L’IVA intracomunitari és el que s’aplica sobre les transaccions comercials entre països de la Unió Europea (UE). Com a norma general, aquest mecanisme no obliga ni empresaris ni autònoms a introduir l’IVA en les seves factures a clients europeus, però, per optar-hi, cal estar donat d’alta al registre d’operadors intracomunitaris (ROI). Al donar-se d’alta, l’usuari rep un codi anomenat NIF-IVA que quedarà reflectit en les factures (no s’ha de confondre amb el NIF, que és necessari per a qualsevol persona que faci una operació comercial, mentre que el NIF-IVA es necessita per a determinades operacions com ara les factures intracomunitàries). Aquest número d’identificació fiscal forma part del cens VIES, un sistema electrònic de validació de números d’IVA dels agents econòmics registrats a la Unió Europea per a operacions transfrontereres de béns i serveis.
Tot i que la UE es defineix com un mercat únic, cada estat té les seves pròpies normes fiscals, i això vol dir que, per exemple, l’IVA que s’aplica a Espanya (21 %) difereix substancialment del que hi ha a Grècia (24 %). El problema és que, segons xifres oficials, el frau d’IVA en operacions intracomunitàries supera els 137.000 milions d’euros. Per això, com va recordar Daniel Valldosera, soci responsable d’Imposició Indirecta de Garrigues a l’oficina de Barcelona, en una jornada organitzada per Banc Sabadell dins del programa «Exportar per créixer», un dels reptes històrics dels organismes europeus ha estat intentant harmonitzar, com a mínim, les operacions d’IVA intracomunitari, és a dir, aquelles vendes fetes entre dues entitats pertanyents a països de la UE. A Espanya, la declaració fiscal d’aquestes operacions ha d’aparèixer reflectida en el model 303 d’IVA trimestral i en el model 349.
Novetats fiscals en l’àmbit intracomunitari
Mitjançant el Pla d’acció de l’IVA, la Comissió Europea s’ha marcat com a objectiu establir un sistema definitiu per a aquest impost en el comerç intracomunitari, de cara a, com s’ha assenyalat, reduir les possibilitats de frau. Atesa l’envergadura del projecte, l’aprovació definitiva d’aquest nou règim fiscal està prevista per a l’estiu de 2022. Fins que això no passi, des de l’organisme continental han decidit adoptar diferents «solucions ràpides» (en anglès, VAT quick fixes), regulades en la Directiva (UE) 2018/1910 del Consell, de 4 de desembre de 2018. La seva transposició a Espanya va arribar fa uns mesos, quan el Ministeri d’Hisenda va publicar el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, que pretén incorporar a l’ordenament espanyol aquestes mesures per a la simplificació de les operacions intracomunitàries.
Des de l’1 de gener d’aquest any, els estats membres apliquen de manera harmonitzada el mateix tractament tributari a determinades operacions intracomunitàries, com:
- Les vendes de béns de reserva o vendes en consigna (conegudes com a call-off stocks), en què es permet a les companyies mantenir estocs dels seus productes en diferents països sense que això impliqui obligacions addicionals d’IVA. És a dir, donen lloc a una única operació, ja que se’n considera exempt el lliurament intracomunitari de béns a l’estat membre de partida efectuat pel proveïdor, i també l’adquisició intracomunitària a l’estat membre d’arribada efectuada pel client quan els béns es posin a la seva disposició.
- Les vendes en cadena (és a dir, les vendes successives d’un mateix bé que són objecte d’un únic transport intracomunitari des del primer venedor fins a l’últim adquirent), en què s’estableix que la primera venda serà la que tingui consideració de lliurament intracomunitari exempt d’IVA. Dit d’una altra manera, el transport s’entendrà vinculat al lliurament efectuat pel proveïdor a favor de l’intermediari, llevat que aquest hagi comunicat un NIF (número d’identificació) subministrat per l’estat membre de partida. Com a recomanació, els operadors espanyols poden comprovar l’alta del seu client en el registre d’operadors intracomunitaris (ROI), a la pàgina web de la Comissió Europea.
- L’obligació de disposar d’un NIF-IVA intracomunitari per poder fer lliuraments intracomunitaris exempts, en què, juntament amb el transport dels béns a un altre estat membre, caldrà que l’adquirent hagi comunicat al proveïdor un número d’identificació a efectes d’IVA vàlid i que el proveïdor hagi inclòs l’operació en la declaració recapitulativa d’operacions intracomunitàries (model 349).
- La determinació dels mitjans de prova vàlids per poder demostrar l’existència d’un transport intracomunitari de béns i beneficiar-se de l’exempció. S’estableix que l’expedició o el transport de béns a l’estat membre de destinació es justificarà mitjançant els elements de prova que estableix el Reglament d’execució 282/2011, del Consell de la UE (document CMR, pòlissa d’assegurances relativa al transport). Quan el transport del lliurament intracomunitari el faci el venedor, haurà de disposar de com a mínim dos elements de prova no contradictoris. Quan el transport el faci el comprador, el venedor haurà de disposar d’una declaració escrita del comprador que certifiqui que els béns han estat transportats per ell, i d’almenys dos elements de prova no contradictoris.
L’IVA en operacions intracomunitàries
Tant les adquisicions com els lliuraments intracomunitaris entre països membres de la UE tributen al lloc de destinació en el qual s’efectuïn, tot i que estan exempts del pagament d’IVA, per la qual cosa no s’haurà de repercutir en la factura corresponent.
No obstant això, en relació amb les adquisicions, cal tenir en compte tant el que ja s’ha esmentat sobre els diferents tipus de gravàmens d’IVA als estats membres com que qualsevol factura d’una empresa amb una altra entitat de la UE ha de contenir una sèrie d’elements indispensables per considerar-se vàlida, com ara indicar la quota de manera separada de la base imposable amb el tipus impositiu que s’aplica, portar un número d’identificació i la data d’expedició, incloure una descripció de l’operació i identificar tant el subjecte que expedeix la factura com el destinatari. Per a factures inferiors a 400 euros es pot fer una factura simplificada.
Les operacions comercials a internet, com recorden en aquest paper d’EY, també han de tributar segons el país de destinació del bé o servei.
Operacions internacionals
Les operacions comercials amb països fora de la UE són diferents si es parla de compres o vendes:
- Vendes. Estan exemptes d’IVA tant si es comercia amb una empresa com amb un particular (tal com recull l’article 21 de la Llei de l’impost sobre el valor afegit), tot i que aquesta norma també exigeix informar d’aquestes operacions en el model 303. D’altra banda, es pot deduir l’IVA abonat en despeses relacionades amb aquesta exportació.
- Compres. En importacions de mercaderies, s’haurà de pagar l’IVA vigent en el lloc d’importació a duanes, en el moment de recollir la mercaderia. A canvi, rebrem el document únic administratiu (DUA), que s’haurà d’adjuntar a la factura original per justificar els impostos que s’han pagat. En importacions de serveis, s’aplicarà l’IVA espanyol.
Et pot interessar: Conceptes clau en la ‘nova’ normalitat per a les empreses internacionalitzades
