La COVID-19 ha estat un tsunami de gran magnitud que s’ha emportat no només milers de vides, sinó també la majoria dels sectors econòmics tal com els coneixíem en aquest món globalitzat. Però hi ha activitats que s’han pogut seguir desenvolupant. Fins i tot n’hem vist els treballadors com a herois durant el confinament. Aquest és el cas de la logística i el transport.
Malgrat això, l’impacte en el sector s’ha fet notar. Segons les dades d’UNO Logística (Organització Empresarial de Logística i Transport), l’estat d’alarma (i el tancament de comerços, restaurants i hotels que ha comportat) ha generat una reducció del 50 % de l’activitat dels operadors, atès que les entregues a botigues i restaurants s’han reduït pràcticament a zero. Les xifres del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana no són gaire més encoratjadores: el trànsit de mercaderies en el transport marítim ha caigut més d’un 30% i, en l’aeri, on gairebé tota la mercaderia que entrava o sortia d’Espanya per aquesta via ho feia en avions de passatge, s’han cancel·lat més del 90 % dels vols de passatgers, per la qual cosa ara la mercaderia (principalment, productes sanitaris, farmacèutics, de comerç electrònic i, fins i tot, d’alimentació) arriba en avions de càrrega exclusius per a mercaderies. Fins i tot moltes línies aèries han reconvertit avions de passatge en avions de càrrega.
Creixement del comerç electrònic
En aquests moments, el creixement del comerç electrònic a Espanya se situa en un 50 %, però no compensa la caiguda de l’activitat del sector, segons les dades de la patronal. El creixement ha anat a més, és a dir, les primeres setmanes de l’estat d’alarma l’increment va ser del 12 %, i va anar creixent fins a un 20 % per arribar al 50 % actual. Així, han crescut els lliuraments a particulars, però s’han anul·lat les entregues a comerços, hotels i restaurants. I no es pot parlar d’una compensació, perquè el tipus d’empreses i de volums que mouen les companyies dedicades a una activitat i l’altra (comerç electrònic i subministrament a comerços, restaurants, hotels…) és diferent.
Però, com en totes les crisis, hi ha aspectes positius i lliçons apreses: les companyies de logística han aconseguit adaptar-se als canvis que ha suposat aquesta crisi gràcies al nivell de digitalització que tenien. De fet, un dels grans canvis d’aquesta crisi serà la digitalització del consumidor mateix. Aquesta consolidació del comerç electrònic, com a alternativa de compra en el confinament, permetrà que aquest nínxol d’activitat maduri.
Et pot interessar: Els avantatges de digitalitzar la teva empresa
No ens hem d’oblidar del capital humà. Francisco Aranda, president d’UNO Logística, posa en relleu la reeixida tasca que empreses i treballadors del sector han dut a terme per garantir el subministrament a supermercats i farmàcies, com també el repartiment a domicili del comerç electrònic. Els professionals de la logística i el transport, classificats pel Govern espanyol mateix com a servei essencial, estan tenint un paper realment clau en aquesta terrible crisi sanitària: no només garanteixen el subministrament, sinó que la seva activitat ajuda els ciutadans a mantenir el confinament per mitjà del repartiment de les compres en línia.
Et pot interessar: Consum i COVID-19: així ha canviat la demanda de béns i serveis
Un sector clau
Analitzem un sector clau abans, durant i després de la pandèmia: representa el 6 % del PIB, gestiona més de 500 milions d’enviaments anuals, la qual cosa suposa 5 milions de tones l’any i dona feina a més de 850.000 treballadors. A més a més, és un sector amb un gran dinamisme, el 55 % de les empreses va contractar personal durant el 2019 i tenia previst igualar aquest percentatge el 2020, abans del coronavirus. Un percentatge que se situa per damunt de la mitjana, al voltant del 50 %, segons les dades d’UNO Logística.
Durant aquesta crisi, l’aportació de la logística al comerç ha estat un dels elements protagonistes. Els operadors han passat a formar part de les meses on es prenen les decisions estratègiques de les empreses.
Amb vista al futur, serà un dels grans motors d’acció en la recuperació econòmica. Els operadors de logística i transport estan tan obligats a ser tan àgils i innovadors que els reptes no vindran tant de les operatives en si, que han fet un gir impressionant en aquesta crisi, sinó que es notaran en la pràctica en el subministrament: el repte és com podran superar aquesta etapa amb una reducció de l’activitat a la meitat.
La crisi del 2008 va ser econòmica i molt localitzada per països, mentre que l’actual és sanitària i mundial, però la recuperació podria venir marcada, igual que el 2008, per les exportacions, que tindran un paper molt important. Com també el tindrà la reindustrialització del nostre país, els serveis, la digitalització de l’economia i dels hàbits de consum i la recuperació del consum intern.
Mesures
A més de les mesures adoptades per a totes les empreses, el Govern espanyol ha posat en marxa mesures i normatives vinculades al sector. Per exemple, s’ha habilitat la suspensió dels terminis de renovació de les ITV de camions i furgonetes que s’havien de renovar en aquest període, la flexibilització dels temps de conducció i el descans dels conductors perquè, mentre els restaurants, els hotels i les àrees de serveis estiguin tancats, puguin garantir el subministrament d’una banda i fer la seva feina en les millors condicions possibles de l’altra. Malgrat la prohibició que més d’una persona pugui anar en un vehicle, en el cas de la logística, la norma també permet que, en algunes situacions, n’hi puguin anar dues.
En l’àmbit estatal, s’ha creat un mapa d’estacions de servei i també d’hotels i allotjaments per a transportistes. I en el municipal, els ajuntaments de les grans ciutats han mostrat una gran sensibilitat. «Aquest és el cas de l’Ajuntament de Madrid, al qual vam demanar des d’un principi que flexibilitzés tot el possible el transport de mercaderies a Madrid Central per garantir-ne l’eficiència i garantir l’abastiment a les persones, els supermercats i les farmàcies, i ho va fer. També va eliminar la restricció a camions de més de 18 tones dins del perímetre de l’M-30», subratlla Aranda.
Duanes
Pel que fa a les duanes, des de l’inici de la crisi el trànsit de mercaderies no s’ha vist afectat per les restriccions ni en l’àmbit nacional ni en l’internacional. Fins i tot, encara que al principi hi pogués haver alguna incidència puntual, després tot ha funcionat amb normalitat. La Direcció General de Transports (DGT) ha habilitat una pàgina web que inclou un mapa actualitzat amb els temps estimats de retard per a camions en els passos fronterers.
No obstant això, Aranda puntualitza que «més enllà del paper de la duana durant la crisi sanitària, és important aconseguir avenços en l’operativa un cop s’hagi normalitzat la situació. En aquest sentit, UNO Logística ha proposat a la Secretaria d’Estat de Comerç del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme un procediment duaner exprés que permeti atraure més fluxos de comerç electrònic internacional. Amb un procediment d’aquest tipus, Espanya esdevindrà un punt geoestratègic clau per als mercats web i les botigues en línia multinacionals, la prioritat dels quals és l’agilitat operativa i documental a l’hora de seleccionar els seus hubs», conclou.
