movi-image-espana-objetivo-simetrico-inflacion-1
Envia'ns suggerències
Inversions Personals
4 min del teu temps

Què significa per a Espanya el nou objectiu «simètric» d'inflació europeu

22/09/2021

El canvi d'estratègia del BCE afecta tant les economies dels estats membres com les carteres dels inversors minoristes. Per això, resulta fonamental analitzar quines modificacions s'han de dur a terme per intentar aprofitar el context de recuperació

L'estabilitat en els preus és crítica per a una economia, ja que contribueix a reforçar l'activitat comercial, protegir l'ocupació i ajudar els ciutadans a tenir plena confiança en el valor dels seus estalvis al llarg del temps. Una inflació elevada pot comportar una espiral alcista en els preus, cosa que afebleix el poder adquisitiu dels consumidors, que perden capacitat de compra. Una situació que pot fer que planificar els estalvis i les inversions sigui més difícil tant per als particulars com per a les empreses.

Després d'uns mesos molt convulsos a causa de la pandèmia global del coronavirus i les restriccions comercials i a la mobilitat que es van haver d’implementar per disminuir el nombre de contagis, l'economia mundial sembla estar immersa en un procés de reequilibri. La bona marxa del procés de vacunació ha estimulat l'activitat fins al punt que, en països com ara Espanya, les previsions del Govern són d'un creixement el 2021 del producte interior brut (PIB) del 6,1 %.

Per què puja ara la inflació?

Tal com indica Federico Servetto, director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, durant els últims anys «hi ha hagut forces deflacionistes que han mantingut la inflació molt baixa si es compara amb les dades de l'últim mig segle». Algunes d'aquestes forces han estat una demografia amb taxes de creixement molt baixes o nul·les, un major desenvolupament tecnològic que redueix el preu dels productes i una globalització que ha afectat els costos de producció i els ha mantingut encara més baixos. «Per això, les polítiques expansives dels bancs centrals després de la gran crisi financera de 2008 no han repercutit en una inflació ascendent», assenyala Servetto.

«La magnitud de les grans injeccions de liquiditat provocarà un comportament de la inflació substancialment diferent», Servetto, Banc Sabadell

No obstant això, aquesta vegada podria ser diferent. «La magnitud de les grans injeccions de liquiditat s'uneix a un increment de la despesa que no s'ha vist des de la Segona Guerra Mundial i, a causa de les dimensions d'aquestes polítiques, és probable que s'observi una inflació més elevada durant els següents mesos i, potser, anys», assenyala. En la seva opinió, la inflació esperada per a aquest any i per al 2022 està per sobre de la tendència, tot i que a partir d'aquest any ja tornaria a convergir cap a aquesta.

Pot interessar-te: Augment de la inflació: quins actius d'inversió hem de triar?

És a dir, que el dinamisme de l'economia té la seva principal amenaça en el fantasma de la inflació. Al llarg dels últims mesos, nombrosos bancs centrals, com ara el Banc Central Europeu (BCE) o la Reserva Federal dels Estats Units (Fed), han incrementat la compra de deute públic contribuint al fet que els estats es poguessin finançar en un intent de contribuir a la sostenibilitat de l'economia. A mesura que s'ha anat normalitzant l'activitat, aquest increment en els diners emesos pels bancs centrals està provocant un excés de liquiditat, que estimula l'avenç de la inflació.

A més, l'increment d’estalvi acumulat per moltes llars durant la crisi sanitària també s'està canalitzant cap a un major consum, en un context en què continua havent-hi certes restriccions d'oferta. Una conjuntura que està provocant certs «colls d'ampolla» en alguns sectors i que també fomenta un encariment dels preus com passa amb el sector de l'alimentació, el de l'habitatge o el de l'energia. A Espanya, d'acord amb les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'índex de preus de consum (IPC) corresponent al juny va arribar a un increment interanual del 2,7 %, el que significa la seva taxa més elevada des de 2017.

Pot interessar-te: Els teus estalvis estan perdent valor?


El canvi d'estratègia del BCE

Al començament de juliol, el BCE va decidir flexibilitzar la seva política d'inflació, passant de situar-la «per sota però a prop del 2 %», a optar per un «objectiu simètric» del 2 % a mitjà termini. Aquest canvi, el primer en 18 anys que duu a terme l'entitat d'aquesta magnitud, recalca la preocupació de la institució que presideix Christine Lagarde per evitar que la inflació limiti el seu marge de polítiques, obligant-lo a prémer el fre en els primers compassos de la recuperació.

Aquesta variació en la seva estratègia és molt rellevant, ja que, d'una banda, redueix les possibilitats del BCE d'apujar els tipus d’interès en un futur pròxim, el que significa que continuarà sent més barat que en altres moments del passat el cost de finançament (fet important per a països com ara Espanya, que es troben en plena fase de recuperació econòmica). D'altra banda, es redueix la incertesa que existia en el mercat sobre els plans de l'entitat, afavorint que els Estats més endeutats (de nou, el cas d'Espanya) no hagin d'afrontar a curt termini el problema d'uns tipus d’interès més elevats.

Què passa des de l'òptica de la inversió?

Segons les xifres de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (INVERCO), les famílies espanyoles mantenen més de 990.000 milions d'euros en dipòsits i en efectiu, cosa que, en el context actual, els fa perdre poder adquisitiu. En paraules de Servetto, «l'alternativa per evitar aquesta realitat passa per fer el salt a la inversió».

«L'alternativa per a un inversor minorista per evitar perdre poder adquisitiu en un entorn d'inflació creixent és fer el salt a la inversió», Servetto, Banc Sabadell

La renda variable i les matèries primeres semblen ser actius d'inversió que es poden beneficiar de l'actual context. Tal com assenyala el director d'Estratègia de Clients de Banc Sabadell, «la renda variable es compon de les accions de les empreses amb un valor molt lligat als beneficis de les companyies, que no són altra cosa que el marge entre les vendes i els costos. Si els preus pugen, les vendes de les empreses també ho fan i, encara que de forma associada però no directa, també augmenten els costos. «D'aquesta manera, els marges es mantenen i la renda variable no experimenta canvis substancials ni directes per l'augment o la baixada de l'índex de preus».

Pel que fa les matèries primeres, Servetto indica que el seu valor està lligat al cost marginal de la seva extracció que iguala l’oferta i la demanda, i que és independent de la divisa en què s’expressi. «Si es deprecia el valor dels diners (inflació), l'únic que es percebrà és que es necessitaran més dòlars (o la divisa que correspongui) per comprar un barril de petroli o una tona de coure. En altres paraules, el valor de la commodity es manté, però el seu preu puja perquè la divisa es devalua. Per tant, l'inversor no percep l'efecte de la inflació en la inversió.

D'aquesta manera, tant amb un tipus d'actiu com amb l'altre, Servetto afirma que «l'inversor apostarà pel creixement econòmic gairebé sense percebre l'efecte de la inflació, que afecta de forma molt més directa a actius com ara la renda fixa, principalment pública i, en menor mesura, privada atès que hi ha un diferencial que pot actuar de 'matalàs'».

 

Fotografia de Ivars Krutainis a Unsplash
-Categories i etiquetes-
up