L’anàlisi tècnica, també coneguda com a xartisme (chartism en anglès), és una de les múltiples estratègies d’anàlisi d’inversió que existeixen. De fet, juntament amb l’anàlisi fonamental, es podria dir que conformen el parell d’estratègies més utilitzades i recomanades pels experts.
Té un ús molt estès entre els inversors amb més experiència i els analistes professionals. La imatge d’un broker analitzant gràfics en una pantalla d’ordinador és icònica i una mostra de la importància de l’anàlisi tècnica dins de la comunitat inversora. Però, malgrat la seva popularitat, és important tenir en compte que no és capaç d’abastar tots els factors, com l’arribada d’esdeveniments inesperats, tal com ha passat amb la pandèmia de la COVID-19.
Un sistema de predicció
L’anàlisi tècnica consisteix en l’estudi de les accions del mercat a través de gràfics. L’objectiu és predir les tendències futures en el preu d’una acció, partint de la base que tota la informació necessària per analitzar un actiu està continguda en el valor del títol i, per tant, no és necessari dur a terme anàlisis complementàries.
Així ho afirma, almenys, Ricardo González, autor del llibre El codi de Wall Street (2017) i operador tècnic i quantitatiu d’inversió, que explica que en les seves anàlisis no pren en consideració notícies i rumors, ja que tota la informació que necessita es reflecteix en les cotitzacions: “Els últims anys s’han vist multitud d’exemples en els quals els analistes fonamentals consideraven empreses que tenien accions barates, que han continuat caient o fins i tot han arribat a desaparèixer”.
Com aplicar l’anàlisi tècnica
L’eina bàsica de qualsevol anàlisi tècnica és una plataforma per veure els gràfics. Se’n poden trobar moltes a internet, unes de més senzilles i altres de més complexes, en funció de l’exhaustivitat que necessitem. En qualsevol cas, el primer objectiu ha de ser familiaritzar-se amb aquestes eines i saber com funcionen.
A continuació, cal entendre tots els indicadors de l’anàlisi tècnica: teoria de Dow, espelmes japoneses, línies de tendència, suports, etc. Aquests indicadors assenyalen, a parer de González, quina pot ser l’evolució actual i l’esperada d’una acció: “Si una cotització està en tendència alcista, els seus inversors estan guanyant diners, i si una cotització està en tendència baixista, per molt barata que ens digui que està una companyia, aquesta empresa està fent perdre diners als seus inversors i el més probable és que ho continuï fent”.
Informació sempre actualitzada
El principal avantatge de l’anàlisi tècnica és que és una tècnica aplicable a qualsevol mena d’actiu i en qualsevol horitzó temporal. No és necessari conèixer la idiosincràsia del sector en què operen les empreses ni les seves particularitats per poder extreure conclusions sobre l’evolució futura de l’acció. De fet, es pot aplicar fins i tot en tipologies d’actius tan complexes com les matèries primeres.
Els defensors del xartisme també sostenen que aquest mètode recorre a informació molt més actualitzada i fiable que en el cas d’altres tipus d’anàlisis. “D’una forma o una altra, les empreses tenen una infinitat d’estratagemes comptables per maquillar la seva imatge. A més, els mercats no descompten la situació actual d’aquesta empresa, sinó les perspectives futures, de manera que tota anàlisi fonamentada en la informació financera actual de l’empresa, en els mercats ja està totalment desfasada”, explica González.
D’altra banda, l’anàlisi tècnica és una estratègia senzilla d’entendre i de posar en marxa. Es basa en pocs indicadors que no requereixen coneixements elevats, perquè són bastant fàcils d’aplicar. Això fa que la feina sigui més factible, consumeixi menys temps i exigeixi menys eines, especialment si es compara amb l’anàlisi fonamental.
Un art cec davant dels esdeveniments inesperats
L’anàlisi tècnica també peca d’inconvenients, almenys per als seus detractors. El més important de tots és que no permet identificar ni aprofitar l’anàlisi fonamental subjacent en qualsevol mercat. Per a molts inversors, aquesta és la limitació més òbvia.
Alguns detractors asseguren que l’anàlisi tècnica és un art, més que una ciència. De fet, com que la seva efectivitat es basa a descobrir patrons de comportament en la cotització d’un actiu, com més gent la utilitzi, millors resultats donarà. Per a molts experts, això la converteix en una una mena de profecia autocomplerta que posa de manifest la falta d’una tesi comprovada.
D’altra banda, pensar que els preus passats serveixen per predir tendències futures és obviar altres factors que hi poden intervenir, sobretot els inesperats. Aquesta circumstància, que en economia es coneix com a cigne negre, pot fer anar-se’n en orris qualsevol anàlisi borsària que s’hagi fet prèviament.
És el que va passar, per exemple, amb la crisi de la COVID-19. Al febrer, els mercats van descomptar en les seves cotitzacions l’impacte d’un estrany virus a Wuhan, a la Xina. Aquesta circumstància inesperada va causar un enfonsament dels mercats que va deixar sense validesa qualsevol anàlisi prèvia i, fins i tot, va distorsionar les anàlisis posteriors dutes a terme únicament a partir de la cotització de l’acció.
