca».
Els espanyols estalvien poc
Els espanyols són dels europeus que menys estalvien pensant en el futur i resulta vital insistir en aquest missatge perquè el dia de demà puguin complementar la seva pensió o finançar el pagament d'una residència si ho necessiten. És a dir, amb tota probabilitat hi haurà moltes persones que arribaran a la seva jubilació en bones condicions físiques i mentals, però no totes tindran la mateixa sort. Previsiblement, un percentatge important dels jubilats de 2035 serà dependent.
Pot interessar-te: Els espanyols, els que menys estalvien per a la seva jubilació. Quines opcions hi ha?
Quan cal començar a estalviar? La resposta és senzilla, com més aviat, millor. La diferència entre iniciar l'estalvi als 32 anys o als 45 anys és molt notable. Una persona que comenci a estalviar amb 32 anys obtindrà a la jubilació el doble del que hauria obtingut si hagués començat amb 45 anys», assenyala. I, què es pot fer per incentivar l'estalvi? Cal transmetre missatges institucionals clars, implantar l'educació a les escoles sobre la planificació financera i facilitar més informació i transparència sobre les pensions públiques i privades. A més, es requereix una estabilitat normativa, sobretot en el marc fiscal.
APRÈN MÉS SOBRE EL TEMA: Accedeix de manera gratuïta al contingut formatiu i amplia els teus coneixements sobre pensions amb el guiatge dels millors experts.
