movi-image-20minutos-espana-destino-jubilados-extranjero-1
Envia'ns suggerències
Futur
3 min del teu temps

Per què Espanya és una de les destinacions preferides per als jubilats estrangers?

Les costes d’Andalusia i de l’est peninsular són alguns dels indrets més escollits per estrangers a l’hora de retirar-se. Quines en són les raons?

“L’assolellada Espanya és més barata que la majoria d’Europa, especialment si ens allunyem una mica de les espectaculars costes i les grans ciutats”. Així comença el text que la divisió nord-americana de la revista Forbes ha dedicat al nostre país —el situen dins de la seva llista The Best Places To Retire Abroad 2020— i que analitza també els millors llocs del món per jubilar-se segons diferents variants com ara el clima, el cost de vida, el sistema de salut o les facilitats a l’hora d’aconseguir tenir-hi dret.

Et pot interessar: Els cinc hàbits que et faran gaudir d’una jubilació plena, de Catalina Hoffman

Dins de la nostra geografia, hi ha llocs que conviden especialment a planejar el retir somiat. L’article esmenta la Costa del Sol, la Costa dels Tarongers i Bilbao, però la veritat és que aquests llocs preferits s’estenen al llarg de tota la costa mediterrània i part de l’atlàntica per raons òbvies: el sol, el cost i la tranquil·litat són inigualables.

Un país assolellat i relativament barat 

I és que Espanya, en comparació de la majoria de països de la Unió Europea i Amèrica del Nord, és força assequible. Entre altres aspectes, l’article esmentat més amunt parla també de la taxa de criminalitat, qualificada de baixa, i del preu del visat nord-americà, que exigeix només 36.000 dòlars anuals (al voltant de 33.000 euros) per parella perquè sigui possible tramitar-lo.

Et pot interessar: La golden visa en comprar un habitatge

Tanmateix, des de la gestoria de l’associació Asidi aclareixen alguns detalls. “El requisit més immediat, aplicat per norma general, és tenir 65 anys complerts”, expliquen. “A més, s’ha d’haver cotitzat a Espanya un mínim de 15 anys, dels quals dos han d’estar compresos dins dels 15 anteriors al moment de tenir dret a jubilació, o a la data en què va cessar l’obligació de cotitzar”.

Et pot interessar: Quant tindré a jubilar-me si començo a estalviar avui

Convenis bilaterals 

Malgrat aquests requisits inicials, també hi ha altres maneres de quedar-se dins les nostres fronteres. El sistema més emprat és el del Conveni bilateral de la Seguretat Social espanyola amb altres països. Sempre que es tingui la nacionalitat del país que signa aquest conveni, el temps de cotització en aquell país es té en compte per determinar el temps total. “Per exemple, si has cotitzat vuit anys al Perú i 10 a Espanya, sumes 18 anys cotitzats i et pots acollir al sistema sense problemes”, expliquen des d’Asidi.

En aquests casos, a Espanya l’Institut Nacional de la Seguretat Social sol·licita informació per aclarir el temps de cotització al país d’origen. Després d’això, es fa un càlcul tenint en compte la part proporcional que pertany al nostre país. Un cop fet aquest càlcul, s’aclareix la quantitat monetària establerta com a pensió. Si és inferior a la pensió mínima espanyola, aquesta quantitat es complementa fins a arribar-hi.

Els països signataris amb Espanya en aquest sentit són Andorra, Argentina, Austràlia, Brasil, Cap Verd, Canadà, Xile, Colòmbia, Corea, Equador, Estats Units, Filipines, Japó, Marroc, Mèxic, Paraguai, Perú, República Dominicana, Rússia, Tunísia, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela.

Precisament sobre aquest fet informa Forbes. “L’acord sobre els impostos entre els Estats Units i Espanya fa que desapareguin molts dels problemes en aquest aspecte”, expliquen.

Et pot interessar: Estalviar per a la jubilació. Per on començo?

Fotografia de Jon Del Rivero a Unsplash
-Temes relacionats-
up