És habitual que els inversors més conservadors busquin productes financers que, a més d’acumular un capital, els produeixin en el llarg termini rendibilitat suficient per intentar assolir els objectius vitals i econòmics que s'han marcat, tenint com a data clau de futur la jubilació. La conjuntura actual, amb uns tipus propers a zero (o, fins i tot, en negatiu) han obligat els estalviadors a buscar rendibilitat en uns altres tipus d'actius, principalment els relacionats amb la renda variable. En aquest context, certs productes relacionats amb les assegurances, especialment amb el segment de vida-estalvi, han guanyat popularitat i quota de mercat, tot i que encara n'hi ha alguns que són força desconeguts per al públic en general.
Com funcionen els dipòsits a termini?
Els dipòsits a termini són un tipus de producte financer mitjançant el qual el client lliura certa quantitat de diners a una entitat bancària durant un temps determinat, amb la condició que se li retorni aquest capital més els interessos pactats, que es liquiden, normalment, en el seu compte corrent. Si la persona contractant necessita recuperar part de la seva inversió abans del període estipulat, per regla general ha d'abonar una penalització o una comissió per cancel·lació anticipada. L'interès que ofereixen els bancs per aquests productes depèn tant del mercat com de la necessitat que tinguin en un moment donat de captar fons, i es mesura per la Taxa Anual Equivalent (TAE), l'indicador que analitza el seu rendiment efectiu, ja que inclou el tipus d'interès nominal menys les comissions i el termini de l'operació.
Els principals avantatges que tenen els dipòsits són que aporten seguretat al client (de no perdre el capital), cobrar un interès prèviament estipulat i que, en moments de crisi, poden esdevenir un bon refugi per preservar una base rellevant de la cartera. No obstant això, el seu principal hàndicap, a més de les comissions per retirada anticipada d'efectiu, és que hi ha altres productes financers que són més atractius des del punt de vista de la rendibilitat.
La irrupció de la pandèmia i l'aplicació de les mesures de confinament van servir perquè, a Espanya, els dipòsits de les llars, segons dades del Banc d'Espanya, tinguessin un creixement interanual l'abril de 2020 del 6,48 %, fins als 872.200 milions d'euros, és el seu major increment mensual des de 2013. Mentrestant, els dipòsits de les empreses es van situar en 275.700 milions d'euros, un 11,39 % més que l'any anterior. Aquest comportament només és comparable, segons l'informe Coronavirus pandemic: eurozone retail deposits remain stable elaborat per Deposit Solutions, al que va passar a l'inici de l'anterior recessió global el 2008, quan els clients espanyols van començar a retirar significativament diners dels fons d'inversió per transferir-los a dipòsits a termini.
Des del punt de vista fiscal, només tributen a la Declaració de la Renda els interessos generats pels dipòsits, i ho fan com a rendiments de capital segons els guanys que s'aconsegueixin, en una forquilla que va del 19 % al 23 % (del 19 % fins a 6.000 euros; del 21 % entre 6.000 i 50.000 euros; i del 23 % per a quantitats que superin els 50.000 euros). De fet, de manera automàtica, Hisenda es queda sempre amb el 19 % en el mateix moment de percebre els interessos, que després s'ajusta anualment a través de la Declaració.
