Les crisis econòmiques com l'actual són el brou de cultiu perfecte per a les anomenades «paradetes financeres», les entitats que ofereixen i presten serveis d'inversió sense estar autoritzades per fer-ho. De fet, entre els mesos de març i juny, els advertiments que va rebre la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) sobre aquestes entitats es van incrementar un 34 % en comparació amb el mateix període de l'any anterior. Des de gener fins a finals d'agost, 'ens regulador borsari espanyol ha emès 258 avisos sobre entitats d'inversió no autoritzades, enfront de les 198 del mateix període del 2019, any en què es va registrar un rècord d'avisos amb un increment interanual del 413 %.
Tot i que normalment tenen una aparença professional, en realitat es tracta d'activitats que tenen com a únic objectiu enganyar el client amb falses perspectives d'inversions per acabar quedant-se amb els seus diners. La Policia Nacional s'encarrega de desmantellar-les, però sempre en sorgeixen d’altres, segons afirma l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que aconsella estar-ne alerta ja que són moltes les formes que adopten per entabanar els nous inversors.
Et pot interessar: El frau ‘online’ creix amb el coronavirus: claus per detectar-lo amb intel·ligència artificial i aprenentatge automàtic
Tal com informa l'ens regulador espanyol a la seva pàgina web, els inversors potencials han de tenir en compte que els elevats rendiments que ofereixen solen ser massa bons per ser certs. A més, quan aquestes «paradetes» no poden justificar les pèrdues, simplement desapareixen o canvien de nom. És a dir, no es tracta d'entitats més o menys solvents o amb més o menys habilitats en la gestió financera, sinó d'estafes.
Pel que fa a quin tipus d'inversor és susceptible de caure en aquests enganys, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) afirma que no hi ha un tipus concret de víctima, ja que sovint es tracta d'estafes molt elaborades i amb una aparença que aporta credibilitat i en què qualsevol hi pot caure: petits empresaris, particulars amb un cert nivell d'estalvi, professionals liberals, etc.
L'impacte de la COVID-19
Tot i que encara pot ser aviat per establir un patró i malgrat que la tendència anterior era un increment del nombre de casos (en gran part explicats per l'augment de la investigació i el reforç dels equips que s’hi destinen, d’acord amb el que ha assegurat el mateix president de la CNMV, Sebastià Albella), des que va esclatar la pandèmia de la COVID-19 el nombre de «paradetes financeres» a Espanya ha augmentat. L’OCU s’ha pronunciat en aquest sentit i ha advertit que una crisi com l'actual és el «brou de cultiu» per a aquest tipus de delictes. En aquest context, és un fet que l'activitat a Internet dels usuaris ha augmentat i és aquí on els inversors poden haver entrat en contacte amb aquest tipus de companyies il·legals. De fet, l'Europol ha batejat aquest i un altre tipus d'estafa com a «coronadelictes» (coronacrimes en anglès).
La CNMV adverteix que han detectat entitats qualificades com a «paradetes financeres» vinculades a la COVID-19 i que ofereixen informació als inversors sobre les conseqüències en els mercats financers de l'expansió del virus. Aquestes entitats asseguren oferir serveis per identificar i gestionar els riscos potencials i així aprofitar les possibles oportunitats.
Com podem detectar les «paradetes financeres»?
Els canals que utilitzen els artífexs de les anomenades «paradetes financeres» per contactar amb les seves víctimes potencials no són diferents dels que pot emprar qualsevol entitat autoritzada legalment per difondre les seves propostes comercials entre clients o possibles clients: telèfon, correu postal, correu electrònic, pàgines web, etc. La diferència rau en la manera en què s'utilitzen aquests canals, el tipus de missatges que transmeten i l'actitud general que mostren per aconseguir els seus objectius. Per obtenir els contactes recorren a bases de dades (sovint obtingudes de manera fraudulenta), de les quals extreuen adreces de persones que, per exemple, han subscrit un determinat producte financer, que reben periòdicament una publicació econòmica o que, fins i tot, en alguna ocasió van respondre determinades enquestes en què revelaven les seves preferències, les seves aficions i la seva situació econòmica familiar.
Entre les tècniques utilitzades per correu electrònic, el phishing és una de les més esteses. Es tracta de correus electrònics que semblen procedir d'entitats financeres reconegudes i solvents, en què, fent al·lusió a uns suposats motius de seguretat, sol·liciten al destinatari les seves claus personals d'accés als comptes bancaris. És important recordar que cap entitat autoritzada demana als seus clients informació personal ni claus completes.
