Durant el curs 2017-2018, uns 205.000 estudiants van començar un màster a Espanya. D’aquests, gairebé 74.000 ho van fer en entitats privades. Una xifra que gairebé triplica la de 2009, quan els matriculats totals van ser una mica més de 81.000, segons dades del Ministeri d’Educació. Aquest creixement aporta una visió general de la importància que aquests cursos han adquirit. Si t’has plantejat fer un màster, és possible que tinguis dubtes: Quin trio? on? i quant em costarà? Descobreix com resoldre-les amb aquesta guia.
Tipus de màster
Hi ha una enorme varietat, segons la carrera que hagis fet. Per un costat, hi ha els facilitadors, imprescindibles per exercir determinades professions (com la de professor i advocat…) i, per altre, els d’especialització, que “completen la formació i desenvolupen les capacitats i les habilitats en un determinat àmbit”, exposa Julia Prats, responsable dels programes de màster a l’escola de negocis IESE. Pel que fa al tipus de titulació que tenen d’oferta, hi ha els oficials, pas previ per accedir després a estudis de doctorat i els anomenats “propis” que no habiliten per accedir a un doctorat, però amb els quals s’obté una titulació reconeguda.
No s’han d’oblidar els màsters Erasmus Mundus, semblants als Erasmus de les titulacions de grau que s’imparteixen en diverses universitats europees, i que es cursen una vegada conclosos aquests.
Al marge d’aquesta tipologia i fins fa poc, els màsters que solen durar un o dos anys, només es podien cursar de forma presencial. No obstant això, les noves tecnologies han permès que l’oferta s’hagi pogut ampliar amb els semipresencials: només hi vas uns dies i la resta de la formació la fas a distància o online. Estan pensats per aquells que no poden anar al centre d’estudis tots els dies, el seu horari de feina no s’ajusta al del màster o viuen lluny de la universitat.
Malgrat aquest ventall de possibilitats, els presencials són els més sol·licitats, amb una oferta que arriba a més de 3.456 opcions davant dels 959 dels dos tipus, segons dades del Ministeri d’Educació.
Qui pot accedir a un màster?
Per accedir a un màster és necessari, en principi, estar en possessió d’un títol de grau obtingut a Espanya o, si l’alumne és estranger, que aquest estigui homologat. A més, hi ha altres requeriments que poden variar segons la institució escollida. Com comptar amb el títol C1 d’anglès (sobretot pels màsters cursats en aquest idioma), passar una entrevista amb el director del programa o realitzar amb èxit un examen pràctic.
També hi ha excepcions i és possible cursar-lo sense títol de grau. En aquests casos, s’ha de demostrar experiència professional. “En el nostre cas, de cinc a set anys”, explica Javier Espa, director d’admissions de l’àrea de postgrau de l’Escola de Negocis i Centre Universitari (ESIC).
A la universitat pública és necessari tenir un grau. "Després cada centre demana altres requisits, segons allò que es vulgui estudiar", apunta María Luisa Lucía Mulas, vicerectora d’estudis de la Universitat Complutense de Madrid.
Criteris per encertar en l’elecció
És important estudiar-los a fons per escollir el que millor s’adapti a les teves necessitats i aspiracions.
Escollir una institució de qualitat i amb bona reputació. Una manera de valorar el prestigi és consultar algun rànquing anual. "Com que n’hi ha molts i diversos, una manera de baremar la qualitat és que el màster o l’escola aparegui cada any entre els 15 primers", afirma Prats. Altres criteris vàlids són les referències dels antics alumnes, el seu nombre i on han treballat després. També les seus que té el centre, els acords amb empreses, les instal·lacions o el nombre de matriculats per classe.
