movi-image-elpais-afectan-psicologicamente-trabajadores-1
Envia'ns suggerències
Socis i Empleats
4 min del teu temps

Així és com els danys col·laterals de la COVID-19 afecten psicològicament els treballadors espanyols

D’una mostra de sis-cents espanyols, un 33 % ha patit ansietat generalitzada i un 20 %, una depressió que ha requerit tractament professional durant el confinament

La incidència de trastorns de salut mental en els espanyols ha anat creixent en els últims mesos. Així ho ha posat de manifest una fotografia fixa recent extreta d’un test elaborat des de principis del mes d’abril pel catedràtic de psicologia de la UNED Miguel Ángel Vallejo. L’estudi, dut a terme a partir d’una mostra de sis-cents espanyols, determina que, durant el confinament, el 33 % ha patit ansietat i un 20 %, un nivell de depressió que ha requerit tractament professional.

Uns resultats preocupants, per bé que no són sorprenents en absolut. Veient l’evolució de la crisi de la COVID-19 a Espanya i la incertesa sanitària i econòmica que ha desencadenat, la tendència alcista d’aquests casos clínics era previsible. I ho era perquè «el món que coneixíem ha desaparegut, aparentment, i això ens ha fet perdre el control de les nostres vides i sentir-nos molt vulnerables i indefensos», explica Patricia Planas, psicòloga clínica a PsiquiaTEK del Centre Mèdic Teknon, que ratifica les dades exposades: «Els col·legis de psicologia pronostiquen que es duplicaran els casos de depressió i ansietat i que n’hi haurà molts altres d’estrès posttraumàtic.»

Preocupació per la salut, però també per l’economia

S’ha produït una pèrdua de control de la salut, però també de l’economia, a la qual l’ésser humà no està acostumat i contra la qual es veurà forçat a lluitar a causa de la pandèmia. De fet, segons la investigació del catedràtic Miguel Ángel Vallejo, la sensació d’amenaça derivada dels assumptes econòmics en les persones consultades era gairebé igual que la que percebien pels assumptes mèdics. Una preocupació justificada si veiem que en l’àmbit de l’economia les xifres indiquen una caiguda de l’activitat comercial del 43 % en els últims trenta dies respecte del mateix període de l’any 2019, segons Pulso, l’eina de Banc Sabadell per conèixer dia a dia l’evolució del consum i de l’activitat comercial.

Dades com aquestes calen profundament en la població i, com assenyala Vallejo, la crisi sanitària s’anirà resolent a poc a poc i, mentrestant, el més probable és que les pressions econòmiques i socials es mantinguin en el temps i generin sensacions com nerviosisme, inquietud, temor o pànic.

Del pla personal al professional

El cert és que una mala gestió d’aquestes sensacions pot acabar afectant el pla personal, però també el professional, i alterar d’aquesta manera la productivitat laboral dels treballadors. Algunes empreses, com Banc Sabadell, ja han posat psicòlegs a disposició dels seus treballadors perquè aprenguin a fer front a aquests nous escenaris. «A Banc Sabadell, de la mà de l’equip sanitari d’ASPY, disposem d’un protocol d’actuació per ajudar els nostres treballadors a gestionar l’estrès emocional que pot provocar aquesta situació causada pel virus. El primer pas que cal seguir és fer un qüestionari, que ens ajudarà a valorar el grau d’estrès del treballador o la treballadora i, aleshores, a partir dels resultats, se li farà una trucada telefònica o una videotrucada per començar-ne l’atenció psicològica», explica Joan Lluch, director de Prevenció de Riscos Laborals de Banc Sabadell.

«Sens dubte, els psicòlegs tindrem un paper molt important, perquè podem ajudar les persones i les empreses a organitzar-se i donar suport psicològic als treballadors en cas que el necessitin», puntualitza Patricia Planas, que al llarg de la seva carrera professional ha estat directament vinculada a l’àmbit de l’empresa col·laborant amb el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i, actualment, tracta pacients directius d’empreses privades des de la consulta a PsiquiaTEK.

El paper del mentor

Sota aquest paraigua d’emergència sanitària i econòmica, tant el sector privat com el públic han sentit la responsabilitat d’afavorir el suport psicosocial en aquesta etapa, sobretot de la població més afectada o desprotegida. De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), per la seva banda, ha advertit que no s’ha d’ignorar l’impacte psicològic que aquesta crisi tindrà en les societats i se l’ha d’atendre amb mesures imaginatives. Per això, l’OMS mateixa ha publicat unes directrius que serviran de guia sobre els aspectes de salut mental i el suport psicosocial en el context de la COVID-19.

