Quants cèntims hem deixat oblidats en taules, butxaques o en llocs que ni recordem? Quant recaptaríem si els haguéssim reunit? Si prestem atenció a aquest tipus de situacions, ens emportaríem una grata sorpresa. Evitar aquest tipus de “distraccions” pot donar lloc a noves formes d’estalvi. No només aconseguiríem eliminar el mal costum de no guardar les infravalorades monedes petites; amb el repte del cèntim aconseguiríem reunir, com a mínim, 668 euros a l’any.
El 48% de les espanyols afirma tenir els ingressos justos per arribar a final de mes, segons recull una enquesta de Simple Lògica cofinançada per la Comissió Europea. Però moltes vegades, gestos com guardar i reunir monedes d’1, 5 o 10 cèntims, poden despertar a un nou estalviador, ja que és possible ser-ho amb pocs ingressos i el repte del cèntim és un exemple d’això.
En què consisteix?
Existeixen moltes maneres d’estalviar: creant una transferència de forma automàtica i periòdica des del nostre compte; destinant els nostres diners a despeses concretes a través del mètode dels sobres; o amb el repte dels 30 dies, en què en cada jornada es va guardant més i més diners. Però el repte del cèntim aporta un valor afegit: pot acabar creant l’hàbit de guardar les monedes que normalment no dotem d’importància, en descobrir el seu veritable valor en acumular-les.
Aquest repte és molt senzill, tant per dur-lo a la pràctica com per les nostres butxaques. Consisteix en guardar cèntims durant 365 dies, però de manera progressiva i amb una quantitat estipulada. És a dir, el primer dia del repte (dia 1), s’estalvia 1 cèntim; el dia 2, es guarden 2 cèntims; al proper, 3 cèntims, i així fins a arribar al dia 365 del nostre pla d’estalvi, en el qual es guarden 3,65 euros a la guardiola. Aquest mateix dia observarem que hem reunit un total de 667,95 euros
Altres variants del repte
-
El repte del cèntim decreixent: aquesta fórmula d’estalvi també permet altres variants com la de començar a recopilar els diners de manera decreixent, és a dir, començar per posar al caixó 3,65 € el primer dia, i acabar la jornada número 365 posant-hi únicament 1 cèntim. Així es rendibilitza la motivació inicial del repte, i cada vegada l’esforç (almenys econòmic) va sent menor, fins a assolir la xifra final de gairebé 670 euros el mateix dia en el que hem dipositat només un sol cèntim a la guardiola.El repte del cèntim desordenat: per als més creatius, també existeix la variant de arreplegar quantitats de forma desordenada. Per aquesta versió necessitem paper i bolígraf per apuntar totes les quantitats possibles; és a dir, una llista que parteixi de l’1 al 365 i, a lliure elecció de l’estalviador (o segons la seva economia d’aquella setmana o mes), anar-hi dipositant cada dia una de les quantitats de cèntims d’aquella llista. Això sí, després cal recordar-se de tatxar-les.
Substituir l’import per estalviar més
Hi ha estudis que asseguren que estalviar confereix autoestima i sensació de èxit. Una de les raons és que permet pensar en què gastaries els diners acumulats. Per això, si els gairebé 680 euros anuals que es reuneixen amb el repte del cèntim no són suficients per allò que es té en ment, existeix la possibilitat de substituir l’import base per estalviar encara més diners. Plantegem tres opcions per aconseguir-ho:
-
El repte dels 5 cèntims: amb el qual començant per guardar 5 cèntims el primer dia, 10 el segon i 15 el tercer, al cap dels 365 dies que té un any, haurem recopilat 3.339,75 euros.El repte dels 10 cèntims: si els gairebé 3.400 euros no són encara suficients, aplicarem el mateix procediment començant per 10 cèntims i sumant-n’hi 10 més cada dia a la xifra del dia anterior, acabant amb 6.679,50 euros en finalitzar l’any.El repte dels 20 cèntims: per aconseguir estalviar 13.359 euros, farem llavors el repte dels 20 cèntims que, encara que en els seus espeternecs es pugui fer més costa amunt, la recompensa val la pena.