La qualitat del claustre. La preparació dels professors, les seves publicacions o el reconeixement en l’àmbit que imparteixen ens dona la millor visió. “A la Universitat Complutense de Madrid, els professors de màsters són en la seva immensa majoria doctors en les seves matèries. Això mostra l’alt nivell del claustre que, a més, està sotmès a un sistema d’avaluació continu que mesura la qualitat”, afirma la vicerectora.
El programa, no només perquè es correspongui amb els nostres interessos, sinó també per ampliar coneixements del grau acabat.
Pràctiques obligatòries. La proximitat del màster al món real i la ocupabilitat són claus. “Els acords que el centre té amb les empreses i les sortides professionals són factors primordials per prendre una decisió”, comenta Espa. Tot i que ningú pot assegurar que trobaràs una feina per estudiar aquests màsters, la taxa d’atur entre les persones amb estudis superiors és la meitat que la general del país, segons les Enquestes de Població Activa que es publiquen cada any.
Quant val estudiar un màster?
És un criteri molt important perquè aquests estudis solen tenir un preu elevat. Un factor que, moltes vegades, fa que l’estudiant es decanti per una universitat pública o privada. En centres públics pot rondar els 3.000 euros de mitjana, preus que estan subjectes a una regulació per part del Ministeri d’Educació i les Comunitats Autònomes. Als centres privats el preu pot assolir xifres molt més altes, que van des de 10.000 fins a 90.000 euros, sempre en funció de l’oferta i la demanda. No és el mateix estudiar un màster en Filosofia que en Ciències de la Salut.
Les Comunitats Autònomes més cares per fer un màster especialitzat o no facilitador són Catalunya i Madrid, mentre que Castella-la Manxa, Andalusia i Galícia ofereixen els preus més baixos d’Espanya. Pel que fa als facilitadors, Madrid i Catalunya tornen a aparèixer en les posicions més altes del podi i Andalusia, en la més baixa.
Malgrat això, sempre hi ha l’opció de finançar el màster a través d’un crèdit en una entitat bancària (moltes ofereixen finançament per estudis) o demanar una beca. El Ministeri d’Educació, el d’Assumptes Exteriors i les Comunitats Autònomes les ofereixen tots els anys, però també pots trobar-ne a fundacions i altres institucions. Pots consultar-ne la sol·licitació en entitats com la Fundación Ramón Areces, les beques Europa, Talentia, Fulbright i la d’Iberdrola, entre altres. Moltes vegades, les universitats privades també ofereixen ajudes als estudiants.
Vols fer-ho a l’estranger?
Estudiar a l’estranger és una opció que creix amb força entre els estudiants espanyols, que consideren aquesta opció com una experiència personal que suma un extra al currículum. Algunes mestries amb preus elevats són gratuïtes en alguns països d’Europa, tot i que en determinats casos cal fer front a taxes administratives i, en tots, a l’allotjament i la manutenció. Com en qualsevol màster, a l’estranger també hi ha l’opció d’accedir a una beca pública o privada.
Abans de matricular-se convé estar ben informat sobre el sistema educatiu del país, comprovar si el grau realitzat està homologat, tenir un alt nivell d’anglès i saber si és necessari conèixer l’idioma nadiu. Tampoc està de més conèixer el nivell de vida on viatjaràs, ja que malgrat que els estudis siguin gratis, la vida pot sortir molt cara, com és el cas dels països nòrdics.
PAÏSOS ON ES POT ESTUDIAR UN MÀSTER GRATIS
Alemanya: gratuït en alguns lander (estats federats que conformen el país), en altres s’han de pagar les taxes administratives. S’imparteixen classes en anglès i alemany.
Dinamarca, Noruega, Finlàndia i Suècia: són gratuïts, però s’han d’abonar les taxes. Tenen una gran quantitat de postgraus, molts d’ells en anglès.
Eslovàquia i Eslovènia: són gratis per als estudiants de la Unió Europea, tot i que l’oferta en anglès és molt escassa.
Polònia i República Txeca: són gratis només els que s’estudien en l’idioma nadiu.
