L’any passat la pandèmia va obligar un milió de persones a enfrontar-se a una experiència nova: el teletreball va irrompre en la vida de molts empleats i va posar a prova la seva capacitat d'adaptació. La xifra, destacada a l'última enquesta de població activa de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), se sumava a les 950.000 persones que ja treballaven a distància el 2019, el que en total suposava que gairebé dos milions d'espanyols teletreballaven. Gairebé un any després que milers d'empreses implantessin amb una certa incertesa el treball en remot, les conclusions sobre l'eficàcia d'aquest model són dispars i fins i tot contradictòries. Mentre que alguns treballadors destaquen que tenen més temps lliure (un 75,7 %, segons les dades de la plataforma de treball Fiverr), altres asseguren que mai repetirien aquesta experiència (un 30,6 %). Els especialistes ho analitzen com dues cares d'una mateixa moneda: d'una banda, treballar des de casa redueix l'absentisme, millora la petjada ambiental i fomenta la conciliació, però de l'altra, augmenta la sensació d'aïllament, el sedentarisme i l'estrès.
L'expert en teletreball Manel Fernández Jaria, assessor d'alts directius i professor d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és clar: «El primer que cal entendre és que no és el mateix teletreballar que dur l'oficina a casa. I també que el treball en remot no només consisteix a encendre un ordinador des del domicili. Hi ha punts importants per fer-ho bé». Què s'ha estat fent malament? Quines són les claus per entendre el futur d'aquesta forma de treballar?
Passat: una crisi que va configurar la primera llei del teletreball
La poca experiència que es tenia sobre la matèria es va combatre amb «la millor versió que va aflorar entre els treballadors durant la pandèmia», considera Fernández Jaria. L'esforç va ser tan gran que el 66 % de les empreses espanyoles van augmentar la seva productivitat durant el tercer trimestre del 2020, segons un estudi de la consultoria tecnològica Capgemini. El professor de la UOC explica que aquesta determinació a l'hora de teletreballar pot durar un temps, però no sempre. I així ha estat. Després de mesos de treball en remot, els professionals van començar a afirmar que se sentien més cansats —un 56 % com a conseqüència de la connexió permanent, segons el mateix informe. El Govern va detectar que les noves circumstàncies tenien llacunes legals, el que va donar lloc al Reial decret llei 28/2020 sobre el teletreball, que va entrar en vigor el passat mes d’octubre.
LES SIS CLAUS DE LA LLEI DEL TELETREBALL
- Es considera teletreball al fet que les hores treballades en remot siguin com a mínim del 30 % de la jornada durant un període de tres mesos, el que equival a un dia i mig a la setmana.
- Treballar mitja jornada des de casa o fins i tot un dia sencer de tant en tant no serà considerat teletreball, sinó un element de flexibilitat que es reconeix als treballadors.
- L'empresa ha d'encarregar-se de dotar el treballador dels mitjans i dels equips que necessita per exercir la seva activitat a distància i de fer-ne el manteniment.
- Cal formalitzar un acord escrit entre el treballador i l’empresa per determinar aquestes despeses i com s'abonen.
- L'empresa té un termini de 10 dies per lliurar el text als representants dels treballadors i després l'haurà de remetre a l'Oficina d'Ocupació.
- La nova llei garanteix el dret a la desconnexió digital.
Present: aprenent a teletreballar (bé)
A punt que es compleixi el primer any de l'esclat de la pandèmia, les empreses i els treballadors segueixen adaptant-se a la realitat del teletreball. I ho demostra el fet que el 55 % de les pimes reconeixen haver acudit a professionals perquè els ajudessin a digitalitzar-se, segons Fiverr. Aquesta enquesta mostra una radiografia de com es troben molts empleats: un de cada tres han augmentat de pes, molts mengen de forma poc saludable, practiquen menys esport i pateixen més dolors musculars i de mal de cap. Mentre que molts treballadors ho atribueixen al teletreball, Fernández Jaria no dubta a apuntar en una sola direcció: «No sabem teletreballar».
Per ser més productius, assenyala l'expert, cal començar a complir diverses mesures bàsiques. La primera: seleccionar un espai adequat, on un es trobi a gust. «Cal redissenyar el nou saló-oficina o el racó que s'ha establert. I encara que pugui semblar que és una qüestió intranscendent, tenir aquest lloc reforçarà la productivitat», recomana Fernández Jaria. La seva teoria és simple: que la nostra ment sàpiga que hi ha un cert espai que separa l'activitat laboral de la domèstica. La segona mesura suposa fomentar l'ordre al lloc de treball, el que reduirà el possible estrès i farà guanyar temps quan es necessiti trobar alguna cosa amb urgència.
