Les empreses de tecnologia estan de moda entre els inversors. I enmig d'una voràgine d'empreses tecnològiques de tot el món que decideixen cotitzar en borsa per millorar el seu accés al finançament, hi ha una sèrie de companyies que, al llarg de l'última dècada, s'han convertit en líders mundials en els seus respectius camps d'activitat, el que ha contribuït al fet que el seu valor borsari s'hagi disparat.
Termes com GAFAM o FAANG s'han convertit en habituals a l'hora de parlar de la indústria tecnològica. Aquests són utilitzats per molts estalviadors per referir-se als principals valors big tech que cotitzen en el NASDAQ-100, el principal selectiu per a les empreses tecnològiques a Wall Street. El primer fa referència a Google, Amazon, Facebook, Apple i Microsoft, és a dir, cinc dels grans 'culpables' de la revolució digital que ha viscut el planeta en els últims anys, i que, gràcies a fites com la comunicació instantània, la geolocalització, la recopilació i l'anàlisi de dades o les xarxes socials han transformat per sempre la manera de fer negocis i la vida de les persones, en general.
No obstant això, cada vegada està guanyant més pes la denominació GAFAM, que aglutina Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft, les cinc empreses tecnològiques amb més capitalització en el NASDAQ-100, i que va utilitzar per primera vegada el periodista de la cadena de televisió CNBC, Jim Cramer, en una data històrica: el 10 d'agost de 2017. Aquell dia, valors com Facebook van collir una pujada del 45 %; secundats pels de Netflix (36 %); Amazon (27 %); i el segon ticker de Google (que, al seu torn, és la seva empresa matriu), Alphabet (16 %).
És possible que creixin encara més?
Fa al voltant de dues dècades, les expectatives sobre la tecnologia eren tals que les accions de moltes companyies van començar a estar molt sobrevalorades en relació amb la seva generació de beneficis. L'esclat de l'anomenada bombolla tecnològica 'puntcom' va generar una caiguda generalitzada en aquests títols a tot el món entre els anys 2001 i 2003, fins que, finalment, els seus preus es van ajustar amb les plusvàlues reals que eren capaços de generar les diferents empreses. La por que pugui sorgir, de nou, aquesta situació és bastant improbable, tenint en compte que les GAFAM compten amb grans fluxos de caixa estables (és a dir, liquiditat) i unes taxes de creixement elevades.
Pot interessar-te: Els actius tecnològics, sota l'influx de la correcció després del 'boom borsari' del 2020
Per fer-se una idea del rendiment borsari d'aquestes companyies, de 2016 a 2020, la seva revaloració conjunta al NASDAQ-100 ha estat superior al 70 %, millorant les plusvàlues generades durant aquest període per la totalitat de les borses dels mercats desenvolupats, amb l'excepció de la de Nova Zelanda. En total, de les 10 companyies nord-americanes amb major capitalització de mercat en el NASDAQ-100, la meitat pertany a l'àmbit tecnològic, amb un valor de mercat que, al començament de 2021, superava els set bilions de dòlars, just el 50 % del que suposava en l'inici de l'any anterior.
De cara als propers anys, l'auge de la digitalització, el major oci a la llar, la connectivitat via Internet de grups socials de països emergents o l'auge dels sectors fintech i insurtech juguen a favor de les empreses GAFAM. No obstant això, també compten amb algunes amenaces a l'horitzó.
El risc regulador
A mitjan 2020, els representants demòcrates al Congrés dels Estats Units (EUA), van publicar un informe en què afirmaven que Facebook (en publicitat online i xarxes socials), Amazon (en venda online i en accés a proveïdors digitals), Google (en motors de cerca d'Internet) i Apple (a la distribució d'aplicacions de software en dispositius iOS) posseeixen «un poder monopolístic evident». La conclusió final del document era que el Congrés havia d’adaptar l'actual legislació per obligar aquestes companyies a segregar part dels seus negocis, dificultant, així, la seva política agressiva d'adquisició de petites empreses.
Al llarg dels últims anys, l'Administració nord-americana ha impulsat diferents accions contra les big tech, com una demanda de la Comissió Federal de Comerç nord-americà contra Facebook per competència deslleial amb WhatsApp i Instagram, una demanda antimonopoli contra Google iniciada pel Departament de Justícia acusant la companyia de no permetre als seus competidors prosperar o diverses accions legals que han posat en marxa alguns Estats de país per limitar l'adquisició d'empreses del seu sector a les GAFAM.
Aquesta amenaça reguladora no és un cas aïllat en aquest costat de l'Atlàntic sinó que, també, dins d'Europa, s'han adoptat recentment mesures fins i tot més agressives a aquestes entitats, amb multes bastant elevades per qüestions com competència deslleial o incompliment de les lleis de protecció de dades. En aquest sentit, va suposar una fita molt important l'aprovació, el 2018, del Reglament General de Protecció de Dades, amb la premissa fonamental d'augmentar els protocols d'informació als consumidors sobre com es poden usar les seves dades per a la segmentació publicitària a Internet.
Incertesa post-COVID-19
Encara que aquest tipus de mesures legals i de sancions no ha afectat significativament al negoci de les GAFAM, sí que sembla estar tenint un efecte en la seva cotització. No en va, diversos analistes han assenyalat que les dues companyies que més litigis han hagut d'afrontar al llarg dels últims anys, Google (Alphabet) i Facebook, estan cotitzant sota unes ràtios preu-benefici (PER) notablement més baixos que Apple, Netflix o Amazon. Fins i tot, en el cas particular de Facebook, malgrat els seus distingits beneficis empresarials collits en els dos últims exercicis i del seu flux de caixa, molt més gran que la mitjana de les empreses del NASDAQ-100, està cotitzant tot just lleument per sobre de la mitjana PER d'aquest selectiu.
A més, altres especialistes indiquen que els propers mesos seran summament decisius per a les GAFAM, tenint en compte que un dels efectes clau de la COVID-19 ha estat el notable creixement en la utilització dels entorns digitals per part de la població, la qual cosa, al seu torn, està provocant un increment més gran en els beneficis. En aquest sentit, des de la Comissió Europea es debatran iniciatives per intentar retallar el poder creixent i la influència d'aquestes companyies en un entorn de recessió econòmica, de manera que podria ser, fins i tot, que s'aprovin noves mesures més restrictives que limitin la seva activitat, i que entrin en vigor molt abans del que s'esperava.
