Les inversions estrangeres directes (IED) van retrocedir el 2020 a cotes desconegudes des de la dècada dels anys noranta del segle passat, en registrar una caiguda del 42 %, fins a totalitzar 859.000 milions de dòlars. Els EUA han deixat de ser el principal receptor de fluxos de capital estrangers.
La Gran Pandèmia —terme encunyat per l'FMI per definir la recessió sincronitzada global dels efectes de la crisi sanitària provocada per la COVID-19— ha generat un altre gran dany col·lateral en els fluxos de capital internacionals. Les inversions estrangeres directes (IED), que mesuren els moviments transfronterers d'empreses i carteres de capital privat, van descendir el 2020 a nivells desconeguts des dels anys noranta, segons les dades de la Conferència de les Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD, per les sigles en anglès). El seu diagnòstic de l'exercici passat, també deixa una altra dada reveladora: La Xina va superar els Estats Units (EUA) com a principal receptor d'IED al planeta.
A nivell global, el retrocés dels fluxos de capital forans va ser del 42 %, porció que deixa la xifra d'inversions transfrontereres en els 859.000 milions de dòlars i que suposa una notable correcció: de ni més ni menys que del 30 % respecte de la caiguda de les IED el 2009 durant l'anterior crisi financera.
El mercat xinès va aconseguir esquivar aquest fenomen recessiu dels capitals, amb un increment de les IED del 4 %, fins a totalitzar els 163.000 milions de dòlars. Arsenal inversor que va superar amb escreix els 134.000 milions que va aconseguir atreure l'economia nord-americana en un any caracteritzat per la paràlisi de l'activitat i la cautela inversora —enmig d'altes volatilitats borsàries—, després de registrar una desfeta del 49 % en termes interanuals. «Els efectes de l'epidèmia sobre les inversions persistirà», adverteix James Zhan, director de la divisió d'IED a la UNCTAD, que va recomanar als inversors «mantenir la cautela en els seus compromisos de capital sobre nous actius productius en els seus negocis a l'exterior».
El recés inversor és un fenomen que, com la contracció econòmica, s'ha caracteritzat per la seva globalitat. Els moviments de capital cap a potències industrialitzades van baixar un 69 % i van representar el pitjor exercici en 25 anys, i Europa en va ser el mercat més perjudicat en perdre dues terceres parts de les seves recepcions de capital estranger; el que va precipitar el mercat interior comunitari a marcar un registre negatiu de 4.000 milions de fluxos inversors. Tampoc les latituds emergents van eludir la frenada. En conjunt, les seves caigudes d’IED van ser del 12 %.
Les IED per regions
Geogràficament i individualment, les estadístiques de la UNCTAD deixen una forquilla que oscil·la entre el Regne Unit, el mercat de rendes altes més castigat amb fluxos d'IED zero, i l'Índia, que va arribar a registrar un increment del 13 %, impulsat per l'atractiu inversor del seu sector tecnològic, explica l’informe esmentat. Aquest mateix document augura que l'inici de la recuperació inversora internacional no es produirà fins a començaments del pròxim exercici, si bé —ressalta Zhan— a les nacions emergents i en desenvolupament els dubtes es prolongaran encara més en el temps.
Pot interessar-te: Tornarà l'interès pels mercats emergents?
Fluxos d'IED al món per grup d'economies 2007-2020 (en milers de milions de dòlars). Font: UNCTAD
De manera més detallada, la UNCTAD estipula que els fluxos rebuts per les potències de rendes altes el 2020 van totalitzar 229.000 milions de dòlars. I que el descens del 46 % a Amèrica del Nord va deixar les entrades de capital estranger en els 166.000 milions de dòlars, amb caigudes de processos de M&A del 43 %, de projectes de sostenibilitat del 29 % i de project finance del 2 %. Només als EUA, els fluxos de capital estranger es van quedar en els 134.000 milions i el seu retrocés inversor es va focalitzar en els segments del comerç majorista, dels serveis financers i de la indústria manufacturera. Les vendes d'actius nord-americans en pactes M&A a inversors estrangers van caure un 41 %.
En aquest costat de l'Atlàntic, a Europa, el contrast amb la caiguda general del club comunitari és manifest, perquè enfront del seu registre negatiu s'han produït increments d'IED a Suècia, que va duplicar amb escreix la seva capacitat d'atracció de capital forà des dels 12.000 milions de dòlars fins als 29 milions. O Espanya, amb un repunt del 52 %, gràcies a diverses adquisicions com la del 86 % de les accions de Masmovil per part dels fons nord-americans Cinven, KKR i Providence. Entre les nacions industrialitzades també sobresurten les pèrdues d'IED del mercat australià —del 46 % fins als 22.000 milions de dòlars—, de l'israelià, que va aconseguir una alça de capitals forans des dels 18.000 fins als 26.000 milions, i del japonès, amb un modest increment des dels 15.000 fins als 17.000 milions de dòlars.
A les regions emergents, les regressions més fortes les va protagonitzar Amèrica Llatina, amb un 37 %, seguida d'Àfrica, amb un 18 %, i d'Àsia, amb un 4 %. Mentrestant, a les economies en desenvolupament la pèrdua d'IED va arribar al 77 % fins als 13.000 milions. Si bé la UNCTAD, en la seva dissecció dels països emergents i en desenvolupament, emfatitza la seva hegemonia en la captació dels fluxos d'inversió internacionals. El descens conjunt del 12 % del seu IED deixa, en termes quantitatius, uns moviments de 616.000 milions de dòlars, el que suposa el 72 % del total de la inversió estrangera directa al planeta; una quota històrica que, però, aprofundeix en la elevada dependència dels seus sistemes productius dels fluxos de capital forans.
Fluxos d'IED per regions, el 2019 i el 2020, en milers de milions de dòlars. Font: UNCTAD
Pot interessar-te: Com seran les inversions amb més potencial del 2021?