La tercera mesura es basa a definir bé una rutina de treball. La nova modalitat ha permès que milers de treballadors puguin organitzar el seu dia a dia amb més flexibilitat. Però també és una arma de doble tall si no se sap aplicar bé: jornades de treball fins a altes hores de la nit, àpats a deshora, etc. La clau principal, diu Fernández Jaria, és planificar els objectius de cada dia i discutir amb l'empresa la viabilitat dels temps. També cal acordar amb els superiors quina serà la rutina i quines seran les hores en què s'haurà d'estar connectat. «Moltes vegades, el cap truca a un empleat i no hi és. I quan un no hi és, l’últim que pensarà el nostre cervell és que està ocupat en una altra cosa», explica. L'ideal és que sigui el cap el que doni pautes perquè cadascú construeixi la seva rutina.
PASSOS PER CREAR UN HÀBIT
Consells de l'expert en teletreball Manel Fernández Jaria:
- Començar el dia amb una certa calma mental. Destinar cinc minuts a despertar-se, aclarir la ment i definir un objectiu del dia a nivell professional, social i personal.
- Preparar l'organisme. Dedicar temps per a la higiene personal, preparar un bon esmorzar saludable, fer servir roba còmoda i repassar la llista de tasques. «Aixecar-se del llit i començar a treballar sense treure’s el pijama és el pitjor missatge que podem donar al nostre cervell».
- Ser proactiu. Treballar i, en la mesura del possible, tenir contacte amb els companys.
- Programar el dia següent. Reservar-se cinc minuts abans d'acabar la jornada laboral per programar les tasques del proper dia.
- Saber tancar. Quan s'acaba la feina, s'ha acabat. No convé fer res més relacionat amb l'activitat laboral fins al dia següent.
Futur: una nova forma de treballar
Les últimes enquestes determinen que, quan la pandèmia estigui controlada, el teletreball seguirà. El 76 % de les petites i mitjanes empreses (pimes) mantindran aquest model després de la crisi, segons Fiverr. Els beneficis són múltiples: reducció del cost dels lloguers i de les despeses de viatges, increment de la productivitat, etc., però cap a on van les noves tendències?
Un cop establerts els hàbits que assenyala Fernández Jaria i l'aplicació de la llei, el següent pas és promoure dins de les empreses plans de salut i benestar.
Diverses asseguradores mèdiques destaquen que són una inversió i xifren que només les iniciatives relacionades amb la salut mental de les plantilles poden portar retorns de fins a 60 vegades el capital, segons un estudi de Cigna.
Banc Sabadell va posar a disposició dels seus empleats psicòlegs per aprendre a afrontar els nous escenaris. «A Banc Sabadell, juntament amb l'equip sanitari d’ASPY, comptem amb un protocol d'actuació per ajudar, a causa del virus, els nostres empleats a gestionar l'estrès emocional que pot provocar aquesta situació. El primer pas a seguir és fer un qüestionari que ajuda a valorar el grau d'estrès del treballador o de la treballadora i, llavors, a partir dels resultats, es fa una trucada telefònica o una trucada de vídeo per iniciar l'atenció psicològica», explica Joan Lluch, director de Prevenció de Riscos Laborals de Banc Sabadell.
En aquest punt, els especialistes centren el focus en les relacions socials entre empleats que, amb la nova forma de treballar, corren el risc d’aïllar-se. Fomentar la idea d'equip, explica Fernández Jaria, serà una de les tasques dels responsables. «És important també que les empreses inverteixin en prevenció per a la salut emotiva. Anticipar-se al problema és la millor solució», destaca l'expert.
Un altre punt a tenir en compte seran els recursos que les empreses hauran de destinar a la ciberseguretat dels seus empleats. No només amb programes i entorns segurs, sinó també amb cursos sobre la matèria. La digitalització en general serà una qüestió de supervivència per a molts negocis, de manera que formar-se en aquest camp i aprendre de les noves tecnologies i dels models que vagin sortint serà una aposta segura.
UN HABITATGE, DIVERSOS LLOCS DE TREBALL
Consells de l'expert en teletreball Manel Fernández Jaria:
- Quan diversos membres de la llar teletreballen, cadascun ha de definir el seu espai de treball personal.
- Pautar diverses normes de convivència (tasques de la llar, horaris dels àpats, etc.). Una d'elles ha d'incentivar les reunions entre els membres de la llar i fomentar la connexió familiar.
- Marcar els patrons de com actuar si algú té dies importants a la feina. Per exemple, cal avisar que es farà una videotrucada de feina i que no se’l pot molestar.