«Aplicar la intel·ligència emocional en les empreses, una bona comunicació transparent, honesta i personalitzada i la motivació laboral.» Són els consells d’Esther Cid, psicòloga, experta en gestió del talent i mentoria digital i fundadora de Tipscool #EdTech, «per recuperar un estat emocional positiu». La seva especialització és la mentoria digital, la pràctica destinada al desenvolupament del potencial de les persones basada en la transferència de coneixements per mitjà de l’experiència.

L’OMS ha advertit que no s’ha d’ignorar l’impacte psicològic que aquesta crisi tindrà en les societats i se l’ha d’atendre amb mesures imaginatives.

Per això, les recomanacions de l’experta adreçades a empresaris pivoten, en aquest cas, sobre el mentor i la mentora, una figura de referència «que dona suport emocional, empeny a aconseguir els reptes empresarials, guia i assessora», tan necessària en aquesta «nova normalitat». Una «nova normalitat» que ha canviat per complet les regles del joc: s’impulsa i s’estén el teletreball des de les empreses, s’estableixen mesures d’higiene i de distanciament social als llocs de treball físics i es produeixen reduccions de jornada causades pels ERTO. Tot això són exemples d’aquestes noves regles, amb les quals no tindrem més remei que conviure els propers mesos.

 

 

movi-image-elpais-afectan-psicologicamente-trabajadores-2

 


 

El teletreball és una arma de doble tall?

Sense anar més lluny, una mostra del que està passant en l’organització de les companyies és que el teletreball ja és una opció real per a sis milions de treballadors espanyols. Són les dades que revelava el Banc d’Espanya fa uns dies en el seu article analític «El teletreball a Espanya», i que confirmaven que aquesta modalitat s’ha incrementat en un 80 %. Malgrat tots els seus beneficis per a la humanització del treball, implementar-lo de qualsevol manera pot causar justament l’efecte contrari.

Així ho adverteix Patricia Planas, que explica: «Per teletreballar cal tenir un espai privatiu que només s’utilitzi per a això i un temps normalment fix, durant el qual siguem a casa i deixem de fer qualsevol altra activitat per centrar-nos en la feina.» I la realitat és que no tothom disposa d’aquestes condicions. Aleshores, ara la pregunta és: la implementació del teletreball suposa un pas endavant o enrere? A la qual cosa Planas respon: «L’entrada abrupta del teletreball a les nostres vides és un pas endavant, perquè ens ha permès adonar-nos que és possible, però hauríem de millorar-ne les condicions perquè no esdevingui un pas enrere i provoqui estrès, que pot acabar causant aversió al teletreball.»

El dilema està servit. I el perill, també. Perquè l’estrès pot ser simplement adaptatiu, és a dir, normal dins de la situació canviant, però també pot ser més greu quan s’acaba cronificant o complicant. Per això, «totes aquestes patologies han de ser diagnosticades i tractades per un psicòleg o un psiquiatra», indica Planas. En aquesta línia, la conclusió de l’estudi del catedràtic Miguel Ángel Vallejo és simple: tard o d’hora passarà la crisi de la COVID-19, però cal tractar-ne a temps els efectes col·laterals, perquè podrien persistir durant més temps.

Els experts coincideixen que el grau d’afectació de la pandèmia dependrà de les circumstàncies personals de cada u. És a dir, la vulnerabilitat no serà la mateixa per a «una persona que hagi perdut la feina que per a una altra que estigui teletreballant en condicions òptimes o una altra que hagi perdut un ésser estimat o hagi passat la COVID-19, o per a aquells que s’han vist bolcats a la indigència sense cap mena d’ingrés econòmic», puntualitza Planas.

Per això, Esther Cid recorda «la importància d’anticipar-se, en la mesura del possible, a aquesta evolució anímica i emocional per minimitzar-ne els factors extrems i les seves conseqüències a curt, mitjà i llarg termini, reparar-los o adaptar-s’hi.» La fórmula màgica per posar-ho en pràctica no existeix. No obstant això, tal com suggereix l’experta, «sí que podem posar en marxa avui eines, com explorar nous hàbits i nous entorns laborals de teletreball efectius, sabotejar les nostres pors amb optimisme i iniciar-nos en noves disciplines com la mentoria.» Tot això, amb l’objectiu de gestionar aquest fort impacte emocional de la crisi de la COVID-19 en el futur proper.

Fotografia de Charles Deluvio i Tracy Adams a Unsplash
-Temes relacionats-
up