Completen maratons, estudien carreres universitàries i, alguns, fins i tot, dediquen gran part de la setmana a tasques de voluntariat. Definitivament, arribar a la jubilació ara ja no és el que era fins fa uns anys, gràcies al fet que molts treballadors arriben al final de la seva vida laboral en unes condicions de salut molt millors que el que passava a les generacions anteriors. Tant és així que s'està popularitzant el terme 'jubillennials' per referir-se a aquelles persones que entren en l'anomenada tercera edat amb una vida social activa i amb una actitud optimista i proactiva. De fet, està demostrat que els espanyols que es jubilen en l'actualitat redueixen qualsevol símptoma depressiu previ que presentaran i adopten hàbits de vida més saludables que quan treballaven. Una tendència que s’incrementarà encara més a mesura que es jubili del tot la generació baby boom, nascuts majoritàriament durant la dècada dels seixanta de segle passat.
No obstant això, l'augment en el nombre d'anys que es viuen, un cop assolit el retir, obliga que les persones es replantegin la planificació dels seus estalvis amb vista a gaudir dels seus 'anys daurats' el millor possible. N'hi ha prou posar com a exemple la realitat demogràfica d'Espanya: l'any 2000, l'esperança de vida se situava en els 79 anys; dues dècades després, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), està pròxima als 84 anys. Una vida més longeva, des del punt de vista econòmic, implica disposar d'un 'matalàs' major d'estalvis per complementar la pensió pública, cosa que obliga a pensar en una estratègia de gestió activa que eviti que es produeixi una bretxa entre el patrimoni que s'ha destinat per a la jubilació i l'esperança de vida de les persones. Tal com afirma Jaume Vilalta, expert de l'àrea de Direcció d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, «amb independència de l'edat, el recomanat és dividir l'estalvi en dues quantitats, una que constitueixi el fons d'emergència per fer front a contingències en el curt termini, i l'altra part, enfocada al llarg termini i a aconseguir revaloracions que ens mantinguin o incrementin el nostre poder adquisitiu».
Cap a un canvi de mentalitat
Viure més anys i en millors condicions és una magnífica notícia per a tots, però, sota l'òptica financera, implica un canvi de mentalitat en els estalviadors, que han d'assumir més responsabilitats amb relació a la gestió activa de les seves inversions.
A més, les pròximes reformes en els sistemes de pensions dels països avançats apunten majoritàriament en la direcció d'augmentar el període de base de cotització per al càlcul de la quantia de la pensió, de manera que siguin inferiors a l'actualitat. Això obliga que les persones, de cara a cobrir aquest potencial dèficit econòmic, 'treballin' activament des d'edats més primerenques en fer créixer el seu patrimoni mitjançant una adequada planificació, i així estar tan ben preparades com sigui possible per a la futura jubilació. Per això, Vilalta afirma que «cal posar a treballar els diners com més aviat millor, perquè, com més gran és l'horitzó, es pot aspirar a més retorn i es minimitzen els riscos, de manera que es pot dedicar a invertir en productes amb més risc i major rendibilitat esperada».
Els riscos d'inversió a la jubilació
Si durant la vida laboral, l'objectiu principal de l'estalviador és l'acumulació de capital, amb la jubilació s'inicia una fase de desacumulació, pretenent, per regla general, mantenir el capital i el patrimoni, i, si és possible, obtenir una mínima revaloració. En aquest sentit, el patró de despesa de les persones jubilades és clau: per exemple, no és el mateix seguir pagant la hipoteca que no pagar-ne, com tampoc ho és si hi ha més persones vivint a la llar a més de la persona jubilada o si alguna d'elles necessita, per exemple, pagar mensualment una sèrie de tractaments mèdics que comporten un desemborsament elevat. També és important conèixer quin nivell de generació complementària d'ingressos a la pensió s'aconsegueix, com pot ser, a través del lloguer d'un habitatge o gràcies a alguna renda periòdica generada per un producte d'estalvi.
En qualsevol cas, el perfil de risc inversor de les persones jubilades sol ser més conservador i moderat que el d'altres rangs d'edat, el que resulta paradoxal en un context de baixos tipus d'interès, que desincentiva la inversió en actius de renda fixa, mentre que la volatilitat sembla estar instal·lada des de fa un temps en els mercats financers.
Alguns experts recomanen que, en l'actual conjuntura, al portafolis d'inversions d'aquest tipus de persones ha de tenir un major pes la renda fixa però de curta durada, de manera que es puguin beneficiar si, en els pròxims mesos, pugen els tipus d' interès. Com a complement, poden figurar actius de renda variable d'empreses i indústries consolidades que, si és possible, aportin dividends. Per aconseguir-ho, el suport dels fons d'inversió de renda variable i dels multiactius pot ser molt important.
El paper dels fons temàtics
En aquest context, entre els productes que poden encaixar millor amb la filosofia d'inversió i amb les aspiracions dels jubilats es troben els fons temàtics. La seva filosofia és la d'apostar per actius centrats en les grans tendències de l'economia mundial, com la sostenibilitat i el medi ambient, la salut digital, les noves tecnologies o els canvis demogràfics. En paraules de Vilalta, «si es disposa d'un horitzó temporal llarg, de cara a invertir per poder viure més tranquil en el moment de jubilar-se, una molt bona opció són els plans o els fons de pensions temàtics, perquè poden generar grans oportunitats de creixement de l'estalvi».
Els fons de megatendències tenen un perfil de risc més gran que, per exemple, els garantits o la renda fixa, però, com aposten per les inversions en un horitzó temporal més gran, estan menys exposats als cicles econòmics i a la volatilitat. De fet, solen invertir en diversos sectors, regions i mercats de tot el món, sempre que estiguin relacionats amb la temàtica de fons. A més, com és habitual que es fixin en empreses que estan en fase de creixement, la seva inclinació apunta cap a l'apreciació a mitjà i llarg termini.
El seu principal risc és identificar correctament aquelles tendències que cobraran més protagonisme en els propers anys, ja que, si no es fa així, pot suposar que es pateixin caigudes en la rendibilitat. En aquesta línia, el paper dels assessors financers és clau per estudiar acuradament les possibilitats d'èxit d'aquests fons i si la seva filosofia d'inversió és d'acord amb la de partícip.
En el cas dels 'jubillennials', combinar aquest tipus de productes amb altres de menor risc, com bons o lletres del tresor, pot servir per obtenir una revaloració del seu patrimoni mitjançant una gestió activa, apostant per una major diversificació, d'acord amb unes necessitats econòmiques suficients per complir les seves expectatives de viure més anys i en millors condicions de salut. Tal com sentencia Vilalta, «és important recordar sempre que, a l'hora d'invertir, cal tenir en consideració la diversificació en productes que incorporin múltiples actius; la paciència, respectant els horitzons d'inversió; i la constància, realitzant aportacions periòdiques».