Altres alternatives d'inversió
Esther Pichardo afirma que les assegurances de vida-estalvi d'acumulació satisfan diferents necessitats dels seus clients: permeten estalviar un capital de manera periòdica i amb menor esforç; ofereixen l'oportunitat de realitzar inversions atractives que no són accessibles per al petit inversor a través d'un altre instrument financer; alguns garanteixen una renda vitalícia mentre el client viu, o l'ajuden així a gestionar els estalvis quan arriba la jubilació; i finalment, poden garantir també el pagament d'una quantitat econòmica als hereus o beneficiaris del client. Segons recull la patronal del sector assegurador, Unespa (Unió Espanyola d'Entitats Asseguradores i Reasseguradores), a la seva Guia de bones pràctiques d'assegurances de vida-estalvi, aquesta branca en concret té més de vuit milions de clients a Espanya, les pòlisses dels quals sumen un valor proper als 140.000 milions d'euros. També contempla una sèrie de productes molt diferents entre si, com ara aquests exemples:
- Unit Linked: es tracta d'una assegurança de vida vinculada a fons d'inversió o a carteres de títols, en què el prenedor (client) assumeix el risc de la inversió. És alhora una assegurança de vida i una inversió que aposta per fons, accions o bons. Normalment el client pot traspassar el capital entre les cistelles que pertanyen a l'Unit Linked tantes vegades com vulgui. El principal avantatge fiscal que tenen és que no s'ha de tributar mentre no es rescati o venci el producte, i els rendiments acumulats tributen com qualsevol altra renda d'estalvi. No tenen límit màxim d'aportació però tampoc ofereixen cap garantia de rendibilitat.
- Plans de Previsió Assegurats (PPA): tenen l'avantatge que garanteixen recuperar els diners invertits quan arriben al seu venciment, amb independència del que passi en els mercats financers. Són semblants als plans de pensions, ja que no permeten rescatar els diners fins a la jubilació (excepte en circumstàncies excepcionals, com malaltia greu o atur de llarga durada), compten amb uns límits anuals d'inversió (8.000 euros l'any o el 30 % dels rendiments nets de la feina i 12.000 euros l'any per a majors de 50 anys) i afavoreixen el traspàs del capital estalviat d'un producte a un altre sense patir penalització (a un altre PPA o un pla de pensions individual).
- Assegurances Individuals d'Estalvi a Llarg Termini (SIALP): proporcionen als clients la seguretat de comptar amb un tipus d'interès concret durant tot el període d'inversió, atorgant un capital a venciment conegut per endavant quan es realitza l'aportació (el SIALP garanteix que, a la finalització del producte, es recuperarà almenys un 85 % dels diners invertits). Compten amb l'avantatge fiscal que la rendibilitat queda exempta de pagar impostos si es manté durant almenys cinc anys. El límit màxim d'aportació és de 5.000 euros l'any (compatible amb aportacions a altres productes com PIES o PPA).
- Plans Individuals d'Estalvi Sistemàtic (PIES): són productes pensats per a l'estalvi de cara a la jubilació, però amb liquiditat en qualsevol moment i no es beneficien de reducció fiscal en el moment de l'aportació. Poden tenir o no rendibilitat garantida i l'aportació es limita a 8.000 euros anuals i 240.000 euros en tota la vida del contracte. El seu principal avantatge fiscal és que, si es cobren almenys cinc anys després de la contractació i en forma de renda, tots els rendiments acumulats fins al moment d'inici de les rendes queden exempts de pagar impostos. És possible traspassar el saldo d'un PIES a un altre sense patir penalització. Aquest producte és idoni per a joves que comencen a estalviar per a la jubilació i prefereixen disposar de liquiditat a tenir deduccions fiscals; i també per a grans estalviadors que ja aporten els 8.000 euros a un pla de pensions i voldrien estalviar més per a la jubilació (amb aquest producte tenen la possibilitat d'estalviar 8.000 euros addicionals).
Addicionalment, hi ha els plans de pensions: busquen aportar als clients un estalvi en forma de capital o de rendes per a la jubilació, a través de les aportacions que realitzen i que els gestors inverteixen segons els criteris de rendibilitat i de risc previstos en la seva política d'inversió. A Espanya, el límit màxim d'aportació és de 8.000 euros l'any, que poden deduir-se en la base imposable de l'IRPF, sempre que no superi el 30 % dels rendiments de la feina i de les activitats econòmiques, independentment de l'edat.
En qualsevol cas, els productes de vida-estalvi sempre suposen una bona elecció, sigui quina sigui la situació del cicle econòmic, com a complement a la futura pensió que es cobri en el moment de la jubilació, de cara a aportar tranquil·litat i un nivell de vida que permeti gaudir sense sobresalts un cop es posi fi a la carrera laboral.
