Les dades i els experts coincideixen que la digitalització ha vingut per quedar-se. «A Espanya, la digitalització ha avançat més en uns mesos que en els últims anys», reconeixia recentment Nadia Calviño, vicepresidenta tercera i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital. Valorava així que en el país, més del 93 % de la població té accés a internet i més de 54 milions d'espanyols utilitzen una o diverses línies de mòbil.
Espanya compta també amb la xarxa més gran de fibra òptica del món, superior fins i tot «a la que tenen el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya juntes», presumia la ministra. Calviño recordava que el territori disposa d'unes infraestructures tan potents que han estat capaces de suportar pics d'augment del 80 % del trànsit a la xarxa durant els mesos del confinament.
No obstant això, la pandèmia ha deixat al descobert mancances i assignatures pendents en aquesta matèria en dos sectors vitals: el de l'ensenyament i el de les pimes.
«Depèn dels àmbits en què ens moguem, però lògicament en aquests últims mesos s'han accelerat els processos de digitalització per l'aïllament social, que ens ha obligat a quedar-nos a casa i utilitzar eines digitals per a moltes coses: parlar, treballar, comprar», explica Marc Cortés, professor de marketing a Esade. En resum, «hi ha hagut unes necessitats i hem buscat solucions i, en aquest cas, les digitals i les tecnològiques eren les més adequades», conclou.
Més del 93 % de la població espanyola té accés a internet
Cortés tira per terra alguns tòpics relacionats amb els espanyols i la tecnologia. «No som menys tecnològics que altres països i no hem treballat menys, com ha quedat palès durant els mesos de pandèmia. Per contra, el que sí que s'ha evidenciat i ratificat en aquest temps és el desordre en els horaris laborals ja existent a Espanya des d'abans de la COVID-19, jornades massa llargues que amb el teletreball s'han fet infinites», denuncia el professor.
Un altre mite enderrocat per aquesta crisi és que la tecnologia està associada a la joventut. «Et pot costar més o menys, però la tecnologia està associada a la necessitat i el perfil dels usuaris digitals és tan heterogeni com les necessitats que t'obliguen a utilitzar les eines i aplicacions digitals», afirma.
Cortés recomana «perdre la por a la tecnologia, ser pràctics, adaptar-se i incorporar al dia a dia les possibilitats que ofereixen les noves connectivitats».
Autònoms i pimes
El 80 % de les grans empreses, entre les quals les espanyoles, creu que el coronavirus ha accelerat la seva digitalització, segons l'informe CEO Outlook 2020: COVID-19 elaborat per KPMG. Un 50 % dels consellers delegats consultats considera que el seu model de negoci se situa mesos per davant del que s'esperava i, un altre 30 %, anys per davant. El 33 % dels enquestats creu que el principal obstacle per accelerar el seu procés de digitalització és la incertesa sobre els escenaris operatius en què es desenvoluparà la seva activitat en el futur.
La COVID-19 ha obligat moltes pimes a posar-se les piles tecnològiques i a «avançar quatre anys en digitalització», segons revela el Llibre blanc de la digitalització en les pimes després de la Covid-19 publicat per la Confederació Espanyola d'Associacions de Joves Empresaris (CEAJE). Segons aquest estudi, la necessitat ha obligat els petits negocis a adaptar-se als canvis que s'han anat produint durant la pandèmia «molt més ràpidament que els grans grups empresarials».
Per exemple, els codis QR per escanejar les cartes dels bars i els restaurants s'han fet visibles o les aplicacions per reserves anticipades es comencen a fer servir massivament.
La digitalització pot augmentar entre un 15 % i un 20 % la competitivitat i la productivitat d'autònoms i de petits negocis.
Un altre indicador que mesura l'auge del món digital és el temps d'ús d'internet. Un estudi de Nielsen i Dynata revela que aquesta xifra a Espanya ha crescut un 7 % fins a ocupar 79 hores de mitjana a la setmana en els últims mesos, el 47 % del nostre temps.
Banca digital
El confinament derivat de la crisi de la COVID-19 ha accelerat la digitalització també en els tràmits financers, segons revela l'últim Estudio de la Evolución de la Banca Europea de Mastercard. Així, sis de cada 10 espanyols (un 63 %) afirmen que ja s'han canviat de la banca física a la digital, o bé que els interessa fer-ho (enfront del 60 % de fa un any). Aquestes dades estan en línia amb els veïns europeus (un 62 %).
A més, més de la meitat de la població del món (un 53 %) està fent servir les apps bancàries amb més freqüència, revela l'informe State of Pay. Aquesta investigació, duta a terme en 14 països, entre els quals Espanya, també descobreix que la majoria de persones estan canviant el pagament en efectiu pels mètodes electrònics, una fórmula que ha arribat per quedar-se, ja que el 64 % dels europeus i més de la meitat dels espanyols (un 54 %), afirma que farà servir menys diners físics també després de la pandèmia.
Compres a la xarxa
A priori, l’e-commerce ha estat una de les activitats més beneficiades per l'ús massiu de la tecnologia. Si l'edició 2020 del Black Friday es va posicionar com la més digital de la història, amb un creixement de les compres online a Espanya del 27 % respecte a les de l'any anterior, per Nadal aniran pel mateix camí, segons els experts.
Una tendència, la de l'augment de les comandes electròniques, que «ja s'entreveia en els últims anys en tradicions que, com el Black Friday o el Cyber Monday, ja hem fet nostres i tenen el suport de campanyes de plataformes digitals potents com Amazon. No obstant això, hem vist que el creixement no està sent tan alt com s'esperava. No m'atreviria a dir que aquest increment hagi arribat per quedar-se, forma part més aviat de les circumstàncies dels diferents tipus de confinaments o de la decisió de la gent d'evitar llocs concorreguts, com les botigues físiques», adverteix el professor d'Esade.
