En l’any 2035, una de cada quatre persones tindrà més de 65 anys a Espanya. L'envelliment de la població i l'augment de l’esperança de vida apunten que les prestacions que rebran els pensionistes del futur seran més baixes. Per intentar garantir la viabilitat del sistema de pensions, el Govern debat amb els agents socials una futura reforma que, entre altres coses, planteja la revisió de la fórmula de revaloració de les pensions. L'objectiu és que, encara que s'ajusti automàticament als vaivens de la inflació de l'any anterior, també contempli, per exemple, que en aquells exercicis en què es produeixi una caiguda en els preus, les prestacions es congelin.
No serà aquesta l'única mesura encaminada a consolidar la sostenibilitat del sistema: l'accés a les pensions contributives es podria endurir, reduint (i penalitzant) el nombre de jubilacions anticipades, fomentant el retard de la data efectiva de jubilació, incrementant el període de cotització per al càlcul de les pensions o revisant a l'alça les bases mínimes de cotització.
Davant d'aquesta perspectiva, sembla necessari que les persones en actiu planifiquin una estratègia a llarg termini que complementi els seus ingressos després de la jubilació si no volen perdre poder adquisitiu i volen portar una vida tranquil·la i sense sobresalts.
Pot interessar-te: La importància de complementar la pensió de jubilació: les prestacions cauran un 20 % amb les reformes ja aprovades
Alternatives d'estalvi privat
La millor alternativa possible davant la incertesa amb relació al futur del sistema de pensions és estar preparat financerament davant el que pugui passar. I això només té una solució, amb independència de l'edat o de la situació personal de cada inversor: l'estalvi privat. Això implica destinar periòdicament una part de la renda a les necessitats futures, al mateix temps que aquest capital es posa a treballar per anar generant rendibilitat.
Pot interessar-te: A quina edat és recomanable obrir un pla de pensions?
Dins de les alternatives financeres per collir plusvàlues per l'estalvi de cara a la jubilació, l'opció preferida pels espanyols és la dels plans de pensions individuals que, segons les dades de la Direcció General d'Assegurances i Fons de Pensions (DGSiFP) al tancament del 2020, comptava amb un volum gestionat d'uns 165.000 milions d'euros. A molta distància se situen els plans de pensions d'empresa, amb prop de 80.000 milions, seguits dels plans de previsió assegurats (PPA), que amb prou feines superen els 12.000 milions d'euros.
No obstant això, no resulta senzill escollir entre tota l'oferta de productes d'estalvi a llarg termini que es comercialitza a Espanya. Com tampoc ho és adaptar aquest producte o l'estratègia de planificació financera de la jubilació d'acord amb els canvis que experimenta cada persona al llarg de la seva vida. A més, cal analitzar factors com ara els ingressos, les expectatives vitals o les càrregues familiars; però, també, altres més complexos com ara la diversificació entre un o més plans de pensions i productes d'estalvi, d'acord tant a nivell de risc com a la necessitat de diversificació del patrimoni. Per tot això, resulta fonamental el suport professional que brinden els assessors financers.
Des del pla fiscal, cada producte de previsió social complementària compta amb les seves particularitats. En el cas específic dels plans de pensions individuals, l'estalvi invertit és deduïble en la declaració de la Renda, si bé les aportacions anuals estan limitades a 2.000 euros o al 30 % dels rendiments nets de la feina. A més, el pla de pensions redueix el tipus marginal de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), el que significa que, a majors aportacions a aquest producte, disminueix de manera més significativa la base imposable. En el moment en què una persona es jubili, és possible rescatar els diners en forma de renda, capital o de forma mixta, tributant sempre com a rendes de la feina, és a dir, com a un ingrés extra. Així, segons la manera en què es decideixi recollir aquest capital, la diferència neta final a percebre pot ser molt important, una cosa en què els assessors també ofereixen un ajut rellevant per poder escollir l'opció que més afavoreixi econòmicament en cada cas.
Pot interessar-te: Principals novetats sobre fons i plans de pensions en la declaració de la Renda
Els beneficis de l'assessorament professional
Els espanyols es troben entre els europeus menys propensos a estalviar, cosa que revela la feina per davant que s'ha de fer per millorar l’educació financera dels ciutadans. Per complementar aquesta necessitat de coneixement, els assessors financers aporten una ajuda fonamental, estudiant les necessitats econòmiques de cada client, construint una estratègia de gestió del seu patrimoni flexible i que s'adapti als canvis en la seva vida. En definitiva, contribueixen de manera decisiva al fet que augmentin les probabilitats que s'assoleixin els objectius vitals marcats en el llarg termini per cada estalviador.
Un assessor financer avalua des d'una òptica professional si les inversions dels seus clients són les adequades per assolir els seus objectius, definint el seu perfil psicològic de tolerància al risc per organitzar, en virtut d'això, l'estructura del seu patrimoni. En aquesta línia, per exemple, poden aportar una ajuda fonamental per decantar-se per l'elecció d’ un pla de pensions de cicle de vida, que és un producte que inverteix amb un horitzó temporal determinat, i que adapta les seves inversions anualment reduint el percentatge en renda variable i la durada de la renda fixa. D'aquesta manera, es disminueix el risc a mesura que es va apropant la data de cobrament del pla.
