movi-image-lavanguardia-economia-circular-covid-1
Envia'ns suggerències
Sostenibilitat
3 min del teu temps

Economia circular: com la COVID-19 ens ha convertit en ciutadans més compromesos

22/10/2020

Els experts advoquen per impulsar un nou sistema econòmic i social basat en l'aprofitament dels recursos i el respecte pel medi ambient

Qui tingui un nadó sap prou bé el que es gasta al mes comprant roba. I com que els nens creixen de pressa, les peces cauen en desús al cap de poc. Vigga, una empresa danesa, dissenya roba orgànica i reutilitzable a la qual poden accedir les famílies pagant una quota mensual de només 50 euros. Cada mes, els pares reben unes 20 peces de roba que hauran de tornar perquè, després d'un control de qualitat i higiene, les aprofitin altres famílies. Després, aquestes peces passen a reciclar-se. La tendència de no llençar les coses i intentar aprofitar-les posa les bases del present i el futur d'un nou model de consum: l'economia circular.

La clau és prioritzar l'aprofitament, tenint a l'horitzó el favor al medi ambient i una consciència ecologista que recorda que el planeta no pot suportar un ritme d'abastament tan exagerat. Segons la Fundació per a l'Economia Circular, aquest nou sistema econòmic i social té com a prioritat "produir béns i serveis, i alhora reduir el consum i el malbaratament de matèries primeres, aigües i fonts d'energia". Un repte, per als experts, més que necessari.

Allargar la vida útil de les coses

Aquest canvi de paradigma permet estendre la vida útil dels productes i donar-los una segona (o tercera) oportunitat, perquè els recursos naturals s'esgoten. Per fer-ho, s'ha de complir el concepte de les 7 R: reflexionar, rebutjar, reduir, reutilitzar, reciclar, redistribuir i reclamar. Això suposa trobar un nou model de societat més conscienciada i una indústria que aposti pel disseny ecològic amb productes pensats de tal manera que, posteriorment, puguin reciclar-se o reutilitzar-se.

La COVID-19 ha alliçonat la població, alhora que ha creat nous hàbits socials i de consum. El confinament va fer que s'aprofitessin tots els recursos que es tenien a l'abast i que s'exercís una visió particular sobre l'economia circular. Això va inspirar la ciutadania. Tal com va fer també la britànica Ellen McArthur, que va pensar a maximitzar tot el que podia ser-li útil, i les tesis de la qual han donat peu a aquesta branca de l'economia molt unida a la sostenibilitat i a afavorir l'estalvi.

Pot interessar-te: Escolta El Podcast de Banc Sabadell amb Oriol Guimerà, dissenyador estratègic i de productes

 

 
L'economia circular segueix un flux circular amb el qual es llencen el mínim de coses possibles i s'intenta que puguin reutilitzar-se per fabricar nous productes o oferir altres serveis, a més de fomentar l'estalvi dels ciutadans i el benefici mediambiental

Consumidors més conscients

La crisi sanitària ha fet que, a més de donar prioritat a la salut, també se n'hi doni a la sostenibilitat. Així ho mostren diferents estudis, com el que va realitzar Accenture el passat mes d'abril. La seva enquesta, realitzada a més de 3.000 consumidors de quinze països, va revelar que els hàbits de consum s'han modificat i que s’ha prioritzat l'impacte mediambiental i el benestar propi i col·lectiu. Javier Goikoetxea, fundador de la consultora BIKO, defensa el paper dels consumidors, cada vegada més conscients: “Tenen la clau per millorar l'estat del planeta”.

"Podem reduir el consum eliminant coses supèrflues i pagant el que és just", explica Goikoetxea. Amb aquest canvi de tendència, algunes xifres respirarien. Cada espanyol genera una mitjana de 460 quilos de residus urbans cada any, expliquen a Ecoembes. A més, assenyalen les ciutats com els focus del consum exacerbat. En l'àmbit europeu, les dades tampoc no són gaire més optimistes: el Vell Continent produeix, de mitjana, més de 2,5 tones de residus a l'any.

Cada espanyol genera, a l'any, una mitjana de 460 quilos de residus urbans, alerten a Ecoembes

Cap a un estil de vida més sostenible

Des de casa s’hi pot contribuir triant productes duradors o ajustant la despesa energètica. "Cal treballar la nostra consciència com a ciutadans i canviar el xip i començar a repensar els nostres patrons de consum", explica Adriana Zacarías, una de les responsables de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) per al Medi Ambient. Per a ella, s'ha de "repensar i, per exemple, quan alguna cosa s'espatlla, abans de comprar-ne una de nova hem de plantejar-nos si podem reparar-la. Es tracta de començar a canviar els nostres propis hàbits i moure'ns cap a estils de vida més sostenibles".

L'agenda política és conscient del canvi de paradigma. En aquest sentit, el Govern ha aprovat aquest any l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular, Espanya Circular 2030, com a base sobre la qual s'ha d'impulsar la recuperació després de la pandèmia. Els objectius són, entre altres, reduir en un 30 % el consum nacional de materials, millorar un 10 % l'eficiència en l'ús de l'aigua i retallar en un 15 % la generació de residus respecte del 2010, cosa que també ajudaria a controlar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.

"Cal treballar la nostra consciència com a ciutadans i canviar el xip i començar a repensar els nostres patrons de consum", explica Adriana Zacarías, una de les responsables de l'ONU per al Medi Ambient

Les empreses, al seu torn, tot i que moltes continuen tenint pendent aquesta assignatura, estan fent els possibles per passar a una economia circular sostenible. El 2019, la consultora Kaizen Institute va destacar que el 30 % de les organitzacions espanyoles estan incorporant iniciatives sostenibles basades en la utilització de materials reciclats, en l’ús d'energies alternatives o en el disseny de productes que es poden reciclar més fàcilment. Es progressa, però es requereix un impuls del qual tots hem de ser partícips perquè la tasca d’algunes empreses com la tèxtil danesa de moda ecològica i reciclable, i la d'uns pares compromesos, no en siguin l'excepció.

Fotografia de Jo. a Unplash
-Categories i etiquetes-
up