Més sofisticada és l'acció anomenada pharming, un tipus de ciberatac amb el qual s'intenta redirigir l’internauta a una pàgina web fraudulenta. Es fa explotant vulnerabilitats de software en els servidors de noms de domini (DNS, per les seves sigles en anglès) o en els equips dels mateixos usuaris, que permeten als atacants redirigir un nom de domini a un altre ordinador diferent. Amb aquesta acció, els lladres de dades aconsegueixen que les pàgines visitades simulin, en aparença, les autèntiques, però en realitat són unes altres creades per obtenir dades confidencials. Per tant, l'internauta introdueix les seves dades sense cap sospita i sense saber que les està enviant a un delinqüent.
Com ens podem protegir d’una possible «paradeta financera»?
El primer pas per protegir-se d'una «paradeta financera» és identificar-la com a tal. A més de sospitar de certs comportaments com els que hem esmentat anteriorment, el més aconsellable és no confiar en cap entitat desconeguda mentre no s'hagi pogut verificar que està degudament autoritzada per prestar serveis d'inversió. En cas de dubte, abans de lliurar el capital, es pot recórrer als següents mecanismes:
- Demanar informació a la CNMV; en concret, a l'Oficina d'Atenció a l'Inversor. És el lloc on s'obté informació sobre si una entitat està autoritzada, registrada i supervisada. També hi ha els registres públics, disponibles a través de la pàgina web de l'organisme regulador a Espanya. Així mateix, es pot visitar la pàgina web de l'Organització Internacional de Comissions de Valors (IOSCO per les seves sigles en anglès), en què els organismes supervisors membres de l'organització inclouen advertències sobre aquest tipus d'entitats. A més, la CNMV difon regularment avisos sobre les entitats de què sospita que estan prestant serveis d'inversió sense autorització.
- Identificar les peculiaritats de l’operativa proposada. De vegades, les activitats de les «paradetes» s'emmascaren sota l'aparença de contractes d'assessorament, en els quals a canvi de les recomanacions es cobra al client un elevat percentatge de la inversió que, a més, sol acabar amb la pèrdua total del capital. Tanmateix, totes les entitats que realitzen assessorament personalitzat en matèria d'inversió han d'estar inscrites en un registre públic, la consulta del qual permetrà a les víctimes potencials comprovar si la societat està o no autoritzada per prestar aquest servei. A això s'afegeix el fet que les «paradetes financeres» solen exigir que els diners es desemborsin amb un ingrés en un compte corrent (de vegades a l'estranger) a nom d'una societat no espanyola i les inversions que ofereixen solen ser productes financers complexos en mercats estrangers, sovint desconeguts.
- Exigir que proporcionin respostes clares. L'inversor no només té el dret, sinó també l'obligació, de conèixer per endavant tots els aspectes rellevants de la inversió proposada. Precisament, una de les principals diferències entre les entitats autoritzades i les «paradetes financeres» és que les primeres conviden l’inversor a plantejar els seus dubtes i li faciliten tota la informació necessària, mentre que l'objectiu dels estafadors és confondre la persona i fer que se senti ignorant perquè confiï en ells sense qüestionar-ne els arguments.
Et pot interessar: La seguretat a Internet en el punt de mira de les empreses
Què he fer si ja els ha entregat els diners?
En aquest cas, cal contemplar la possibilitat que no sempre es pot recuperar el capital, encara que és important estar atent a certs senyals per intentar reaccionar abans que sigui massa tard. Normalment, quan ja s'han entregat els diners, la persona de contacte esdevé inaccessible, no atén les sol·licituds de reemborsament i no es rep cap informació o la que s'obté és insuficient i incomprensible. Aquests són alguns dels comportaments irregulars que delaten una «paradeta financera».
Si es produeix aquesta situació, és aconsellable pressionar-los perquè retornin els diners i, si cal, amenaçar-los d'acudir a les autoritats. Aquest avís no sempre és efectiu, ja que precisament la seva situació d'il·legalitat els permet desaparèixer o canviar de nom amb una gran facilitat, cosa que dificulta l'actuació dels organismes supervisors.
També pot passar que la seva resposta sigui que la inversió no ha anat com s'esperava, que s'han registrat pèrdues i que precisament en aquest moment no convé desfer posicions, sinó augmentar la inversió per aprofitar el canvi de tendència imminent. El que és realment perillós en aquest cas és continuar fent aportacions, ja que amb tota seguretat aquest capital tampoc no es recuperarà.
En tot cas, tant si l'inversor aconsegueix que li retornin tot o part del capital com si no és així, és molt important comunicar els fets a la CNMV i denunciar el que ha passat a la policia o al jutjat corresponent. Les denúncies presentades permeten als organismes responsables difondre les advertències corresponents i ajuden a que altres inversors no siguin estafats per la mateixa «paradeta financera».
