Després de més d’un mes de desescalada, les ciutats espanyoles recuperen a poc a poc la seva activitat comercial. Madrilenys i catalans mengen més fora de casa, mentre que bascos i val·lisoletans continuen gastant més en salut i alimentació. Analitzem com està sent la reactivació amb Pulso, l’eina de Banc Sabadell.
El PIB espanyol ha caigut un 23,3% des de l’inici de la crisi sanitària originada per la COVID-19, segons les últimes estimacions de l’OCDE. L’organisme preveu una caiguda del PIB aquest any de l’11,1% en un escenari de recuperació sense rebrots i del 14,4% si es produeix un nou episodi de contagis en l’últim trimestre de l’any.
Amb tot, ja fa més d’un mes que Espanya va iniciar la recuperació de la seva activitat comercial. Comprar en un centre comercial, menjar en un restaurant o anar al cine són tres activitats quotidianes que durant mesos han estat prohibides i que avui ja són possibles en gairebé tot el país. A més, en aquelles comunitats autònomes que es troben en fase 3, com Andalusia, Canàries o País Basc, entre altres, també es permet la mobilitat entre províncies (sempre que estiguin totes en la mateixa fase).
A Espanya, l’activitat comercial durant l’últim mes ha crescut un 33% respecte al mes anterior, segons les dades de Pulso, l’eina de Banc Sabadell que, a partir de les interaccions amb Terminals de Punt de Venda (TPV) del banc, permet analitzar en temps real l’evolució econòmica. En aquest període, la majoria de les comunitats autònomes estaven ja en fase 2, tret de Madrid, Castella i Lleó, el centre de Barcelona i algunes regions de Lleida, que no van assolir aquesta fase fins al passat 8 de juny. A més, la idiosincràsia de cada regió, la seva dependència de determinats sectors i l’estat de la seva economia previ a la pandèmia influeixen en el ritme de recuperació de cadascuna d’elles.
Si comparem les dues principals ciutats d’Espanya, Madrid i Barcelona, ambdues en fase 2, podem observar que, per norma general, la recuperació sembla que mostra un millor ritme a la capital del país. Malgrat que el creixement de l’activitat comercial d’ambdues ciutats en l’últim mes es troba al voltant d’un 40%, existeixen diferències per sectors. Segons les dades de Pulso, els madrilenys es mouen més i passen més temps fora de casa: la facturació de Metro de Madrid, dels restaurants i de les botigues de roba ha crescut per sobre del 100% (més d’un 400% en el cas dels restaurants), mentre que ha caigut la d’alimentació, sector que es va convertir en la principal despesa de les famílies espanyoles durant el confinament. Contràriament, a Barcelona els sectors que millor evolució han presentat en l’últim mes han estat també els restaurants i la roba (al voltant d’un 200%), i es mantenen la salut, l’electrònica i l’alimentació, sectors més característics del confinament.
Per la seva banda, Valladolid, una altra de les ciutats que més tard s’han incorporat a la fase 2 de la desescalada, està experimentant una recuperació comercial molt diferent a la de les grans urbs. La ciutat més poblada de Castella i Lleó ha vist créixer la seva activitat gairebé un 50% en l’últim mes, en el qual l’alimentació i la salut continuen sent els grans protagonistes amb increments superiors al 100%.
Ciutats com Alacant o Sant Sebastià, que en l’últim mes han estat en fase 2, han vist créixer la seva activitat comercial al voltant d’un 30- 40% respecte al mes anterior, segons les dades de Pulso. No obstant així, a través d’aquesta eina podem observar diferències entre la ciutat del Llevant i la del nord d’Espanya. Els restaurants, per exemple, que han vist incrementar la seva facturació considerablement després de setmanes d’aturada, han crescut més d’un 400% a Alacant i al voltant d’un 200% a la ciutat basca. Diferència també molt notable en el cas dels establiment de béns relacionats amb la salut, que a Alacant han vist augmentar la seva facturació un 13%, mentre que a Sant Sebastià han registrat el mateix percentatge, però en negatiu.
Pot interessar-te: La salut, la proximitat i la sostenibilitat guiaran el nou consumidor
L’impacte del sector turístic
El 80% dels negocis de Canàries ja està obert, segons les dades de l’Associació d’Autònoms de les illes (ATA). El seu nombre d’habitants i la menor incidència del virus ha fet que Canàries sigui la comunitat autònoma (junt amb Balears) que més ràpid ha avançat en les fases de la desescalada. Així i tot, una elevada dependència del sector turístic, unida a una economia molt colpejada durant l’última crisi, pot estar influint en el ritme de recuperació de l’activitat comercial de les illes. En l’últim mes, els comerços canaris han facturat un 30% més que en el mes anterior, segons les dades de Pulso. I, malgrat que establiments com els restaurants i les botigues de roba han vist créixer la seva facturació, els increments han sigut inferiors als de la resta del país.
Una cosa similar passa a l’arxipèlag balear, on l’activitat comercial ha crescut un 23% en l’últim mes, segons les dades de Pulso. Igual que a Canàries, malgrat que és cert que els restaurants han facturat al voltant d’un 100% més que en el mes anterior, aquest creixement s’allunya de les registrades a la resta d’Espanya.
