Es podria pensar que la rendibilitat d'un fons d'inversió només es veu afectada pel comportament de les inversions que es realitzin segons les decisions que prengui l'equip gestor. Però, encara que això és així, en part, també cal tenir en compte l'efecte que produeix el cobrament de comissions, que formen part del grup de despeses que comporta un vehicle d'aquestes característiques. Segons el Reial decret 1082/2012 de la Llei 35/2003 d'institucions d'inversió col·lectiva, els fons només poden tenir quatre tipus de comissions, i es regulen basant-se en els valors màxims que es poden aplicar: subscripció, reemborsament, gestió i dipositària.
La comissió de subscripció s'aplica quan es realitza la inversió i, per tant, quan es converteix en partícip, i no pot superar el 5 % del valor liquidatiu del fons. La comissió de reemborsament, per la seva banda, és la contrària, ja que incideix sobre la venda de les participacions, i està limitada, com en el cas anterior, a un màxim del 5 %. Mitjançant la comissió de gestió s'està remunerant el treball de l'equip gestor, i es pot calcular en funció del patrimoni del fons, el seu rendiment o totes dues. Per la seva banda, la comissió dipositària és la que correspon a l'entitat dipositària del producte, és a dir, a qui custodia i guarda els valors on inverteix la gestora, amb un màxim legal anual del 0,2 %.
Hi ha una cinquena comissió, que és la de distribució, destinada a remunerar altres actors dins de la indústria, com són les xarxes de distribució, i que, dins del món financer, reben el nom de retrocessions. No es contempla a part perquè es descompta de manera directa de la comissió de gestió. Amb la implementació de la normativa MiFID II, les entitats han de definir-se entre assessors dependents o independents, i està prohibit el cobrament de retrocessions en el cas d'aquests últims. Quant als dependents, la legislació els obliga a poder demanar-les sempre que estiguin degudament justificades en els informes que lliuren als seus clients, tot i que hi ha alguns països a Europa, com ara el Regne Unit, on estan prohibides de totes maneres.
Premiar el rendiment
La comissió de gestió és, en moltes ocasions, la més rellevant per prendre la decisió final d'invertir en un fons o no, ja que està íntimament lligada a l'èxit en l'acompliment de la tasca del gestor. A vegades passa que la seva quantia ha de ser molt petita, perquè la feina d'aquests especialistes no és tan crítica, com és el cas, per exemple, dels fons indexats, ja que, si el repte és replicar un índex, la presa de decisions dels experts amb prou feines té rellevància.
Com s'ha mencionat amb anterioritat, les comissions d'èxit es poden calcular en funció del patrimoni o basant-se en el seu rendiment. Dins de la primera modalitat, s'estima un percentatge anual sobre el patrimoni mitjà diari del fons i es descompten directament del patrimoni una sèrie de despeses, entre elles, aquesta comissió. En el cas del rendiment, rep el nom més habitual de comissió d'èxit, i és la que cobra el gestor quan hi ha benefici.
Una de les seves característiques més rellevants es troba en l'anomenada marca d'aigua, que serveix per evitar repercutir sobre els partícips aquesta comissió de manera injusta, per exemple, quan un inversor entra en un moment donat però no guanya res des d'aleshores. És a dir, és freqüent que un fons acumuli una caiguda rellevant al llarg d'una sèrie d'anys pels motius que siguin, i això afavoreix que, en l'exercici més recent, aconsegueixi una revaloració molt elevada. Si no existís cap limitació, els partícips haurien de suportar una comissió d'èxit massa alta, tot i que molts d'ells van romandre «fidels» dins del vehicle durant el període de minusvàlues.
La legislació també preveu mecanismes per evitar periòdicament aquest tipus de situacions. Per exemple, si la marca d'aigua no ha estat superada en tres anys, es pot resetejar, és a dir, que el seu valor s'actualitzarà amb el valor liquidatiu que tingui en aquell moment. Això és molt important per als fons que acumulen diversos exercicis amb rendibilitats negatives, com pot ocórrer en el final d'un cicle econòmic o a conseqüència d'una recessió, com la que s'està vivint arran de la crisi sanitària derivada de la pandèmia de la COVID-19. Una altra possibilitat és que el fons tingui un track record (un recorregut històric de cotització) no massa bo, per la qual cosa, de vegades, es decideix tancar aquest vehicle i integrar-lo en un altre de la mateixa gestora, en un procés que es coneix com a absorció.
La marca d'aigua impedeix que un inversor pagui dues vegades per la mateixa rendibilitat obtinguda, de manera que la comissió sobre rendibilitat només pugui aplicar-se quan el fons estigui per sobre d'un nivell prèviament assolit. El factor determinant més important és el temps, ja que existeix la possibilitat legal d'establir un reset cada tres anys. Per això, el més oportú si s'és partícip és preguntar directament a la gestora quin és el termini que resta vigent de la marca d'aigua.
Patrimoni o rendiment?
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) permet el cobrament de la comissió de gestió o de la d'èxit. Si la gestora opta per la segona, per regla general, el rendiment sembla alinear-se millor amb els interessos dels partícips, encara que té el hàndicap que cal entendre les particularitats de la marca d'aigua, de cara a evitar alguna situació desagradable en el futur, fruit en moltes ocasions del desconeixement i no de la mala fe. A més, el fet que no sigui una dada comunicada directament en la informació general que s'ofereix sobre el fons, fa més difícil poder comparar i avaluar entre dos o més productes similars, per analitzar quin pot resultar més atractiu per a l'inversor. En qualsevol cas, a Espanya, la comissió màxima que es pot aplicar sobre el patrimoni és del 2,25 %; sobre el rendiment és del 18 %; mentre que la combinació entre ambdues ha de ser (és a dir, quan s'utilitzen totes dues variables), respectivament, d'un 1,35 % i un 9 %.
Al nostre país, el més habitual és que s'utilitzi la comissió de gestió sobre el patrimoni del fons, possiblement perquè han tingut més tradició els productes més conservadors, com els garantits. No obstant això, en els últims anys, cada vegada estan sorgint més inversors que aposten per la comissió d'èxit. Com sempre que es vol contractar un producte financer, el més oportú és recórrer a l'assessorament professional, que a més d'ajudar a trobar el vehicle que més es pot emmotllar a la tipologia de risc de l'estalviador, permet trobar resposta directa i especialitzada sobre tots els dubtes lògics que puguin sorgir.