«Algunes dades preliminars mostren que el canal digital no està creixent tant com es preveia i crec que això pot respondre a un efecte rebot. Durant la primera onada de la pandèmia es va produir un augment brutal, molta gent es va sumar a les compres digitals, però moltes d'aquestes persones prefereixen les botigues físiques i hi han tornat o hi tornaran, encara que no amb la mateixa intensitat», explica Cortés. En resum, podem dir que «ara els usuaris s'han tornat més omnicanal. No crec que quan recuperem la normalitat les vendes online continuïn creixent al mateix ritme».
Xarxes socials
Del començament d'any ençà, l'obligat distanciament social ha provocat un augment de l'ús i del nombre d'usuaris de les xarxes socials per substituir la manca de contacte físic amb els altres. Amb la pandèmia, les empreses han utilitzat molt més aquestes plataformes per comunicar-se i els particulars han fet gala d'una major exposició pública. «En realitat el que s'està produint per la COVID-19 és el distanciament físic, però tot i la pandèmia continuem necessitant el contacte social; per això hi ha aquest auge de les xarxes per compartir, per informar-se, per explicar a la gent què fem, etc.», destaca Cortés.
«Cada vegada més usuaris exploren les xarxes socials com un aparador de productes, per consultar informació i per comprar-los, sobretot les generacions joves (millennials i centennials), que lideren el moviment en favor de la sostenibilitat», afirma Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). L'experta afegeix que si les marques vinculades a la sostenibilitat volen aconseguir ser visibles i que la seva comunicació arribi al públic que està més interessat en aquesta matèria hauran d'utilitzar les xarxes, perquè és aquí on hi ha el públic objectiu.
A Espanya hi ha 28 milions d'usuaris de xarxes socials, 24 milions hi accedeixen a través del mòbil. Cada usuari té de mitjana gairebé vuit perfils socials. Només el 19 % utilitza les xarxes per motius de feina. Les xarxes socials preferides pels espanyols són YouTube (89 %), WhatsApp (87 %), Facebook (82 %), Instagram (54 %) i Twitter (49 %), segons les últimes dades de l'informe de Hootsuite i We Are Social.
Ensenyament
Com passa amb el tema del teletreball, «en realitat, en aquest país no teletreballem sinó que hem après a treballar des de casa, i és el mateix que passa amb l'ensenyament —precisa Cortés. Una cosa és l’ensenyament a distància amb un professor impartint una classe a través d'una plataforma de videotrucada i una altra cosa és utilitzar totes les eines digitals que permeten millorar i afegir valor a la classe magistral». En tots dos casos s'han de fer els canvis necessaris. «Les reunions corporatives online no poden ser com són les presencials. Cal anar-hi amb els deures fets; per exemple, cal preparar-les abans per ser més eficaços».
«Teletreballar no és passar-se 14 hores a casa davant de la pantalla de l'ordinador, ha de permetre conciliar, flexibilitzar horaris i treballar per objectius», afegeix l'expert.
«A Espanya som molt presencialistes i les empreses no estan acostumades a mesurar la productivitat per objectius; aquest serà un dels 'talons d'Aquil·les' del teletreball a casa nostra. Seria una pena no aprofitar aquesta oportunitat», conclou Cortés.
La crisi sanitària ha provocat canvis estructurals en les escoles de negocis i en els mètodes educatius, però el futur no serà només 100 % digital. Els centres educatius de formació d'executius més prestigiosos han trobat una manera d'integrar el millor dels dos ambients: la metodologia híbrida. Es tracta d'un sistema pedagògic en el qual els alumnes poden assistir a les classes a través de videoconferències, però també cal la presencialitat a l'aula per afavorir el feedback directe entre professor i alumne.
«Els treballs i els tallers es fan online, fins i tot les pràctiques, però la qualitat en la metodologia d'una escola de negocis resideix en allò que passa en el centre, en el seu poder relacional entre futurs executius i empreses punteres de cada sector», destaca Olivier Benielli, director del campus de Barcelona de l'escola de negocis TBS Business School. Segons l'estudi Executive Academy Conversations. Preparing for the omnichannel fall 2020, el 80 % de les escoles de negoci mundials han apostat per un model en què la digitalització té un paper capital però en què, al mateix temps, l'alumne no queda desconnectat del campus com a centre de relacions primordial de la comunitat educativa.
En ensenyament no es pot traslladar el model presencial a l'aula virtual «cal innovar i s'han fet canvis molt importants en molt poc temps tal com estem veient en el nou curs. En tots dos àmbits cal incorporar el millor de cadascú, la interacció de la presencialitat i la capacitació de la tecnologia, com a elements del nostre dia a dia», afirma Cortés.
Cultura
El canal digital serveix, però no hi ha barra lliure. No serveix per a tot i potser el sector cultural i el dels esdeveniments esportius són dels més afectats. Es pot veure una pel·lícula online (encara que no suposi viure la mateixa experiència que en el cinema), però sens dubte, un concert, una obra de teatre, una exposició o un esdeveniment esportiu necessita l’escalfor del públic. «És cert que l'streaming ha aconseguit fer-se un lloc entre els espectacles en directe, en un moment determinat, però en aquest tipus d'espectacles prevalen les experiències i les emocions i gairebé tothom optarà, quan es pugui, per la presència en viu», assenyala Cortés.
«El canal digital —acaba l'expert— ja era aquí abans de l'esclat de la pandèmia; de les crisis no en sorgeixen oportunitats, sinó aprenentatges».
