La situació derivada de la pandèmia de la COVID-19 ha tingut un enorme impacte en l'economia espanyola, però la recuperació post-Covid-19 comença a ser una realitat. Les noves projeccions macroeconòmiques del Banc d'Espanya reflecteixen una visió més optimista respecte a les realitzades anteriorment. El passat mes de març, aquest organisme esperava creixements del 6 % el 2021, del 5,3 % el 2022 i de l'1,7 % en 2023. Però en el seu últim informe trimestral, avança a la fi de 2022 la recuperació del nivell del producte interior brut (PIB) previ a la crisi sanitària amb un creixement del 5,8%, mentre que per a finals de 2023 estarà un 1,9 % per sobre del percentatge previ a la pandèmia. Aquesta anàlisi ha millorat al 6,2 % el creixement previst per a 2021.
La reducció en el nombre de contagiats, l'avanç en el procés de vacunació i les ajudes previstes del Fons de Recuperació Europeu, també conegut com a Next Generation EU, són algunes de les causes que donen cert marge a l'optimisme. «Ens hem enfrontat a una crisi amb un clar impacte asimètric a nivell sectorial, on activitats com ara el turisme o el transport de passatgers s'han vist especialment castigades», va afirmar Núria Mas, professora d'IESE Business School i consellera del Banc d'Espanya, al fòrum «Economia espanyola: mirades a llarg termini», organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Donar temps (i suport) per a la recuperació
Els experts reunits pel Col·legi d’Economistes de Catalunya coincideixen que abans de la crisi sanitària, el sector empresarial gaudia, en general, d’una relativa fortalesa. «La reactivació de l'activitat econòmica hauria de contribuir a una millora de la situació de les empreses. La vacunació i el Fons de Recuperació Europeu permetran que el PIB mostri un important dinamisme aquest any i el vinent», van defensar des de Banc Sabadell.
La política econòmica ha de continuar salvaguardant el teixit productiu mentre durin els efectes de la crisi. Toni Roldán, director d'Esade Centre for Economic Policy (EsadeEcPol), ha considerat que «en els pròxims mesos, la intervenció pública hauria de centrar-se a evitar la destrossa del teixit productiu, reforçant i agilitzant el suport a les petites i mitjanes empreses (pimes) viables». Per al Banc d'Espanya, els ajuts s'han de mantenir fins que la recuperació sigui sòlida.
Pot interessar-te: Com arribarà el Fons de Recuperació Europeu a les pimes?
«Cal donar temps perquè l'economia consolidi la seva recuperació i els diferents sectors puguin desenvolupar la seva activitat amb normalitat», va afirmar Mas, per a qui resulta imprescindible «facilitar al màxim que les empreses viables segueixin operant». Des de Banc Sabadell es va afegir que «a la retirada de les mesures d'estímul s'hauria de tenir en compte l'asimetria en els impactes d'aquesta crisi per als diferents sectors i empreses».
Accedeix al simulador de Banc Sabadell per conèixer tota la informació per accedir a la línia COVID-19 d'ajuts directes a autònoms i empreses
Menys traves i major digitalització
Els experts recomanen reduir les traves administratives per a la realització de l'activitat empresarial i que la política econòmica contribueixi a millorar el dinamisme del teixit productiu i incidir en aspectes com ara la mida i la innovació de les empreses. En aquest sentit, Banc Sabadell ha considerat que «els recursos procedents del Fons haurien de contribuir en l'avanç cap a una administració pública moderna i eficaç».
Roldán va defensar «eliminar les barreres regulatòries que frenen el creixement empresarial» i ha remarcat que «és important recordar que les empreses espanyoles són igual de productives que les alemanyes, però el problema és que són molt més petites». El director d’EsadeEcPol va apuntar també la problemàtica associada a «una limitada digitalització de les nostres empreses, sobretot de les pimes», que suposen gairebé la totalitat del teixit empresarial a Espanya. Aquest últim és un dels reptes assenyalats per diversos organismes.
Pot interessar-te: Fons de Recuperació Europeu: l'hora de les ajudes a la digitalització
La crisi sanitària ha accelerat cinc anys la digitalització de les empreses i el 90 % d'aquestes vol realitzar la seva transformació digital com més aviat millor, segons dades aportades per la iniciativa Exporta Digital. A moltes empreses, la digitalització els va donar l'oportunitat de sobreviure durant la pandèmia, mentre que altres no van tenir la mateixa sort. Per això, organismes com ara la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME) reclamen ajuts per a la digitalització, amb l'objectiu que serveixi com a palanca per guanyar competitivitat.
Cercar oportunitats internacionals
Des d'altres fòrums s'advoca per la internacionalització de les empreses espanyoles com a una oportunitat en el nou marc del comerç internacional que es dibuixa després de la crisi post-Covid-19. Tot i la incertesa, «en els mesos vinents i anys les empreses espanyoles acceleraran la cerca d'oportunitats internacionals», segons una anàlisi de la consultora KPMG, en col·laboració amb la Cambra de Comerç d'Espanya. El negoci internacional s'ha vist menys impactat que el domèstic i és previsible que segueixi guanyant quota en la seva facturació, remarca l'estudi.
De fet, el 77 % de les empreses espanyoles amb activitat internacional explora noves oportunitats a conseqüència de la crisi, mentre que només un 15 % ha paralitzat temporalment la seva prospecció de noves vies de creixement més enllà de les fronteres espanyoles. Les destinacions més dinàmiques són la Unió Europea, on es manté la major part d'activitat, Estats Units, Llatinoamèrica, Xina i el sud-est asiàtic, assenyala KPMG.
Al futur se li suma un últim repte: com és l'aposta pel sector industrial. «Bona part de la indústria a Espanya està en mans estrangeres. L'empresariat espanyol s'ho hauria de replantejar. Podria reorientar les seves inversions cap a aquest àmbit: més indústria i menys totxo», apunta Juan Fernando Robles, professor d'Estudis Financers de CEF-UDIMA. I és que, tal com adverteix el Banc d'Espanya, és imprescindible una profunda transformació de l'economia espanyola basada en reformes estructurals ambicioses i en amplis consensos.
